Recomendaciones

No ens podíem pas perdre una proposta dirigida per Sergi Belbel al Teatre Romea… i encara menys quan estava protagonitzada per actors com l’Emma Vilarasau, la Mercè Sampietro i en Lluís Soler, entre d’altres. Independentment de si el text en vers t’acaba d’interessar o no, sincerament esperava molt més de l’actuació de la que és per mi l’actriu de capçalera, Emma Vilarasau. De tots els actors és a la que se li nota més que està “recitant” un text en vers i li falta la naturalitat, que per exemple demostra la seva companya d’escena Mercè Sampietro. Tot plegat, una decepció, d’una producció de la qual segurament esperava massa. Podeu llegir aquí la crònica completa.    

Em sembla que per començar la traducció i després la direcció massa conservadora, que ha llastrat la marxa de l’obra. Precisament Racine no és allò que en diuen la alegria de la huerta i entre una cosa i l’altra l’obra ha quedat lenta i una mica pesada. Penso que la manera d’afrontar la posada en escena ha impedit que els actors, una colla de bons actors  s’hagin pogut lluir, com si recitessin el paper sense creure-se’l massa. Llàstima, però vull que quedi clar que només és la meva opinió.

FOOT-BALL és un espectacle de dansa creat pel ballarí i coreògraf Cesc Gelabert, com una mena d’homenatge a la seva altra passió a la vida a banda de la dansa, el futbol, i molt especialment l’amor al seu equip, el Barça. Fa molts anys que volia fer aquest espectacle i ara ho ha aconseguit, emprant innumerables esforços administratius, tècnics i coreogràfics per tal de portar-lo a terme. A dalt de l’escenari, 7 joves ballarins + Cesc Gelabert en persona… però aquesta suma de 7 + 1, no fan 8 ballarins, perquè crec que és just considerar un novè ballarí “tècnic”, que no és més que una il·luminació brutal, que dansa també a escena, al mateix temps que la resta de […]

A pesar de ciertos prejuicios que se puedan tener, una obra escrita por dos monologuistas no tendría que ser, en principio, un producto de poca calidad por lo que respecta a su dramaturgia. Si se trata, como es el caso, de dos grandes cómicos de stand-up, de gran talento y que escriben habitualmente sus propios textos, de hecho, tendría que ser garantía de buenos chistes, aunque estén fuera de registro. Desgraciadamente, a juzgar por el resultado, algo ha fallado en el proceso de creación de El gran favor. Por alguna razón, Carolina Noriega y Mauro Muñiz de Urquiza no han sido capaces de trasladar su gran capacidad humorística a una historia de contexto narrativo convencional. El punto de partida tampoco era […]

Desde que el TNC presentó la temporada de este año, Foot-Ball era, sin duda, lo que me despertaba más curiosidad. Hay espectáculos en que depositas muchas expectativas por la historia, los intérpretes, la compañía… Aquí la palabra era sencillamente ésta: curiosidad. Una enorme curiosidad. ¿Se puede fusionar el fútbol y la danza? ¿Cómo? ¿Pueden convivir las proyecciones continuas de imágenes de partidos de fútbol con la coreografía de siete bailarines de danza contemporánea? Pues bien, la respuesta es que, al menos, pueden ir de la mano. De la mano de Cesc Gelabert. Sin embargo, hay que decir al inicio del espectáculo puede perderse un poco un poco. Hay muchos inputs y tienes la sensación de no llegar a todo. Los […]

No us faré spoiler perquè penso que el factor sorpresa en aquesta obra és fonamental, però si us diré que si voleu riure i passar una bona estona no us perdeu “Sota Zero”, un thriller amb tocs d’humor en la que no he parat de riure. Pistes: No trepitgeu el terra blanc. Una nevera vermella, i dins un telèfon vermell. Unes quantes cadires. Un pollastre al forn amb patates. Una pistola. Un mort. La Peleona és una companyia jove que ha començat fort i que de ven segur en sentirem parlar forçar per la seva manera de fer teatre. Temes tan seriosos com  les relacions familiars, ho fan d’una manera desenfadada i amb tocs d’humor; fent-nos reflexionar sobre temes com […]

Deia Lluís Pasqual en alguna entrevista que El rei Lear és com una catedral del teatre, i el cert és que veient-la t’adones que és una obra immensa i monumental sobre la condició humana, a l’igual que Hamlet o La vida es sueño. També podem dir, un cop vista la representació del Lliure, que tant Pasqual com Núria Espert han posat les bases per a una gran catedral, sòlides i consistents, ja que és impossible enfrontar-te a una obra com aquesta sense les idees molt clares i una gran dosi de valentia. Des de la primera escena, aquest Lear imprimeix una gran força. Veiem l’entrada d’Espert amb la seguretat que donen els anys (quasi vuitanta, no cal oblidar-ho) i l’experiència […]

L’obra “Expedient K” que hem vist al Círcol Maldà està basada en l’obra de Franz Kafka “Carta al pare” i ha estat adaptada per l’escriptora Susanna Garcia-Prieto i dirigida per Alex D. Capo (tots dos presents aquesta nit a la sala). L’estrena ja es va fer anteriorment al Teatre Principal de Vilanova (2013), que va donar suport a la producció i també la vam poder veure al Círcol Maldà la passada temporada. En aquesta ocasió el públic estem col·locats en forma d’ela i com escenografia només hi ha una butaca en mig de la sala. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per en Dafnis Balduz, actor vilanoví, que interpreta d’una manera molt ben diferenciada als dos únics personatges que hi intervenen en l’obra, […]

Aquesta obra de Donald Margulies va rebre el Premi Pulitzer l’any 2000, i encara que hagin passat uns quants anys i la peça tracti d’un tema tan «trillat» com les relacions de parella i les infidelitats, val a dir que es tracta d’un text que va al moll de l’os de la qüestió i deixa anar reflexions força interessants. L’obra ha estat molt representada des d’aquell moment (fins i tot hi ha un telefilm protagonitzat per Andie MacDowell, Dennis Quaid, Greg Kinnear i Toni Collette), i ara ens arriba de la mà d’una companyia andalusa i un director argentí. El cert és que la barreja funciona, i l’empremta de Daniel Veronese queda clara des del primer segon. L’omnipresència dels actors a […]

… podría opinar, però al ser en alemany —idioma en el que només sé contar fins a tres i dir gràcies— i no poder llegir el sobretitulat, que no ha funcionat, doncs això, ni punyetera idea. Havien d’haver comprovat abans de començar que la «tècnica» rutllava, o aturar i arreglar-ho. Tot i així he aguantat estoicament fins al final. No m’he aixecat i marxat per respecte a la resta d’espectadors. Aquesta baixa valoració és per culpa del que acabo d’explicar.

Perquè aquest efecte encara no ho és massa de perfecte. És la segona obra que s’ha fet a la Beckett dins el minicicle Teatre Jove. L’autora, Carla Torres, també ho és molt de jove i per això penso que te temps de sobres per perfeccionar-la. Tot i no ser massa rodona, l’obra te el valor de l’atreviment de posar-se a escriure i despullar-se en front del públic (metafòricament) i davant d’això em trec el barret, o sigui que endavant!

Per a mi Genet sempre ha sigut un autor difícil. No m’agrada ni el seu estil ni del que parla ni com ho fa; i no és que em desagradi pel seu passat turbulent de xoriço i prostitut, és que no m’acabo de creure el que explica; em faig càrrec que ell va tenir una infància impossible i jo feliç i potser per això no l’entenc. He anat a veure Les Criades per veure si la Genoveva Pellicer (adaptadora i directora) em feia canviar d’opinió, i no. Amb això no vull dir que ho hagin fet malament, però em declaro incapaç d’anar més enllà i per això puntuo l’obra al punt mig. M’ha semblat el més honrat.

Ja he pogut assistir a la funció de El rei Lear amb direcció de Lluís Pasqual. I el primer que puc dir és que vaig sortir amb ganes de més i totalment entregat a l’obra. S’ha de dir que és l’obra de la Núria Espert, però tot i l’esforç que realitza, els guanyadors absoluts de l’obra han estat la triada formada per Julio Manrique, David Selvas i Ramon Madaula, que estan esplèndids. Sense deixar de esmentar el gran treball de Teresa Lozano. Teresa Lozano, en el seu paper de bufó del rei, que entre bromes, versos i cançons ens indica que succeirà és un paper divertit i un caramel per aquesta actriu. Una primera part genial, encara que trencada per aquests 20 […]

La companyia La Pavana torna al teatre Gaudí amb l’obra “1 hora i ½ tard”, una comèdia escrita per Gerald Sibleyras i Jean Dell. Dirigida i  protagonitzada per  Rafael Calatayud i amb l’actriu Victoria Salvador com a parella de repartiment. Nosaltres  vàrem descobrir aquesta companyia en el 2012, justament  en aquest mateix teatre; quan van representar “Una jornada particular”, de la  que guardem molt bon record. En aquesta ocasió La Pavana ens  presenta una història d’una parella que porten més de trenta anys de matrimoni  i que en un moment donat es replantegen tota la seva vida en comú. Just en el moment que la parella està a punt de sortir per anar un sopar de compromís, ella di diu […]

El Rei Lear va ser escrita entre el 1603 i 1606; i està considerada  com una de les més grans tragèdies de William Shakespeare, basada en la llegenda del Rei Leir, un Rei britó preromà. Estem davant d’una obra molt potent, on es toquen temes com l’enveja, la hipocresia, la mentida, el poder i finalment el perdó. Hem pogut veure reis, ducs, cavallers, missatgers , soldats i un bufó; més d’una vintena d’actors dirigits per Lluís Pasqual. Normalment el paper del rei Lear, tot i que es tracta d’un personatge d’edat avançada, ha estat sempre representada per actors joves degut a la força interpretativa que necessita el personatge, tant en la part física com l’emocional. En aquesta ocasió en Lluís […]