Recomendaciones

Estem a l’estrena de “Els secundaris” a Igualada. Un cop han fet una setmana d’assaig tècnic al teatre, es presenten al públic d’Igualada amb un espectacle rodó. Tal com vam veure a “Les dones sàvies” i més tard a “El bon policia”, ens trobem amb un espectacle que juguen amb la transformació de múltiples personatges i amb un bon sabor de boca en sortir de la funció. Els secundaris és un homenatge als actors i actrius que mai ens recordem, un espectacle que van encarregar-se de la dramatúrgia la Laura Aubert i el Bernat Cot. Però com en els altres espectacles indicats, és tan important l’escenografia com el vestuari (pensem que són un d’aquests secundaris que reclamen la seva visibilitat […]

És el cap de setmana d’aniversari del Teatre de l’Aurora. Ja són 25 anys de teatre i ens ha regalat (només pels amics del teatre) una obra per llapar-se els dits. Si, possiblement pensem que és una nova revisió del Hamlet que s’ha vist moltes vegades. I aquest és el primer error de tots. És una revisió, però que ens explica el mateix Hamlet. Agafa la seva obra i ens va fent una repassada de les diferents escenes de l’obra. Però només el primer acte. Ens fa veure Hamlet amb uns ulls diferents. Ens detalla que passa exactament, i pels profans d’aquesta obra veuen que implica les rèpliques de cada personatge. El motiu d’aquestes, i que significa en l’obra i […]

Demà dimecres 25 de maig s’estrena El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. D’entrada us dic que no us la perdeu per res del món! La vaig veure el passat desembre al Festival Temporada Alta de Girona i us puc assegurar que és una autèntica joia teatral. Text, direcció I interpretació brutals! El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és el primer d’un conjunt de tres textos escrits per un intèrpret que pertanyen al «Tríptic de l’epifania» i que parla de la destrucció de la bellesa i de la necessitat de l’expiació. El text, guanyador del XLV Premi Born de Teatre 2020 Cercle Artístic Ciutadella, és de Josep Maria Miró. Es tracta […]

Estat deSgràcia es un montaje de “La Peleona”, escrito y dirigido por Carla Torres, que cierra la trilogía sobre el abuso de poder formada por “Estat Decepció” presentada en la Sala Flyhard en 2018 y que trataba sobre el abuso de la justicia y “Estat de Xoc” del abuso policial estrenada en Temporada Alta en 2017. Como dice la directora, estos montajes podrían ser infinitos porque el abuso de poder no sólo está arraigado en las estructuras de las altas esferas sino que lo encontramos en todas las capas de la sociedad. Según Torres, podrían hacer una infinitología. La Compañía La Peleona continua fiel a su teatro de denuncia, descarado, atrevido e irreverente. La transgresión es necesaria para avanzar. Sin […]

Despres de Hostiando a M i Rebota rebota y en tú cara explota, Patatas fritas falsas és la tercera peça d’una trilogia en la qual Agnés Mateus i Quim Tarrida parlen de la violència. En aquesta ocasió es tracta d’una contundent i impactant performance contra la violència política i els grups que la promouen; de com es fa servir la por per canviar, controlar i manipular a la societat i de l’actitud conformista i passiva d’aquesta societat, incapaç de reaccionar i aturar un problema que cada dia avança amb més força. La posada en escena està molt cuidada. El so, la llum, les imatges, tot en conjunt són una part molt important pel bon funcionament de l’espectacle. Els silencis, les […]

Es una sorpresa agradecida que cuando traspases la puerta del teatro la producción que está a punto de empezar te adentre en su narrativa. Y la compañía La Peleona lo tiene bien trabajado. Actrices o personajes -a veces la línea es fina y deliciosa- te hacen entrar en un mundo de diversión y absurdidad desde el primer minuto. Una introducción potente que ya te coloca en el lado proactivo de lo que estás a punto de vivir. En escena tenemos a Dios -en femenino-, el Diablo, su hija Cristina y Nietzsche. Todos/as cuatro con su idea de sociedad ideal o perdurable, por decirlo de alguna manera. Mientras Dios y el Diablo continúan sus apuestas por averiguar el camino que seguirá […]

Aquest cop he d’opinar d’una forma diferent. És una de les propostes que s’han programat dintre del cicle “Donés a escena” al Casal Català dels Hostalets de Pierola on formo part de la Junta. Però això vol dir, que vaig donar un primer vot de confiança per aquesta proposta. La companyia La Melancòmica presenta l’espectacle amb un humor “en femení” com elles diuen. Volen riure amb els clixés sobre la feminitat i masculinitat. Des de l’inici va connectar amb el públic per la seva proposta reivindicativa i directe. El desig, l’orientació sexual, l’abús, el feminisme. Hi ha molts temes a tocar i ho fan amb molta gràcia. S’ho passen bé i el públic ho veu. Mira que l’humor és difícil […]

Encara que fa dies que la vam programar al Teatre de l’Aurora, va ser tot un encert programar-la a Igualada. Vam gaudir de valent. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del pi és una autoficció de l’herència rebuda, un intent per encarar la construcció d’una llar. Últimament, estem assistint a obres que ens parlen molt dels avis, del nostre passat i d’on venim. I així ho hem vist en algunes de les propostes que s’ha anat programant al Teatre de l’Aurora. El fet que sigui un avi, amb anys a distància amb el seu nét fa que […]

La Compañía “Les Fugitives” nos presenta este espectáculo escrito, dirigido e interpretado por Maria Ten. Es una reestrena ya que se representó el año pasado durante un mes. Es un grito femenino acumulado en el vientre desde hace generaciones y personificado en cuatro mujeres de las cuatro obras más conocidas y representadas de Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” y “Terra Baixa”. Cuatro mujeres que han hecho historia por la vida que les dio el teatro del siglo XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa y Marta. Las de “Les Fugitives” son mujeres actuales que gritan, lloran, piden, suplican, dudan y buscan la felicidad aunque a todas les cuesta encontrarla. Son necesarios muy pocos elementos escenográficos para […]

Los cambios cuestan de aceptar aunque nos parezca que una mentalidad abierta es capaz de incorporar cualquier situación nueva. Esto ocurre a una pareja de padres modernos y “progres” con una hija que ha escogido un chico transexual como pareja. Ramon Oliver en su crítica teatral dice que esta obra lo ha transportada a EEUU en la época de luchas raciales cuando Luther King fue asesinado. Una pareja acomodada y tolerante recibe a su hija a cenar con su nueva pareja. Todo aquel ambiente queda reflejado en “Adivina quien viene a cenar esta noche”. El trans de hoy era el Sidney Poitier de hace 60 años. El mismo shock, la misma sorpresa y el mismo esfuerzo de adaptación a una […]

Ya tenemos aquí una nueva obra de este tándem que poco a poco se está convirtiendo en imprescindible: Carme Marfà y Yago Alonso. Después de Ovelles, que volverá este verano por tercera vez, e Instruccions per enterrar un pare, ahora nos llega La pell fina. El humor es el mismo y las bases cómicas están muy bien asentadas, a pesar de que esta vez el argumento no es tan alocado (alguien que recibe en herencia un rebaño de ovejas o alguien que construye el ataúd de su padre por carencia de recursos económicos) y se acerca más a la anécdota. Con el recuerdo de la comedia El nom en el horizonte, La pell fina nos explica la historia de una […]

Había curiosidad por saber que estaba haciendo Lluís Homar como director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), y bien es verdad que el resultado ha sido más que satisfactorio. Para empezar nos ha acercado un texto de Lope que no está entre los más representados, a pesar de que muchos estudiosos lo colocan entre sus obras maestras. Se trata de una obra de extraña estructura y de cierta complejidad, al menos para ojos contemporáneos. Empieza con un primer acto (aquí se habla de jornadas) donde se narran las trifulcas políticas, la corrupción y las maniobras subterráneas para llegar a ser César en la Roma de Diocleciano, acercándose bastante al argumento de muchas obras shakespearianas. La segunda jornada, sin […]

Aquest espectacle forma part del Cicle 3D, tres dramatúrgies catalanes sobre la realitat més immediata. Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions. «No m’hauria imaginat mai desitjant la mort a algú, menys encara al meu pare» Quan algú estimat deixa de ser la persona que era, desitjar que tot s’acabi pot ser un acte d’amor. Quan algú viu un procés de deteriorament físic i mental sigui a conseqüència d’un ictus com el pare de la protagonista, o per un càncer incurable, com va ser el cas del meu pare, i veure que es converteix en un ésser totalment dependent, és una de les coses més tristes que m’ha tocat viure. Desitjar que tot s’acabés, va ser […]

Els colors de Duke Ellington es va estrenar a Temporada Alta (2021) Es tracta d’un espectacle on teatre i música s’uneixen per acostar el món del jazz al públic familiar. Els colors de Duke Ellington és un espectacle còmic i musical, que neix de la col·laboració de la big band Girona Jazz Project composta de nou músics: Xavi Molina (saxo alt i clarinet), Adrià Bauzó (saxo alt i tenor), Jordi Casas (saxo tenor), Tomàs Pujol (contrabaix), Aleix Cansell (piano), Raúl Gallego (trompeta), Albert Clapés (trompeta), Raúl Pérez (bateria) i Pablo Martín (trombó); i la companyia Cascai Teatre amb els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano. Marcel Tomàs a part de ser un bon mestre de cerimònies, és un gran showman […]

Bacanal es el nuevo espectáculo del “Circo de los Horrores”, una creación de Suso Silva como los otros cuatro: “El Origen”, “Cabaré maldito”, “Manicomio” i “Apocalipsis”. A Suso Silva le concedieron “El Premio Nacional de Circo 2003” porque ha revolucionado el circo con nuevas formas, mezclando géneros y disciplinas e introduciendo temas absolutamente alejados del circo clásico. Con este espectáculo que ha viajado por Madrid, Zaragoza, Gijón, Bilbao y Valladolid antes de aterrizar en Barcelona, Silva presenta una orgía descarada para todos los sentidos, una apuesta atrevida, valiente y provocadora entre circo y cabaré, un canto al pecado capitaneado por Lucifer. Es una fusión de una espectacular puesta en escena en forma de castillo encantado con misterio detrás de cada […]