La venus de les pells va ser un curiós fenomen teatral ara ja fa més una dècada que, fins i tot, va arribar a estar nominada als Tony com a millor obra de l’any, va tenir una adaptació cinematogràfica i diferents posades en escena a Madrid i Barcelona. El text de David Ives, escrit a partir de la novel·la de Sacher-Masoch (l’inspirador del terme masoquisme), rep ara una nova relectura molt acord amb els temps actuals. Són pocs els canvis que s’han fet en aquest muntatge, però van, encertadament, en la línia de potenciar el contingut d’alliberament femení de la trama, malgrat el que ens pugui semblar la història durant el seu punt de partida. El resultat és un entretingut joc de poder i venjança molt ben executat per un Ruben de Eguia i Raquel Ferri que demostren tenir una gran complicitat. En aquest deliciós duel interpretatiu, una direcció efectiva de Guido Torlonia ens porta per camins foscos entre la metateatralitat i l’erotisme que incomoda sense perdre el bon gust. Es tracta, en definitiva, d’un espectacle ple de girs, elegant i dinàmic que, curiosament, s’estrena en un moment molt oportú per parlar de dinàmiques de poder entre una actriu i un director en el context d’una audició.
¡Enlace copiado!