Recomendaciones

Hi ha una tendència molt clara en la nova generació de creadors, encapçalada, probablement, per l’èxit de José y sus hermanas, d’idear els seus muntatges a partir de la influència de Rodrigo García, Agrupación Señor Serrano, El Conde de Torrefiel o Angélica Liddell, entre altres artistes, subratllant amb èmfasi l’element testimonial. Amb Cry Babies, la companyia The Followers sembla unir-se a aquest model d’espectacle, potenciant, això sí, una comicitat molt explosiva a mig camí entre el gag, la paròdia i la reivindicació política. L’obra està plantejada com un (fals) documental per abordar la relació entre l’educació, la societat i la violència. Com passa sovint, en alguns moments, la proposta intenta abastar massa temes i, per això, cau en algun punt […]

La venus de les pells va ser un curiós fenomen teatral ara ja fa més una dècada que, fins i tot, va arribar a estar nominada als Tony com a millor obra de l’any, va tenir una adaptació cinematogràfica i diferents posades en escena a Madrid i Barcelona. El text de David Ives, escrit a partir de la novel·la de Sacher-Masoch (l’inspirador del terme masoquisme), rep ara una nova relectura molt acord amb els temps actuals. Són pocs els canvis que s’han fet en aquest muntatge, però van, encertadament, en la línia de potenciar el contingut d’alliberament femení de la trama, malgrat el que ens pugui semblar la història durant el seu punt de partida. El resultat és un entretingut […]

Un escenario con una mecedora, una alfombra y un espejo. Este es el marco en el que empieza el espectáculo. Un audio recuperado en el tiempo de Lola Flores hablando del amor y como marca su vida es la carta de presentación de esta historia que te va atrapando palabra a palabra. Alicia es una chica joven que ha pasado por un momento en su vida que le ha marcado un antes y un después. No sabemos que es, pero justo al inicio nos dice que la posibilidad que todo hubiera sido diferente si las circunstancias hubieran sido otras, no hubiera cambiado el curso de los eventos. Diferente al resto de personas que tiene a su alrededor, nos va exponiendo […]

Bailar a muchos metros del suelo y colgado solo por un cable es una disciplina que merece todo el respeto. Sacude Danza Vertical y Aérea es una compañía barcelonesa de danza aérea que lleva unos años trabajando y que mezcla danza, acrobacia y música electrónica. En Euforia, concretamente, se han ideado una plataforma rectangular suspendida en el aire que les sirve de escenario y de apoyo. El objetivo es crear un espectáculo que anime y que invite a bailar y a participar de la fiesta. Justo es decir que en tiempo de Covid este propósito resulta bastante improbable… El público disfruta de las acrobacias y reacciona con admiración a las situaciones de peligro -que las hay-, pero creo que de […]

Passen els anys i, fins i tot, les dècades i és curiós comprovar com, malgrat que les circumstàncies canviïn, molts dels temes en la ficció es van repetint d’una generació a l’altra. Com a exemple podem posar el cas de Disset anys, un espectacle d’una companyia molt jove que, no obstant això, aborda qüestions que poden interessar a persones de qualsevol edat, bé perquè se sentin identificats ara o perquè recorden haver-ho viscut al seu moment. Dirigida per Eric Pons, aquest simpàtic muntatge parla sobre la nostàlgia i les incerteses de l’entrada a la vida adulta, a través de cançons de musicals coneguts als quals se’ls ha modificat la lletra per apropar-los a la trama que els interessa. El resultat […]

Explica María Bayo en este espectáculo que durante el confinamiento se reencontró con Cleopatra, un personaje que había interpretado en varias ocasiones. Se topó con unas grabaciones antiguas de uno de estos conciertos y también con una biografía histórica de la reina de Egipto. Esto le hizo ver que la imagen de Cleopatra siempre había estado distorsionada, seguramente por ser una mujer libre y por haber tenido mucho poder… pero también porque sus vivencias habían sido relatadas siempre por hombres. Por lo tanto, el espectáculo se transforma en una excusa para reivindicar el personaje o la mujer, y también para elegir un repertorio que a ella le apetecía. Y es que como dice en alguno otro momento, ella también tiene […]

Tornem de nou a la Sala Atrium, Aquest cop amb una proposta de l’Imma Colomer que ha dirigit a Fina Rius en aquesta obra “Solitud a Stromboli”. Es una conferència teatral sobre la relació de “Strómboli” de Roberto Rossellini i “Solitud” de Caterina Albert (Victor Català). A l’escenari tenim únicament a Fina Rius que per un costat ens du a terme directament la conferència amb algun apunt personal. He de dir que la part inicial de la conferència sobre el llibre i la pel·lícula he entrat fàcilment. Però de mica en mica m’ha tornat una mica pesada. Per contra aquells moments que desconnecta de la conferència m’ha tornat a l’obra. El personatge m’atrau més amb aquells moments que sembla desorientada, […]

Ocaña es sin duda uno de los principales iconos queer de la historia de España, a pesar de que para él este término no hubiese significado nada posiblemente. Una figura que por su teatralidad y carisma, resulta ideal para un montaje de este tipo. Marc Rosich dirige a Joan Vázquez en este recital teatral a ritmo de copla acompañado por la guitarra de Marc Sambola y la ayuda esporádica de un proyector. El pintor y performer andaluz siempre se autodenominó “teatrero” y Las Ramblas eran “su escenario”. Un escenario donde personas llegadas de todas partes de España y del mediterráneo celebraban la explosión de libertad de la Barcelona que comenzaba a coquetear con la democracia. Un imaginario que esta pieza […]

La forma de treballar en col·lectiu de La Calòrica, la companyia amb més força, projecció, originalitat i talent de la nova generació de teatre català, fa que estiguin deixant testimoni dels temes que més preocupen als joves de la seva edat. Després de satiritzar el poder, la idea d’Espanya, l’emprenedoria, el populisme o la precarietat laboral, entre molts altres assumptes, ara li ha tocat el torn al canvi climàtic. I la manera de fer-ho ha sigut posant el focus en un congrés de negacionistes, amb una esplèndida Mònica López com a actriu convidada de luxe, en paral·lel a una trama d’autoficció on els mateixos calòrics s’enfronten a l’embossament del vàter del seu nou local d’assaig i a la seva escala […]

Si resulta complicat, en molts casos, adaptar una novel·la per ser representada com a obra de teatre, adaptar un assaig deu ser encara més difícil. La trampa, en aquest cas, o, millor dit, la probable raó de ser d’aquest l’espectacle, és que el llibre que serveix de punt de partida era, en realitat, un recull de conferències que la mateixa autora havia realitzat durant uns anys. D’aquesta manera, Una habitación propia juga amb la idea d’assistir a una d’aquelles interessants xerrades amb l’autèntica Virginia Woolf i el resultat és, francament, encisador. L’actriu Clara Sanchis aconsegueix construir un personatge on els petits gestos, les inflexions de la veu, les pauses, les mirades o la personalitat en general són clau per captar […]

El suïcidi sempre és un tema delicat. A vegades s’aborda de manera tràgica, altres melodramàtica i, en el millor dels casos, des d’una òptica més reflexiva que lacrimògena. En qualsevol cas, es tracta d’una problemàtica molt preocupant de la qual, sigui com sigui, és necessari parlar-ne. D’entrada, La malaltia opta per un plantejament interessant: barrejar el teatre documental, nodrit de dades, estudis i reflexions actuals, amb càpsules de La malaltia de la joventut i altres peces audiovisuals connectades amb la història. Realment, l’obra de Ferdinand Bruckner exposa una realitat (principis del segle XX) que té moltes connexions amb la dels joves contemporanis: la depressió, l’amor romàntic, el capitalisme o la desafecció que els avocarà a la mort prematura o el […]

La intenció de La cabra, o qui és Sylvia? és bona: la provocació i la incomoditat com a eines de transformació, per obrir aquelles ments més tancades i per veure la vida des d’una perspectiva –lleugerament o radicalment– diferent. I més quan tot plegat s’emmarca dins d’un context del tot quotidià, un matrimoni tradicional, que diu ser d’esquerres, ja d’una certa edat, al qual el més «extravagant» que li ha passat és tenir un fill homosexual. El text d’Edward Albee, estrenat fa vint anys, té una intenció interessant, sí. Però hi ha un problema de base: el text no provoca debat, i els motius d’aquest fet poden ser diversos. Potser és que el context de recepció ha variat massa, geogràficament […]

Hacer un espectáculo basado en un ensayo literario siempre es un reto. Lo que ocurre es que si las palabras escritas provienen de una de las mejores autoras del siglo XX, Virginia Woolf, el artefacto escénico puede empezar a ponerse en marcha… Woolf tenía fuerza hace casi noventa años (el ensayo se publicó el 1929, basado en unas conferencias realizadas el año anterior sobre mujer y literatura) y la sigue teniendo en la actualidad, puesto que el mensaje feminista primigenio todavía está presente en el fondo de muchas cuestiones. No negaré que hay que acercarse al espectáculo con atención y sabiendo a que nos exponemos, puesto que a ratos puede hacerse pesado o demasiado denso. Es cierto que las anécdotas […]

Tocaba el año 2003 cuando Jordi Galcerán escribió esta comedia que retrata la cara más oscura y cotidiana del capitalismo. El público asiste a unas pruebas de selección de personal, absolutamente salvajes y surrealistas, que enfrentan a cuatro aspirantes a un alto cargo ejecutivo de la multinacional Dekia. La obra se estrenó dentro del Proyecto T6, con la que el TNC impulsaba la nueva dramaturgia catalana … y terminó convirtiéndose en el texto teatral catalán más taquillero de todos los tiempos. Ha tenido cientos de montajes internacionales, adaptaciones audiovisuales, y en nuestra casa se convirtió en una lectura habitual entre los alumnos de secundaria. Hay que recordarlo, para ser conscientes del gran retorno que genera la inversión en creación desde […]

Vivimos tiempos llenos de incertidumbre, pero también estamos en una época de valientes, como los que han llevado a buen puerto el musical de Antoine. El principito. Una obra que navega entre la biografía y vida de Antoine de Saint-Exupery, pero a su vez lo hace también entre las páginas del clásico, El Principito. Para las personas que no lo sepáis, os diré que me gustan los musicales originales y ‘made in Spain’, al igual que os digo que los musicales con canciones adaptadas del inglés al español me chirrían, en este caso de espectáculos originales me cautivan mucho más. La música y las letras de las canciones de esta producción son muy especiales y se nota que está implicado […]