Hi ha dies que surts encantat del teatre, d’altres no tant. I aquest cop ha estat d’un d’aquests. Estava preparat per somriure, per riure i deixar-me endur per aquest humor, però al final no he entrat en l’obra ni en els gags proposats.
A vegades el teatre és com el vi. Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més.
Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno Oro i Clara Segura, per aquí van els dards. Vinagre consisteix en una sèrie de personatges més o menys fixos que protagonitzaven Bruno Oro i la Clara Segura. He vist alguns d’aquests episodis alguna vegada i possiblement si ets un bon seguidor d’aquesta comèdia televisiva pots trobar una mica més de sentit l’obra que he vist.
Van rebre un fort aplaudiment per part del públic que tenia al costat, a més un públic jove que van estar rient amb molts dels personatges. Crec que si vau gaudir de la sèrie Vinagre, possiblement entrareu en aquest humor. Amb tot, s’ha de dir que uns gags van ser divertits, que em vaig riure dels personatges que el realitzaven.
En aquest cas si que teniu la meva opinió sencera al següent enllaç