Recomendaciones

Absurd és com sovint gestionem les relacions de parella. Absurd és com els partits polítics redacten els seus programes, i com, després els porten a terme (per dir-ho d’alguna manera) Absurd és negar l’innegable. Absurd és estimar fent-se mal. Absurd és callar davant les injustícies. Absurd és… no acabaria mai. Però el que no és absurd és el teatre de Ionescu. No és absurd anar al teatre a veure un text, aparentment absurd, que llença a tort i a dret veritats com punys. Podem riure de l’aparentment absurd, però del que no podem riure és de tot allò que autor, directora i actors ens serveixen en safata per fer-nos trontollar les nostres seguretats. “No ens posarem mai d’acord”, mai, en […]

Un ángulo muerto es, por definición, un espacio que queda invisible desde la posición en la que nos encontramos. Pertenece a menudo al ámbito de la conducción, desde la perspectiva deL que controla el vehículo, pero perfectamente lo podemos extrapolar a nuestra vida cotidiana. Cuando más creemos tener el control de nuestra vida, de las situaciones que vivimos, descubrimos que lo que ocurre en un ángulo muerto puede desmontarlo todo, todo puede descontrolarse. Es lo que le ocurre a Andreu, el propietario de una empresa que, para despedir a uno de sus trabajadores y así minimizar los efectos de la feroz crisis (maldita crisis, que afecta al teatro por fuera y se trata por dentro), los cita en la sala […]

Ramon tiene la necesidad de explicar la historia de un viaje que hizo con su hermano Martí, años atrás siguiendo los pasos que hizo su abuelo, a quien no conocieron y de quien no sabían nada. De hecho, poco saben, o más bien nada, de su familia. No tienen ni idea de porqué sus padres se fueron y los dejaron con su abuela en el pueblo, quien era realmente su abuela o, en definitiva, quienes son ellos en el contexto de sus vidas. Este viaje por Europa, haciendo el mismo trayecto que en los años 40 su antecesor, les tiene que conectar con la historia de su familia y darle sentido a todo. O eso es lo que pensaba Martí, […]

Iniciar una startup pot semblar d’allò més fàcil. La il·lusió està present, creus en el projecte, l’equip està motivat i un llarg etcètera que tapen els mal de caps inicials. Però què passa si en comptes d’iniciar-la l’has de començar a apagar? Aquest és el problema que ha d’afrontar l’Andreu, el director d’una startup que pateix els efectes de la crisi i que ha de decidir de quin sou prescindeix. Una carrera d’obstacles per un director que no té prou força de voluntat. Una comèdia amb personatges de tots els tipus: hi ha líders, hi ha qui dubta, hi ha qui no sap gestionar la tensió en moments crítics i hi ha qui no sap entendre els moments seriosos. Tots […]

10 anys després del seu exitós pas per la Villarroel, tenim la sort de tornar a veure el mateix muntatge d’aquesta obra, ara al teatre Aquitània. Es tracta d’un text d’Edoardo Erba que destaca per una acurada estructura que confia plenament en el seu desenllaç (del qual més us val no saber absolutament res fins que el veieu), comportant un cert risc en el seu visionat fins que no s’arriba a ell, del qual s’en surt positivament. En aquest sentit, l’autor aposta per la fusió del realisme amb els continguts metafòrics, els quals esdevenen en un joc teatral amb una gran càrrega tan experiencial com discursiva. D’altra banda, en Joan Negrié i l’Albert Triola fan una gran feina actoral (i […]

Quins és el límit per poder viure dels records? La nostàlgia a les venes ens crea una falsa felicitat? Fa deu anys que dos amics ja es feien aquestes preguntes, fa deu anys que dos amics ja es preparaven per la Marató de Nova York. La Sala Trono era el temple dels 60 minuts més cansats sobre l’escenari. Aquests dies, triant de records, es torna a recuperar aquella mirada al passat, aquella sensació de no voler mirar enrere per saber la distància que portes. Els dos personatges tornen a entrenar-se per afrontar el repte de la Marató de Nova York. La proposta de l’Aquitània es vesteix senzilla, sense donar-li gaires aires filosòfics a una conversa intensa entre dos amics. Però […]

L’origen de la marató es remunta a l’any 490 a. C. i es situa a l’antiga Grècia. Filípedes, explica la història, fou un lleial soldat que va recórrer la distància que separava les ciutats de Marató i Atenes per anunciar la victòria dels seus sobre l’exèrcit persa. Com passa sovint en aquests casos, els historiadors situen bastants interrogants sobre aquesta narrativa. Com acostuma a passar, també, la realitat acaba sent encara més èpica. Semblaria, doncs, que l’obedient soldat no va fer aquest trajecte per anunciar una victòria, sinó per demanar reforços perquè la batalla no anava bé. Tampoc no el va córrer, sinó que el va fer a peu; un fet que no empetiteix la gesta, perquè tampoc no va […]

Trenta anys no es fan cada dia. I menys trenta anys dins del sector cultural català. El que va començar sent un programa de ràdio s’ha convertit en un tot-terreny creatiu. L’èxit de la temporada obre el magatzem de records i els enfila l’un rere l’altre, mantenint l’estil còmic tan característic de la productora. Enric Cambray (l’home que miris on miris veuràs el seu nom) i Israel Solà es treuen del barret de copa una peça que dramatúrgicament segueix les passes de The play that goes wrong i que serveix de bàlsam per aquests temps on costa tant treure a passejar la rialla. Disfressada de vodevil i construïda a base del bagatge i les anècdotes de cada personatge de la […]

Les criatures abissals són aquelles que viuen en el més profund de mars i oceans. Més enllà dels 4.000 metres de profunditat. On la llum no arriba i, per tant, l’ambient és fred, inhòspit. Tanmateix, els éssers que habiten aquestes latituds, en una lliçó magistral d’adaptació, han desenvolupat propietats increïbles com la bioluminescència. Aquest sembla l’objectiu del Col·lectiu Abissal: posar llum allà on hi ha foscor. Il·luminar alguns passatges de la vida, de la infància amb l’objectiu de protegir els éssers més vulnerables i fràgils. Criatures abissals és una composició d’escenes amb temàtiques recurrents que no acaben de soscavar una història o arc narratiu: la infància n’és una i principal, però també l’èxode a través del Mediterrani, la violència, el […]

El club Bilderberg, en realitat, no és un club. És una reunió, oficial i documentada, que té lloc, cada any, des del 1954. Aquesta trobada, a la que només s’hi pot accedir a través d’invitació, reuneix caps d’estat, banquers, membres de la reialesa, grans empresaris i directors d’alguns dels mitjans de comunicació més importants del món. És real. Existeix. No és cap mite. El que, tal vegada, ha esdevingut un mite és el tipus de poder que s’hi manega o les decisions que s’hi prenen. Com a mite, és un fenomen del qual se n’han escrit llibres, pel·lícules i, fins i tot, alguna obra de teatre. La proposta que es pot veure aquests dies a l’Àtic 22 del Tantarantana va […]

La dramatització i el muntatge que Ivan Padilla ha dut a terme de la novel·la homònima d’Alessandro Baricco descansa sobre quatre potes, les que representen els quatre membres de la família política (o, millor dit, de la futura família política) de la protagonista, que arriba a Itàlia a casa del seu promès, que no hi és, però que se l’espera. Aquesta espera es convertirà en l’espai que la jove esposa anirà omplint amb experiències iniciàtiques de la mà dels habitants de la casa. El més interessant de la posada en escena de Padilla és, d’una banda, la fisicitat de les experiències, el paper protagonista del cos de la jove, i d’una altra, la visibilització del procés d’aprenentatge de la protagonista […]

Lo petaron todo la temporada pasada y continuaran llenando toda la sala a pesar de las restricciones pandémicas. Descubrí La Calòrica en “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010) con la que se fundó la compañía en 2010 y que se volvió a representar al cabo de 10 años. Después de ésta y otras obras, la Calòrica ya se ha consolidado como una compañía de éxito por un trabajo profundo sobre la sociedad y el alma humana con todos sus defectos y cualidades. Es la sátira llevada tan al límite que desencadena una carcajada constante. Tanto es así que tienes que estar atenta para no perderte ni una sola palabra que pueda quedar sofocada por […]

Verdades que dan rabia, condiciones que nos persiguen y la duda de si está todo hilado y bien tramado. Esta sería la conclusión después de ver esta propuesta de la compañía L’Ostra 28. El escenario es este: una habitación de un hotel acoge una reunión de una sección del club Bilderberb. Es decir, que se reúnen algunas de las personas más poderosas del planeta para decidir cuál será el futuro del mundo en diferentes aspectos. No querría adelantaros en qué sección se encuentras nuestros protagonistas Jerry y Bob, porqué esta es parte de la gracia del inicio de esta trama. Durante esta reunión, tendrán que tomar una de las diez decisiones que les corresponden anualmente, pero no será un encuentro […]

Alessandro Baricco es un novelista italiano que, curiosamente, ya ha aterrizado en los escenarios en varias ocasiones. Aquí hemos podido ver Novecento, Ilíada y Oceà, que ya fue dirigida en su momento por Iván Padilla. De hecho, el director, actor y adaptador ha vuelto a Baricco después de haber llevado a los teatros otras novelas importantes con la compañía L’El·lida: Sunset Park, de Paul Auster, o Anna Karenina, de Tolstói. Proyectos complejos y arriesgados que intentan acercar a los espectadores el mundo de las letras. Con La jove esposa, Padilla intenta hacer un retrato de una familia italiana atípica, realmente peculiar y cargada de pequeños secretos. La llegada de la futura esposa del hijo hace salir a la luz toda […]

“Ens trobem a un espai deturat, devastat, ple de runes, la guerra és molt present.” Així comença la sinopsis d’aquesta obra i així comença l’obra per als espectadors quan arribem. L’escenari que ens trobem ens ubica i ens fa respirar l’atmosfera necessària per entrar en la proposta. Basada en els textos de Svetlana Aleksiévitx, que va recollir les veus de les dones que van viure la guerra i que mai han tingut espai per compartir-ho. Les medalles i els focus van anar per als homes. En el millor dels casos per a alguna de les dones que va estar activa en les línies més visibles, però mai per a les que estaven darrere i sostenien el dia a dia. No […]