Tornem de nou a la Sala Atrium, Aquest cop amb una proposta de l’Imma Colomer que ha dirigit a Fina Rius en aquesta obra “Solitud a Stromboli”. Es una conferència teatral sobre la relació de “Strómboli” de Roberto Rossellini i “Solitud” de Caterina Albert (Victor Català).
A l’escenari tenim únicament a Fina Rius que per un costat ens du a terme directament la conferència amb algun apunt personal. He de dir que la part inicial de la conferència sobre el llibre i la pel·lícula he entrat fàcilment. Però de mica en mica m’ha tornat una mica pesada. Per contra aquells moments que desconnecta de la conferència m’ha tornat a l’obra.
El personatge m’atrau més amb aquells moments que sembla desorientada, que perd els papers, les ulleres i vol trencar la quarta paret fent que els espectadors siguem els que rebem aquesta conferència. Fins i tot algun espectador s’ha cregut que necessita repliques per continuar.
En l’últim moment de l’obra hi ha un petit trencament en la conferència i ho veus de mica en mica. Sense descobrir del tot per on anirà de moment que apareix l’esquerda i llavors et dóna una petita clatellada si no has estat atent. Un gir molt oportú per finalitzar aquesta obra.
Al final han aconseguit unificar en una sola obra la literatura, el cinema i el teatre en aquesta obra. Aquesta fusió serveix, com diuen inicialment, per reivindicar a Caterina Albert i sembla que ho aconsegueix, però aquesta comparació constant davant les presentacions de Power Point queden a vegades pesades. En el seu conjunt m’ha agradat però he estat pendent del rellotge més d’una vegada i no pel toc de queda.
Si s’ha llegit Solitud, heu vist Stromboli segur que us agradarà aquest muntatge. A més el treball actoral de Fina Rius no es pot deixar de celebrar. L’únic personatge que tenim l’interpreta Fina Rius, però veiem diferents cares d’ell, Puc dir sense por d’equivocar-me que hi ha parts molt emocionals, d’altres que et transmet un despistament que sembla propi,
Si voleu llegir la resta de la meva opinió.. a l’enllaç