Avui s’ha parat el temps i m’he deixat portar per les emocions, gaudint d’un moment realment màgic i meravellós.
“La Sonrisa del Naufrago” i “Barco de Arena” són dos “solos”que formen part de la “Trilogia del Rodamón”, dos poemes visuals que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Seca Espai Brossa. Penso que tothom hauria d’anar-hi, grans i petits. Jo he sortit amb un somriure d’orella a orella, amb el cor engrandit i amb ganes d’abraçar. Quines abraçades…quina manera de transmetre…
L’any 2004, Claire Ducreux crea el primer dels seus tres “solos” de dansa- teatre de carrer titulat “De paseo”, el 2008 “Barco de Arena” i el 2012 “La Sonrisa del Naufrago”. És durant la Fira de Tàrrega 2014 quan Claire estrena el seu primer “solo” de sala amb “Refugiada Poètica”.
A “Refugiada Poètica” es barregen un munt de disciplines, teatre, dansa, circ, mim, gest,…,fet amb elegància. Un poema visual ple de tendresa i generositat.
La posada en escena és magnífica, plena de llum i color, amb globus que s’enlairen, confetis que voleien, bosses que dansen, …
Un rodamón és el personatge d’aquests dos “solos”, la seva generositat ens donarà a tots una lliçó d’humanitat i moralitat. La seva llar el carrer, el seu sostre l’univers, el seu amic l’escultura d’un naufrag i com a companys de joc el públic. Un personatge amb un cor ple de bondat, que gaudeix compartint el poc que té, que quan abraça ho fa de veritat, que somriu i ens fa somriure, que s’emociona i ens emociona, i que la soledat la converteix en poesia.
La música de David Moreno, Jorge Sarraute i Mayte Martín m’han semblat meravelloses.
Pel que fa a la il.luminació, ha estat un element del tot imprescindible en aquest muntatge.
Durant un moment no penseu en res, deixeu-vos portar i la resta…s’esdevindrà sol. A mi l’espectacle m’ha arribat a l’ànima.