Diguem-ho sense embuts, malgrat que dir-ho costa perquè l’obra és de l’escriptor d’Àustria Stefan Zweig i perquè la companyia teatral és La Perla, és a dir dos tòtems, però diguem-ho: la història del guerrer Virata, que era fort i valent, emociona a estones, sobretot quan la interpretació dels actors Òscar Muñoz i Xavier Ripoll transmet aquest sentiment. En una altra part de l’obra, la tensió narrativa decau. Ara bé, l’obra és d’una gran valentia artística, que es combina amb poca llum i molta foscor, amb la música en directe tocada per Marc Serra, que és el primer que es dirigeix a l’espectador i explica qui va ser l’escriptor, i sobretot amb un joc d’alta volada dels actors, que ara l’un fa de protagonista, ara l’altre, de narrador. I just aquest últim punt és dels millors de l’obra, perquè en cap moment l’espectador perd el fil de qui és qui, i perquè les veus es fan escoltar com si tot plegat fos una faula. De fet, aquest mateix paràgraf escrit, que acabeu de llegir, podria començar al revés, i podríem dir que l’obra és d’una gran interpretació artística, narrada com una faula, però la mateixa acció que s’explica, fa que a estones l’emoció (i l’atenció de l’espectador) decaigui.
Cal dir que la intenció emocional podria estar ben estudiada, perquè el protagonista, el guerrer Virata (que deixarà de ser guerrer) passa per diverses fases de la vida, algunes de les quals són justament la inactivitat. I hi arribarà per la recerca de la llibertat, per deixar enrere els lligams, per la recerca de la justícia, i sobretot per la intenció de no fer mal a ningú, perquè el guerrer sempre tindrà uns ulls clavats en la memòria que el fan pensar que actuar és privar de llibertat als altres.
Així doncs, l’obra és un viatge iniciàtic, en el qual acompanyem el protagonista des de la seva fase exultant fins al decaïment, i durant la qual podrem reflexionar sobre la vida, que només és útil de veritat quan som útils. Gràcies, Zweig!
Per acabar, l’obra és de les que aguanten bé l’embat del temps. Fa 20 anys, la companyia La Perla la va estrenar, sota la mateixa batuta (la del director Oriol Broggi), i vint anys després hi torna per celebrar que el relat perviu per sempre, passin els anys que passin.