Recomendaciones

És la quarta edició d’aquest festival, i com a novetat la mostra estrena un nou projecte, la secció Km 0, un espai d’intercanvi teatral entre l’escena en català i l’escena en francès. Així que enguany la meva tria dins el Festival OUI! ha sigut “Né quelque part “ programada a la Nau Ivanow. “Né quelque part “ és una versió en francès de “Sé de un lugar” d’Iván Morales, traduïda i adaptada al francès per Miquel Escudero. Com les arrels són molt importants, Miquel Escudero ha adaptat l’obra a la cultura francesa, i és per això que l’acció la situa a París. La música és una part molt important dins de l’obra, canalitza les emocions i trenca barreres entre els […]

Els relats de David Foster Wallace, en la seva minuciositat a l’hora de presentar els assumptes quotidians, alberguen una percepció poètica desconeguda de la realitat, que prové de la desmesura del format habitual dels gèneres clàssics i dels angles inèdits que adopta la seva mirada d’escriptor. A En lo alto para siempre, Juan Navarro i Gonzalo Cunill semblen tenir-ho molt present i miren de fer-ho palès en la seva posada en escena, que combina la conversa surrealista amb el monòleg llarguíssim de Cunill (poesia i relat incisiu i meticulós d’una situació fugaç quotidiana que esdevé transcendent d’una manera estranya), la maqueta i el vídeo en directe que col·laboren a l’escrutini rigorós de la realitat, i una mena de parèntesi performàtic […]

Seamos francos: que una obra sobre la doble moral se haya convertido en un clásico es ya muy significativo de la condición humana. Y aquí, La importancia de ser Frank nos lo ejemplifica con creces. La rectitud victoriana, encarnada en una magnánima Laura Conejero, empuja a nuestros dos protagonistas a crearse una vida paralela. Y no para dar rienda suelta al exceso y a la lujuria, sino para simplemente, poder ser ellos mismos. La comedia, una historia de amor a 4 bandas, se vehicula a través de la absurdidad de un nombre, Frank a partir del cual, se arma una trama con aires shaksperianos donde el engaño y la confusión cobran protagonismo. ¿Qué proyectamos en un nombre -como el de […]

El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero. Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura. El text de Mouawad explica com la trobada casual entre dues dones a l’habitació d’un hotel els donarà el coratge per a rebel·lar-se davant una vida que no els satisfà i trobar les paraules per a trencar el silenci. Wadji Mouawad (Beirut, 1968), de nacionalitat canadenca, està reconegut […]

Moltes vegades volem expressar alguna cosa i ja sigui perquè no n’estem segurs o perquè no trobem les paraules adequades, callem. El silenci pot expressar molt més del que ens pensem i a vegades és només la pau del silenci el que volem exterioritzar. Wajdi Moawad és un expert en escriure obres mestres sobre el llenguatge, la importància de la comunicació i l’amor a la família. L’autor libanès ens té acostumats a entendre les seves obres com a drames familiars i complicacions en les relacions personals més enllà del que aparentment poden semblar. En aquesta ocasió, Mouawad proposa un text amb dues cartes de presentació separades clarament on cada una de les dues protagonistes reivindica les seves necessitats i recorden […]

Per què la sang dicta qui és i qui no és família? Una pregunta que probablement tothom es planteja alguna vegada a la vida. Sovint ens sentim més connectats amb aquelles persones amb les quals tenim més coses en comú (per molt que visquin en una altra ciutat, siguin d’un altre país o tinguin una cultura diferent) que no pas amb les qui compartim els cognoms. Germanes tracta de les arrels, una temàtica recurrent del dramaturg Wajdi Mouawad. Som fruit d’unes circumstàncies i, encara que a vegades, per diverses raons, fem veure que ens n’oblidem, sabem que és pràcticament impossible prescindir-ne. El que els passa a Geneviève Bergeron (Mònica López) i Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) gira al voltant d’aquest fet, […]

Sergi Fäustino torna a posar sobre la taula (sobre la taules, de fet) la materialitat del cos, l’energia que l’empeny, la seva autonomia deslligada del racional. El cos que balla, el cos que es mou i que sent. Fäustino balla durant tota l’hora de representació mentre una veu en off descriu de manera, aparentment neutra, el que el ballarí executa. A la vegada, la veu reflexiona al voltant de tot allò que té a veure amb el cos del ballarí. L’aparent desapassionament de la veu en off sembla dir només obvietats, i potser és així, perquè l’única obvietat indiscutible, l’única veritat innegociable és que en aquell moment a l’Antic Teatre hi ha un cos que balla i una sèrie de […]

Un text basat en fets reals, de la nord-americana Lindsey Ferrentino, que ens ha presentat la companyia La Niña Bonita. Aquesta peça està adaptada i dirigida per Xavi Álvarez i Neus Suñé, que també formen part del repartiment encapçalat per Odile Fernández, una actriu amb síndrome de Down. Aquesta peça va ser estrenada a l’Off Broadway el 2018 i ens parla del cas real de la tieta de la dramaturga. Un text escrit amb la intenció de denunciar la situació que patien als anys 70, als EEUU, les persones amb discapacitat psíquica en algunes institucions on eren internades. La companyia La Niña Bonita, creada en 2015 i actualment resident a la Sala Versus, va obtenir els drets de l’autora per […]

Desde que Oriol Broggi dirigió su ya mítico montaje de Incendis en la Biblioteca de Catalunya, el dramaturgo libanés Wajda Mouawad se ha convertido en un habitual de la cartelera de Barcelona, hasta el punto que, casi hemos podido ver todas sus obras representadas. Es difícil encontrar un autor contemporáneo que continúe apostando por la tragedia y lo haga desde una mirada tan de hoy. También es interesante observar cómo sus textos han conectado de una manera tan intensa con el público catalán. Viendo Germanes, uno se da cuenta de que la clave puede estar en la forma en la que el escritor nos habla del dolor. Un dolor relacionado con la pérdida, la soledad y la familia que la […]

Cada año voy a alguna de las obras que se representan en el festival OUI! de teatro en francés. Es el cuarto año y este festival no para de crecer en fama y en público. Se representa en diferentes espacios de Barcelona y la idea es poner al alcance del público la obra de autores contemporáneos franceses. Normalmente escojo una obra al azar y siempre me ha sorprendido la calidad y la profundidad de los espectáculos. Laurent Gaudé escribió esta pieza en 1966 cuando tenía 24 años. Para ser una obra de juventud tiene todos los elementos de la madurez. Un vagabundo que vive en el metro de Nueva York es Dioniso encarnado. Onysos es viejo y se va rejuveneciendo […]

Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena. JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats. Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps […]

Són moltes les històries que ens queden per conèixer sobre tot l’horror que es va viure al llarg de la Guerra Civil espanyola, per sort, tenim l’enorme món de les arts que ens permet als més joves descobrir, no només el patiment, sinó també tot el que s’amagava al darrere del poc que hem après als llibres d’Història. Dirigida per Pere Fullana, Llum Trencada, és una adaptació del llibre Dones republicanes de l’escriptora mallorquina Margalida Capellà, ens parla de les dones, les grans oblidades de pràcticament tots els esdeveniments històrics. Una història de com van viure unes quantes generacions l’esclat de la Guerra a Mallorca. Tot aquest pes el carreguen de forma magistral tres actrius que són capasses de posar-se […]

A pesar de que, quizás, no es tan conocido como se merece, Solo el fin del mundo es un texto delicioso, conmovedor, profundo y también mítico por la muerte prematura de su joven autor francés en fatal consonancia con el tema principal de esta obra. Hace falta una sensibilidad y delicadeza especiales para poner en escena la propuesta de Jean-Luc Lagarce y, en este sentido, podemos decir que la gente de La Perla de esto saben bastante. El montaje dirigido por Oriol Broggi opta por elevar la historia, moverla en un tono algo etéreo que entronca con su poética y su existencialismo de forma muy orgánica pero la hace también más exigente. Así es como los actores y actrices encuentran […]

Ahir dia 12 era nit d’estrena al Teatre Biblioteca de Catalunya, amb l’obra de Jean-Luc Lagarce “Juste la fin du monde” (1990) amb el títol de NOMÉS LA FI DEL MÓN, en la versió catalana de Ramon Vila, i que està dirigida per l’Oriol Broggi. Una escenografia despullada, una llum tènue, i Louis (David Vert) que comença dient amb veu pausada “Més tard, a l’any següent, em tocava morir-me. Tinc prop de 34 anys i moriré a aquesta edat”. NOMÉS LA FI DEL MÓN … és paraula i interpretació d’actors. Segons va indicar l’Oriol Broggi a la roda de premsa del passat dia 4, aquest projecte s’ha treballat de forma relaxada i en la seva posada en escena no s’ha […]

Dimecres dia 12, a la Sala Tallers del TNC ha tingut lloc l’estrena a Barcelona de GAZOLINE de Jordi Casanovas dirigida per José Luis Arellano García. Una proposta de la Fundacions Edmond de Rothschild i la Fundació Teatro Joven que té per objectiu visibilitzar i fomentar la diversitat ètnica en les arts escèniques. GAZOLINE és un text escrit l’any 2006, arran dels aldarulls produïts a l’extraradi de Paris durant la tardor del 2005. La mort de dos joves musulmans d’origen africà que escapaven de la policia en Clichy-sous-Bois, una comuna pobra de l’est de la capital gal·la, va originar una revolta que aviat es va expandir a altres ciutats franceses. Es van aixecar barricades i van cremar desenes de cotxes […]