Converses aparentment buides aconsegueixen emmirallar la por de descobrir el significat de ser tu mateix. Desig de viure, però un viure en una societat on et reclama més. Mai hi ha un final, tot està en constant construcció. Un entorn que inconscientement afecte, i et fa ser.
La Sacarina reclama la vida de bar, un lloc de trobada; ja no sabem quedar a la plaça… Davide Carnevali escriu per aconseguir no caure en aquelles trampes on no vol posar-hi el peu. Se n’adona que està a punt de cometre l’error que tants altres van fer i es qüestiona el perquè. Un text que busca desprendre’s de tot allò que aferrem amb força: vivim feliços gràcies a les coses que tenim, i no per ser. Potser necessitem la fama o potser despotricar dels altres per minimitzar la nostra frustració.
La Ruta 40 adapta el text de Davide, per poder atrapar a l’espectador català. Amb la seva filosofia de fer camí, han trobat la combinació perfecte: converses de bar, on fem avançar la vida. Sergi Torrecilla debuta amb una molt bona direcció d’actors, i amb una molt bona proposta d’escenificació. Alberto Díaz, Albert Prat i la Lara Salvador et converteixen en aquell xafarder que escolta aquelles converses que no toquen, i se li escapa al riure quan n’expliquen una de bona.
Humor crític, per un món que trepitja.