Recomendaciones

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, vaig a veure Sóc el vent, un text de Jon Fosse, dramaturg no tan conegut a casa nostra, però de gran prestigi al seu país, Noruega, i tot el nord d’Europa. La referència al dia té a veure amb el retrat que fa Fosse de l’esperit humà. Protagonista i antagonista semblen sintetitzar-se en dues cares d’una mateixa moneda. Dues forces oposades que es necessiten i es repel·leixen, que es complementen i entren en conflicte, com el bé i el mal, l’esperança i la depressió, la malaltia i la sanitat. El mar —el món— els envolta. Un contenidor infinit, tan bell com perillós, lligat a la nostra existència de manera indefugible, tot i que […]

Fama, el musical versió d’èxit internacional, el fenomen de la cultura pop sobre la llegendària escola secundària d’arts escèniques de Nova York.Un títol inconfusible de la inoblidable franquícia de cinema i televisió, Fame The Musical. És el que passa amb algunes obres, a vegades t’agrada més el record que et porta (o el que t’explica) que el que realment veus a l’escenari. En aquest cas és el que em va passar. Vaig gaudir-ne molt durant la funció, recordant els personatges, la música, el número final. Tot i ser una funció prèvia, abans de l’estrena oficial (i que no tot estava funcionant al 100% i es va notar en alguns moments) va ser un regal en l’àmbit visual, una experiència meravellosa […]

Produïda per Versus Teatre i escrita i dirigida per Virgínia Sánchez, l’obra ens presenta la relació entre dos germans, l’Aitor (Òscar Jarque) i en Toni (Carlos Martinho), que després de cinc anys sense mantenir cap mena de contacte entre ells, es retroben per l’enterrament del seu pare. “El temps que conta” neix de la necessitat de trobar un sentit a cada instant de la nostra vida, de valorar el temps que tenim per viure-la i de la importància de la nostra existència. Durant l’hora i deu que dura l’obra descobrirem les pors i neguits de cadascun d’ells. Por al compromís, al fracàs, a estimar, a la soledat, als vincles,… Pors que finalment queden del tot resoltes dalt de l’escenari. Tot […]

En este momento esta obra está de gira por Catalunya. Yo había leído alguna crítica y tenía miedo de ver una historia sobre unos hechos vividos recientemente (los atentados de la Rambla, el referéndum, el 155 y las manifestaciones tras la sentencia de los presos políticos) y que todos recordamos muy bien. No necesito que me expliquen mi propia historia, no me hace falta que me los interpreten cuando cada uno de nosotros tiene su propia opinión. Pero me he fiado de la experiencia de Jordi Casanovas en argumentos de tipo político y la capacidad de Ferran Utzet como director. El tema era peligroso, pero ellos eran garantía de seriedad. Ha sido una agradable sorpresa. Es una “historia de comedor” […]

Espíritu es un espectáculo de Santi Rodríguez y es tan emocionante como la vida. En un segundo todas las emociones fluyen y puedes pasar de la risa, a emocionarte y casi llorar al mismo tiempo. El monólogo está muy bien hilado y pasa de un tema a otro de manera casi orgánica o natural. Entré sin saber que me iba a encontrar (como siempre), ya que sabéis que odio leer la sinopsis y al salir lo he hecho en paz, como si me hubiese quitado un peso de encima, como si alguien (que es Santi) me hubiese dicho todas las cosas que necesitaba escuchar. Tras todo lo que hemos pasado y hemos acumulado (no sólo en dos años, sino con […]

El sisè espectacle de la Companyia Laboratorio Teatre no va de la vida de qui va ser el primer president socialista escollit democràticament a Xile — i enderrocat a trets, tres anys després per qui acabaria sent el Franco, el Mussolini o el Hitler xilè. L’espectacle va, justament, de Xile i la seva història; de tots els personatges que en van ser protagonistes, com a botxins, herois o víctimes: el mateix Pinochet, Víctor Jara, Pablo Neruda o Salvador Allende, figura sobre la qual centrifuga l’espectacle. Un espectacle que porta el segell inconfusible de Jessica Walker i la seva troupe d’alumnes, seguidors, fidels deixebles que es comprometen amb la seva forma única i personal, passional i visceral de fer teatre. Una […]

Aquest cop tornem al Teatre de l’Aurora. Un bon inici de temporada per començar amb la nova programació de l’Aurora. Referent a “Ocaña, reina de Las Ramblas” ja el vaig veure al Goethe Institut de Barcelona quan encara era “Coplas por Ocaña” , posteriorment el vam estrenar als Terrats en Cultura de Coincidències (tot un èxit) i ara el tornem a veure. Si la primera vegada vaig sortir bocabadat, tornar a veure a Joan Vazquez no ha estat per menys, Només puc dir que és una bèstia escènica del teatre musical i així ho he pogut comprovar en els darrers anys. Aquest cop ens situa en els 70 i principis dels anys 80 per posar-se en la pell del performancer […]

El noruego Jon Fosse es una auténtica institución literaria en su país. Novelista, poeta, ensayista, y también dramaturgo. Ha obtenido varias distinciones, es un eterno candidato al Premio Nobel, ha sido traducido a 40 idiomas y su teatro se ha representado por todo el mundo. En Barcelona, sin embargo, su presencia se ha visto relegada a unas pocas piezas: Hivern, vista en La Seca, y I am the wind, la versión inglesa de Sóc el vent que nos trajo Patrice Chereau en el Festival Grec del 2011. Un bagaje quizás un poco corto para poder conectar con un autor que muchos califican como el Beckett del siglo XXI. Tengo que confesar que a mí me ha costado mucho entrar en […]

Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès amb direcció de Roberto Romei és la història d’un africà mort a mans del seu cap que ens acara a l’opressió que ha estat motor del colonialisme i que encara és present a la nostra societat, on la violència que exercim ens obliga a viure en la por i en un exili permanent. Una obra molt política i a la vegada molt humana. Sobre la por del personatge sobre un problema, i com enfrontar-se. A més crea una capacitat de violència davant la incapacitat per poder sortir-ne. Parla d’una part política però no dintre de l’estat, sinó un enfrontament polític a escala humana. Aquesta obra és un relat força dur sobre […]

La foscor de Foscor és la de la incertesa sobre el futur, la de la confusió, la del desconegut, i és, sobretot, la foscor del teatre. Té quelcom de kafkià el text de Jan Vilanova, amb personatges atrapats en una mena de xarxa de l’absurd, enganxosa i capciosa, de la qual és tan difícil deslliurar-se que, finalment, un desisteix i perd la voluntat. També té alguna cosa de buñuelià i de El ángel exterminador i aquella pugna entre el desig i la voluntat que, en aquest cas, empeny i reté, a la vegada, el personatge que interpreta Dafnis Balduz. La posada en escena de Clara Manyós atorga tot el pes als dos intèrprets que, amb el seu treball gestual i […]

Dice Roberto Romei en el programa de mano que «África es aquí y África somos nosotros». Según él, esta obra escrita por Bernard-Marie Koltès el 1979 sigue reflejando actualmente la opresión y explotación de nuestro mundo, así como la incapacidad para tomar responsabilidades como sociedad. En Combat de negre i de gossos tenemos tres maneras diferentes de vivir el continente africano, o cualquier otro continente -real o metafórico- que sea objeto de sumisión: a través de la violencia, a través de un diálogo lleno de mentiras y trampas, y a través de la pena y la malentendida conmiseración. Se trata de un texto que, como en otros muchos del autor, sobrepasa el realismo y se adentra hacia la verdad con […]

Obra del letrista y compositor, idolatrado por tantos, Stephen Sondheim, con el título de la conocida adaptación cinematográfica. Curiosamente, el número icónico no surgió hasta que el productor de productores, Harold Prince, llamó al coreógrafo de coreógrafos, Jerome Robbins quien sugirió cambiar el inicio y ahí nació “Comedy tonight”. Aquí ese número es sencillamente genial. Una troupe irrumpe en platea camino del escenario a modo de fiesta total donde queda claro el tono de lo que vamos a ver. La antigua Roma. Acierto absoluto, no hay cartón piedra, sino estética circense, muy a juego con la farsa, un festival de colores, donde ves en el escenario hasta el último euro de la entrada (no suele pasar). Un joven (magnífico Eloi […]

Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Ens trobem en un projecte que rescata de la memòria un fet dels anys 60. Sempre amb la intenció de destapar i reparar els crims del franquisme on, com en altres causes, han tingut moltes victimes silenciades i que els seus familiars busquen una resposta L’obra és una combinació entre teatre de ficció i teatre documental, fins i tot hi ha un moment que vol descol·locar-nos parant el que sembla la part més teatral per fer partícip a l’espectador i posteriorment retornant a […]

“Foscor” és una obra d’aquelles que t’enganxa des del primer moment. En primer lloc per la potència interpretativa dels dos actors (Dafnis Balduz i Agnès Busquets) i després per la intriga de la trama. Amb una escenografia minimalista, tota la força recau en el text i les interpretacions. Els protagonistes, un periodista que ha anat a un poble per cobrir la notícia de l’arribada de la fi del món, i una funcionària una mica peculiar. L’acció es desenvolupa en un espai tancat. Un espai del que no es pot sortir. És hivern, però fa una calor asfixiant. No hi ha aigua. No hi ha manera de comunicar-se amb l’exterior. El públic sentim la sensació claustrofòbica i de tensió que viu […]

De vez en cuando nos encontramos en nuestra cartelera alguna «comedia» romántica, o mejor dicho alguna obra que nos habla del inicio de una relación o de la evolución de una pareja. Casi siempre viene de autores anglosajones y el resultado acostumbra a ser atractivo y exitoso. Recordamos ahora Aquella nit, Pulmons, Un cop l’any… En esta última, precisamente, teníamos la misma pareja protagonista que ahora nos regala este encuentro entre dos personas que saben muy bien lo que quieren o lo que no quieren… pero que no acaban de encontrar el encaje para que su posible relación empiece a funcionar. La obra nos explica la primera noche entre estos personajes, con algunos pequeños avances y, sobre todo, con muchos […]