Recomendaciones

“Red room” és un espectacle de dansa, teatre i vídeo projeccions creat a partir del documental Nues de Susanna Barranco, on se’ns mostra, des d’una perspectiva de gènere, la posició de la dona en un camp tan ampli i ambigu com és el de la prostitució. “Red room” és un espectacle escrit per dones, dirigit per dones i interpretat per dones, que parla de dones. Escrita i dirigida per Susanna Barranco i Sol Picó, i un fragment del llibre Teoria King Kong de Virginie Despentes. Tres ballarines Sol Picó, Lorenza di Calogero i Susanna Barranco. El testimoni de sis dones. Sis treballadores sexuals. Sis retrats. Sis tipus de prostitució. Una treballadora sexual camerunesa, una brasilera, una catalana, una holandesa, una […]

El decorado del interior de una casa con muchas puertas, un teléfono sonando y la entrada triunfal de Lloll Bertran en escena. Así entramos en el mundo de locura de «Pel davant i pel darrera». Una compañía de teatro amateur se encuentra de lleno metida en el último ensayo antes del estreno de su obra, con la que irán de gira por toda España. Pero aunque están con el agua al cuello, trabajando a contrarreloj, las cosas no dejan de salir mal. Durante todo el primer acto nos presentan las dos caras de la misma moneda, los personajes del vodevil cutre y los actores que los interpretan, este juego de teatro dentro del teatro que tanto nos gusta. Entendemos cómo […]

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, «Marie», àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes. El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937. El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien […]

Des de que vaig descobrir al dramaturg i director teatral franc uruguaià Sergio Blanco en “Cartografía de una desaparición”, intento no perdrem cap de les seves propostes. Em fascina la seva manera d’escriure i expressar-se, el misteri que l’envolta el seu relat i la forma que utilitza per fer-ho. Sergio Blanco és brillant, intel·ligent, un geni capaç de transformar mentida en veritat. Els seus escrits són brillants i intel·ligents. Tan se val si són reals o ficticis, perquè la veritat sempre està present en cadascun dels seus escrits. Veritats dins el relat inventat, i mentides dins la confessió més honesta. Precisament “Ostia” era un dels primers espectacles que vaig anotar a la meva llista d’imprescindibles de la programació de Temporada […]

Thomas Ostermeier mira sempre d’arrapar, tant com sigui possible, els seus muntatges al present, no deslligar-los de la realitat immediata ni del context del públic potencial. Retour à Reims no és una excepció. El text de Didier Eribon parteix de l’anècdota personal per a preguntar-se què ha fet que els qui fa quaranta anys votaven els comunistes, votin ara el Front National. La proposta d’Ostermeier té dues parts ben diferenciades. S’endú la història d’Eribon a un estudi de gravació on el director del documental (Cédric Eeckhout) dirigeix una actriu (Irène Jacob) a l’hora de posar veu a les imatges ja enregistrades. És una hora, aparentment anodina, ja que les paraules afegides a les imatges no aporten res, i el personatge […]

Nadie puede negar que Joan Pera se ha ganado, con el paso del tiempo, el estatus de «gran cómico» de nuestros escenarios. Es un heredero directo de Joan Capri, pero también de Mary Sampere, Paco Morán y tantos otros. Hoy en día disfruta de un respeto que se ha ganado a pulso, llenando plateas un año tras otro y trabajando sin cesar en el teatro, y en menor grado en la televisión y en el cine. Es por todo esto que El pare de la núvia -este traje a medida que le han hecho Joel Joan i Hèctor Claramunt– supone un paso más en una carrera rellena de éxitos. Un paso que cumple con las premisas necesarias para no salirse […]

Després d’haver passat pel Teatre Grec a l’estiu, torna aquesta coproducció que resulta tan ambiciosa com ben resolta. Es tracta d’un text farcit de subtileses gràcies a un rerafons en la història que va sempre més enllà i a un protagonista complex molt ben definit. En aquest sentit, es desenvolupa una trama més interessada en aprofundir en els personatges i en la temàtica que els envolta que no pas en construir un fil argumental, que serveix més aviat com a embolcall de la mateixa. La direcció de Julio Manrique dota de personalitat a l’obra oferint-li un estil visual i sonor tremendament potent que confereix una personalitat marcada a l’espectacle. A més, encerta en el ritme utilitzat i aconsegueix unes escenes […]

Ara fa 15 mesos que vam veure MEXICATAS quan es va estrenar a Fira Tàrrega … i ens vam enamorar d’aquest grup d’actrius mexicanes i de la proposta. És per això que vam decidir tornar a veure-les a l’Escenari Joan Brossa on la representen fins al dia 15 de desembre. Sota la direcció d’Antonio Calvo i la dramatúrgia de Sergi Belbel, a MEXICATAS, les actrius, en dotze escenes independents expliquen les seves experiències (individuals i col·lectives) en el seu exili per terres espanyoles i catalanes. Intenten comprendre i explicar com veuen Mèxic des de fora i com veuen Catalunya des de dins. La companyia Cor de Maguey està formada per vuit actrius formades a la mateixa escola teatral de Ciutat […]

El dramaturgo Cesc Sabater, ha dirigido a la Compañía “la Puta precaria” para poner en escena una pieza de creación colectiva en la que Meri Anglès, Tama Martínez, Enric Pera y Andrés Piza se dejan ir en una corriente vertiginosa de sobreposición y sobreexposición de imágenes y de sonidos utilizando todo tipo de tecnologías pasadas y actuales en un espacio pequeño en el que los actores/actrices se encuentran a gusto y recrean pensamientos tanto lúdicos como destructivos. Cabe todo y todo es posible en esta obra poseída de manera demoníaca por la imagen y los medios tecnológicos. Hace pocos siglos, un tribunal de la inquisición los habría etiquetado de herejes y hubieran ido todos a la hoguera. El espectáculo surgió […]

Ahir era nit d’estrena a la Sala Versus Glòries, i malgrat el «diluvi» que va caure a casa nostra, vam fer cap, juntament amb una trentena mes de persones, per gaudir d’aquest HAMLET de la companyia Bambalina Teatre Practicable. Bambalina Teatre s’autodefineix com una companyia en una contínua recerca de la identitat del titella. Fundada el 1981 a la Vall d’Albaida (València) amb el nom original de Bambalina Titelles. En el seu repertori figuren propostes com Quixot, Cyrano de Bergerac, El geperut de Notre Dame o La Celestina; aquest últim es va representar en aquesta mateixa sala la temporada passada i malauradament no la vam poder encabir a la nostra agenda. Ara, sortosament han decidit presentar una versió del clàssic […]

Més enllà de les interpretacions polítiques, socials, religioses o metafísiques que puguin fer-se de l’obra de Beckett, a l’espectador del muntatge de Ferran Utzet li crida l’atenció, d’entrada, un parell de coses: en primer lloc, la humanitat dels dos protagonistes, Vladimir i Estragó, que no sembla que representin una tragicomèdia, sinó, més aviat, una comèdia que es converteix en tragèdia, i una tragèdia que es converteix en comèdia. Pol López i Nao Albet salven el risc de la desesperança i de convertir el “Godot” en quelcom soporífer perquè ajusten les seves interpretacions en clau clown (un Albet a mig camí entre Keaton, W. C. Fields i Jerry Lewis, en el conflicte ancestral de l’ésser humà amb els objectes) per a […]

Perquè la pornografia és tant addictiva? Perquè les dones també som grans consumidores si sempre tenim el paper de submises?, moltes vegades poc identificat amb la realitat… Porn is on, descontextualitza la pornografia, ja que normalment es troba en un ordinador privat acompanyat de poca llum, un llit o un lavabo. Portar aquests temes al teatre ens planteja la necessitat que hi ha de parlar-ne, moltes vegades eclipsat per la vergonya i tabús que emmarca aquesta realitat. Una obra que neix a partir d’un treball de recerca documental i escènic, que ens dóna com a resultat: una protagonista que ens explica “el seu testimoni”. Una posada en escena crítica i realista, que exposa l’ús de la dona a la pornografia […]

Steven Berkoff vol fer de la paraula una arma. En l’obra Decadència trobem un ús particular del llenguatge, de to irònic. Versos amb la sonoritat de l’alta burgesia, però amb rimes pobres i barates, decadents. Un retrat crític, mordaç i carregat d’humor negre de la classe dirigent. Un estil de vida ple de vicis: el pensament neoconservador. Un matrimoni, Sybil i Steven, i en conseqüència amants, un excés que porta a la més vulgaritat. La seva preocupació: follar. Sybil procedent de la classe burgesa treballadora, mentre que Steve segueix el llinatge familiar. Un amant del mateix món que Steve, un altre, de la classe treballadora, que anhela arribar a la classe superior. Carles Martínez i Míriam Alamany són els intèrprets […]

Comedia de éxito mundial de Michael Frayn con una relación especial con Barcelona donde se ha representado en diversas ocasiones. Admito que no la había visto nunca a pesar de que las obras de teatro sobre el teatro, desde los musicales clásicos (42nd Street) al metateatro más actual (Infàmia) siempre nos cautivan a quienes somos «sólo» espectadores. A estas alturas todos conocemos la peculiar estructura de Pel davant…: una torpe compañía de teatro que representa un vodevil igual de cutre. La novedad es que en esta comedia loca y efectiva vemos qué hacen (y les pasa) en escena (delante) y también entre bambalinas (detrás), y como las relaciones, enredos, peculiares personalidades, buenos y malos rollos … ., tras el escenario […]

Nada más comenzar ya nos queda claro que esta producción tiene el sello indiscutible de Julio Manrique que, una vez más, funde el mundo teatral con la narrativa cinematográfica. Una escenografía potente, llena de vida y colores, con un diseño de luces estudiado al milímetro hace que empiece la magia: la caravana que preside el centro del escenario se convierte en el lienzo de las proyecciones visuales y lumínicas que dan la bienvenida a esta historia de Jez Butterworth. Y con estas proyecciones, letras introductorias de la aventura que empieza, otro elemento indiscutible de Manrique: el proyecto musical y sonoro que envuelve el espectáculo. Que el inicio sea la voz de Elena Tarrats, a capela con una pequeña ayuda musical, […]