Es tracta d’un espectacle adaptat i dirigit per Miquel Murga que ens presenta una comèdia esbojarrada amb un rerefons que fins al final de la representació no quedarà aclarit.
El punt de partida és una de les cel·les d’una presó on es troba un reclús amb la seva parella per tenir un vis a vis. Aquestes habitacions tenen un nom temàtic, la dels nostres protagonistes és la de Hawaii. Tot d’un començament ja és un embolic… situacions inesperades, confuses i divertides…
Un llit, un galant, una televisió que no funciona i un moble bar buit són els elements que formen l’escenografia.
Els tres actors ho fan prou bé, pot ser els hi falta una mica més de rodatge, tot i que davant d’un petit entrebanc han sabut sortir-se’n sen se que el públic ens adonéssim que aquella situació no formava part de l’espectacle.
Tot i que no és un estil de teatre que a mi m’acaba de convèncer, és una de les obres més recomanables que he vist d’aquest tipus de gènere. Podríem dir que és entretinguda, per passar una bona tarda de teatre amb amics, amb situacions i gags divertits que a mi em van arrencar més d’un somriure.