Aquesta obra no és fàcil de recomanar, tot i que recomano anar-hi per reflexionar.
Ens trobem amb sis persones que van al bosc, a passar un dia de lleure. Però entre el beure, les converses i la festa es provoca un foc. Aquí el grup es separa per poder salvar-se. Ens van narrant els fets mentres les imatges, el moviment i les paraules no paren de remoure l’estòmac. Els dies passes, torna una normalitat però aquests fets tenen moltes seqüeles entre els amics.
En un escenari cru, blanc, neutre m’han fet sentir dintre d’un bosc, d’un incendi, dintre de l’onada expansiva d’aquest incendi. L’escenografia, les magnífiques imatges videograficas han fet esclatar el meu cap des de l’inici.
Un gran treball acotral i de moviment de tots els actors. Els seus moviments com una coreografia ens parlen com les seves converses. Possiblement és del millor del que he vist, o el que més m’ha remogut. Una proposta guanyadora en molts sentits.
Amb tot, m’he sentit devort per l’incendi, les flames m’han tocat i segurament no tornarà a ser el mateix quan vagi al bosc.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç