La segona millor és un monòleg escrit a quatre mans entre Ester Villamor i Berta Giraut, que coincideixen en direcció i interpretació.
Es tracta d’una proposta multidisciplinària que fusiona text i interpretació amb espai, so, llum i audiovisuals.
La segona millor és un homenatge i una reivindicació a les Segones, les que mai han tingut, o no se’ls ha donat l’oportunitat de mostrar que poden ser igual o millors que les protagonistes.
Tot i que l’obra se centra en l’ofici d’actriu, del que suposa no ser l’estrella o la protagonista principal d’un espectacle, es pot aplicar a altres persones que resten a l’ombra d’aquelles que s’emporten els mèrits o el reconeixement.
La Berta ens endinsa en el seu món, la veiem assajar, construir i treballar els personatges que possiblement mai tindrà l’oportunitat d’interpretar.
El públic veiem dues veus en una, la Berta com a individu i a la Berta actriu. La que es debat entre seguir o tirar la tovallola; la que assaja, estudia, busca i treballa el personatge; la que treballa el to, la veu, el moviment i les emocions; la que assaja els agraïments en una entrega de premis; la que reclama ser valorada, perquè ella s’ho val, tot i que no ha estudiat cap mètode; la que vol una oportunitat.
A través d’ella coneixerem els seus somnis, les seves frustracions, els seus desitjos… La Berta està cansada de ser la segona.
La posada en escena juga amb el doble sentit. La Berta, la segona ens parla des del soterrani, el lloc on es guarden els objectes que esperen de ser utilitzats en algun moment; el lloc on es fa la bugada i on somia la minyona, mentre a dalt hi viu la senyora, la diva, la que rep els aplaudiments, reconeixements i lloances.
Sense la Berta, la Mirta, els actors d’Els Secundaris que es van instal·lar al Maldà, l’actriu de De quan somiava, la Rafaela Aparício, la Gracita Morales, la Isabel Garcés, la Laly Soldevila, la Julia Caba Alba, les auxiliars, les dependentes, les minyones, les que estan rere els focus i les segones, no existirien les altres, les que brillen, les primeres, les que s’emporten els aplaudiments i reconeixements, les protagonistes.
No us podeu perdre per res del món aquesta joia teatral.
Tot està molt cuidat, la posada en escena, la direcció, l’escenografia, la il·luminació, el text i la interpretació.
La Berta Giraut ens ha regat un exercici de virtuositat actoral memorable. La seva interpretació és immensa. Desplega tot un ventall de recursos escènics molt ben treballats, la veu, el to, el moviment, el gest. Brutal.