Les contradiccions humanes, els papers vitals secundaris, les hipocresies de la societat i la reclosa de certes emocions són temes que es col·loquen, molt ben posats, sobre l’escenari. Una actriu, sola en escena, es despulla interpretant un personatge poc definit a partir d’un text extremadament poètic i emocional i, en certs moments, també abstracte i enigmàtic.
La segona millor, escrita a quatre mans per Berta Giraut —protagonista del monòleg, amb una interpretació molt destacable— i Ester Villamor —directora del muntatge, d’una delicadesa corprenedora—, és el projecte guanyador de la Beca Odisseu Eòlia i+D 2021. Un espectacle íntim de forma i de contingut que ens transporta, tant literalment com metafòricament, al soterrani de la quotidianitat.
«Jo volia treballar de, no ser. O era al revés…?», es pregunta la dona que, convertint-nos en testimonis de la seva confessió, és capaç de fer-nos riure i d’emocionar-nos en pocs minuts de diferència. I és que, com es retroba la il·lusió de continuar vivint (i treballant) quan algú ha arribat al límit? Potser és que la desil·lusió progressiva o el pas del temps inalterable no són sinònims de fracàs vital.
