Si oblidem l’heroi i ens centrem i aïllem el personatge femení que sempre està present en qualsevol tragèdia grega, el resultat serà una dissecció profunda sobre els sentiments i les inquietuds que es remouen dins del personatge, un ampli catàleg d’emocions que dibuixen els pensaments com a gasolina de les seves accions. Queralt Riera proposa exactament aquest procés sobre el personatge de Medea, encarnat per un duet formidable; Patrícia Mendoza i Rosa Cadafalch. La història transcorre sobre un coixí de música a piano que l’acompanya en moments puntuals i li dóna la musicalitat necessària per tancar un cercle meravellós.
Patrícia Mendoza i Rosa Cadafalch condueixen una Medea postmoderna cap a un repàs interior a la recerca de propagar un amor allunyat del narcisisme. Una cursa de dues Medeas; una amb actitud retrospectiva i l’altra amb les vistes posades al futur, per crear una fina rivalitat que xocarà en el moment més clau de la seva vida. Aquest joc delicat entre les dues protagonistes genera una àuria de resignació i tristesa característica de Medea.
En definitiva, l’enèsima prova que Queralt Riera ens tira a la cara sobre la seva concepció de l’amor, la vida i la poesia de cada personatge. Una proposta per esbrinar què s’amaga a cada racó de l’interior d’aquest personatge clàssic traslladat a l’actualitat i per deixar clar que Medea i l’amor sempre seran antagonistes