Recomendaciones

De nou a un dels «nostres» teatres de referència, la Vilella, hem gaudit d’una nit excepcional amb NOMES RICARD basat en l’obra Ricard III de Shakespeare interpretat per Xavier Torra. Un únic actor que es transmuta en diversos personatges sense deixar en cap moment el paper de Ricard, un escenari buit que s’omple amb la seva força corporal i el seu poder escènic i una il·luminació milimetricament estudiada, ens ha fet viure una experiència indescriptible Una interpretació brutal, en un espai negre i buit, per tal d’emmarcar la tragèdia encara mes, utilitzant la paraula, l’expressió del rostre i de tot el cos a mesura que es va transformant d’un a un altre personatge en dècimes de segon, canviant el to […]

Hem vist al Teatre Goya a una Lolita Flores interpretant una Colometa diferent, una nova versió de la Plaça del Diamant que ha adaptat i dirigit Joan Ollé. La seva interpretació m’ha transmès tendresa i fins hi tot m’ha fet emocionar, l’ha interpretat amb humilitat i sense sobreactuar, però sincerament m’ha faltat alguna cosa per considerar-lo un espectacle del tot rodó. De vegades hi ha muntatges que possiblement els escau millor de representar-se en sales més petites, més íntimes, al menys en aquest cas. Penso que la Colometa de Joan Ollé hagués preferit compartir els seus sentiments més íntims, en la intimitat d’una sala petita, envoltada per la calor del públic. Un públic que de segur s’hagués emocionat veient de […]

Dos cosas sorprenden de entrada de este Frank V dirigido por Josep Maria Mestres. La primera es la vigencia de su texto, escrito originalmente en 1959 por Friedrich Dürrenmatt, con críticas a la banca privada, los intereses de los poderosos y la corrupción del mismo sistema que son de rigurosa actualidad. La otra es la ligereza de su empaque musical: una mezcla entre el cabaret, el estilo Broadway o, incluso, el Music Hall más clásico. Es evidente que esta superficialidad formal no es más que una postura que ofrece una mirada irónica a la inmoralidad de los hechos que relata. Así, lo que consigue es un montaje divertido, dinámico, entretenido y muy animado, caricaturizando la maldad de sus protagonistas, con […]

Com, què i qui determina la qualitat artística o de l’artista? Quins són els paràmetres per poder valorar un espectacle? Les coses són com són, o com els crítics volen que siguin? Coses nostres és una obra escrita i dirigida per l’actor Ramon Madaula. Una idea que sorgeix de les inquietuds del propi autor i que reconeix com autobiogràfica, on hi ha un desdoblament davant un pensament vist des de les dues parts, la creativa i la crítica. Una confrontació entre el crític i l’artista o creador i un debat dialèctic sobre lo difícil que és crear i lo fàcil que és opinar o criticar un espectacle. Dos punts de vista diferents, que tenen la seva part de raó i […]

Des que vàrem descobrir el món de les titelles per adults, intentem no perdre’ns-en cap. De moment ja som seguidors de Miguel Gallardo, Javier Aranda i des de ahir d’Ángel Navarro, gràcies al seu espectacle Gabinete Onírico que podeu veure actualment a la Sala Fènix. De nou un descobriment agradablement meravellós i màgic. Gabinete Onírico és un espectacle de titella de fils, articulat i de control vertical que ens ha tornat a sorprendre novament dins del món de les titelles. El fet d’estar articulat, li dona a la titella el moviment natural i l’efecte de personatge viu que vam poder veure ahir. Realment espectacular. Un treball artístic impressionant, que ens va deixar captivats des del primer minut de l’espectacle. L’escenografia […]

Es inevitable ver el último estreno de Jordi Casanovas cómo si fuera la última pieza escrita por otro Jordi, en este caso el inefable Galceran. La situación, los diálogos picados e ingeniosos, los giros argumentales… todo son elementos que ya hemos visto en otras obras, como por ejemplo Paraules encadenades o El mètode Grönholm. La particularidad de esta pieza es que el tema principal, que evidentemente no revelaremos, se resume en la frase final, tal como si fuera un chiste o una broma de mal gusto… No es lo más afortunado de la función, a pesar de que causa su efecto… Para mí este tipo de obras triunfan sobre todo por el ingenio con el que van abriendo camino durante […]

Los espectáculos de improvisación, como otros formatos de comedia como el stand-up, por ejemplo, tienen grandes virtudes como la espontaneidad y la proximidad, pero también inconvenientes como el poco margen de reinvención que deja el propio concepto. En Barcelona, hemos podido disfrutar durante décadas de buenas propuestas de grupos de improvisación con una respuesta siempre positiva del público. En este sentido, Societé Improvisé! satisfará las expectativas de los seguidores más entusiastas de este género y, probablemente, sorprenderá sus nuevos espectadores. A pesar de esto, se echa de menos más riesgo y más novedad, puesto que, a pesar de que sus actores son fantásticos y su técnica, espléndida, no aporta ningún juego escénico que no se haya podido ver previamente. Quizás […]

Friedrich Dürrenmatt es un autor suizo que triunfó en lengua alemana durante los años 50 y 60 del siglo XX. Su fuerza teatral, la oscuridad y la crueldad de los temas que escogía, así como su crítica social y política -a menudo representada de forma expresionista- lo caracterizaron e hicieron de él un dramaturgo incómodo. Frank V parece, actualmente, una broma bastante oportuna fabricada anteayer, pero no hay que olvidar que se estrenó hace 56 años en forma de opereta. En el Lliure la han adaptado y readaptado -a pesar de existir una excelente versión de Feliu Formosa- y le han añadido escenas y canciones… sacando otras. El ejercicio ha transformado la dureza del original en un simpático musical que […]

Estem davant d’un musical, entre una barreja de vodevil i obra còmica, protagonitzada per les figures més representatives del món de la política d’aquests moments, tan de Catalunya com de l’estat espanyol. Una idea que surt de –Minoria Absoluta– i que ha estat escrita per Jordi Galceran, Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano i Toni Soler i dirigida per l’actor Xavier Ricart. Artur Mas reuneix als seus principals aliats: Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (Iniciativa) i David Fernández (CUP) a l’Hotel Nacional per parlar del procés sobiranista. El PP també hi serà present per sabotejar els seus plans: Alicia Sánchez Camacho, Rajoy, Esperanza Aguirre i Aznar, com el doble del president Mas. I tampoc no hi podien faltar els partidaris […]

Quan veig en cartellera que Nao Albet i Marcel Borràs tornen a treballar junts, ja és que ni m’ho penso; i més des de l’Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, una de les millors coses que he vist mai (que torni!). M’acosto al Teatre Lliure sense llegir pràcticament res a priori. I millor, doncs Mammón és d’aquelles peces en les que no hauries de saber res de res, abans d’anar-hi. Explicar l’argument seria explicar allò que precisament la fa especial, diferent i original. M’hi acosto perquè ells (que escriuen, dirigeixen i actuen) creen històries amb un estil propi que sempre m’ha atrapat. I ho han tornat a fer. És una hora i mitja enèrgica, esbojarrada, descarada, divertida i complexa. Fent […]

Perquè aquest xicot (Casanovas) té ofici per donar i per vendre i sap com atrapar a l’espectador. Tot i així, en aquesta obra hi ha moments que potser ha forçat una mica massa la màquina, però en general ha funcionat. Sahun i Madaula bé; tampoc són papers per a lluir-se excessivament, o sigui que entre l’ofici dels uns i el dels altres, una comèdia psicològica que entra bé, i com a propina, pirueta final, molt d’actualitat. No diré res més perquè si hi ha una cosa lletja a la vida és fer spoilers.

Hay que valorar como positivo el riesgo que algunos autores deciden correr explorando temáticas originales y experimentando con nuevas estructuras narrativas. Hay que asumir, no obstante, que de este riesgo se puede también salir malparado. Blau es la peculiar historia de un rescate nocturno en helicóptero de un naufragio en alta mar. Tres personajes (el marinero, el piloto y una operadora que los coordina) son los protagonistas de esta aventura ultramarina escrita por Ferran Joanmiquel que acaba por convertirse en un particular viaje psicodélico. De esta manera, el espectáculo parte de una situación teatralmente atípica pero más o menos realista, para acabar en una abstracta retahíla de ideas con elementos de magia y ciencia ficción, atrevidos pero inconexas. Visualmente, el […]

… segons el meu criteri han portat l’obra al fracàs, i és una llàstima perquè veure 16 professionals damunt l’escenari avui ja no és massa corrent, i l’escenografia, la il·luminació i el vestuari eren fastuosos. Penso que Dürrenmatt no la va escriure per a ser interpretada així i aleshores costa molt (o és impossible) que el director (Josep M. Mestres) faci que el actors es creguin i transmetin la seva història al públic, especialment escàs avui, tot i que s’ha de dir que feien pilota important, del Barça.

No és la primera vegada que les dues actrius d’aquesta obra treballen juntes, ja que ja ho havien fet fa uns anys a Mamma mia, precisament amb els mateixos rols de mare i filla. En aquesta ocasió, han abandonat les illes gregues i han decidit acostar-se a un musical de petit format que és una autèntica delicia. L’obra més que narrar-nos una història, que n’hi ha, opta per conduir-nos a través de les diferents emocions i pensaments que experimenten els dos únics personatges de la funció, els quals es troben immersos en una batalla d’amor i odi, en la que més d’un es veurà reflectit. Així, l’amor protector i dependent d’una mare es torna en contra seva quan la seva […]

Cal celebrar que hi hagin sales com el Teatre Gaudí Barcelona que apostin per muntatges arriscats, tant a nivell de concepte com pel fet de tenir un nombrós equip artístic a dalt de l’escenari, sent en aquest cas de 9 actors i 5 músics. Així, El viatge d’Orfeu és una producció valenta que té la seva força en la evocació de sentiments i de diverses sensacions a través de la poesia visual i sonora. En aquest sentit, hi ha una gran feina de direcció per part de Josep Galindo, en la que es vol submergir a l’espectador dins dels pensaments i les emocions més internes i en la que cada moviment està orquestrat per transmetre un conjunt de sensacions. Així, […]