Recomendaciones

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el «pecador» havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el «càstig» s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força. Ens han agradat també molt les interpretacions […]

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen. L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d’aparentar alguna cosa que no s’és. Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat […]

Martin Crimp es uno de los autores dramáticos más importantes y reconocidos de los últimos treinta años, aunque siempre se ha movido entre el terreno experimental y la renovación del lenguaje teatral. Obras como The country, Attempts on her life o Cruel and tender son auténticos referentes para compañías que desean explorar la forma y que tienen interés en trabajar, como en el caso de Pinter, todo el subtexto que los personajes no muestran. Hace varios años que la Sala Beckett nos descubrió al autor con un pequeño ciclo, pero ahora es el Teatre Gaudí el que nos acerca una de sus piezas más emblemáticas. El camp quiere sugerir y formular preguntas, más que dar respuestas. Crimp, al igual que […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Del buen momento del musical autóctono en nuestra cartelera, no hace falta volver a hablar porque ya se ha comentado suficientes veces la cantidad de oferta de espectáculos originales que se presentan ahora comparado con años atrás. La mayoría de formato pequeño, nuevos compositores y directores catalanes han demostrado que la diversidad temática con las melodías correspondientes de nuestra tierra no tiene mucho que envidiar en Broadway en términos de creatividad. Ahora bien, tenemos todavía pendiente hacer un gran musical que esté a la altura internacional. Sin ir más lejos, el emblemático Mar i cel no aguantaría el tipo si lo comparamos, por ejemplo, con Los miserables, con el cual tiene más de una similitud. Fang i setge es una […]

Este es el punto de partida de Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que puede llegar a dar vértigo. ¿Qué pasaría si nuestra vida, que creemos tan segura, desapareciera? ¿Cómo nos enfrentaríamos a este hecho? Abans da dos respuestas, las de dos hermanos que pierden a los padres y la estabilidad económica, y toman caminos muy diferentes. Abans no es una obra fácil. Hace preguntas complicadas y da respuestas incómodas, pero lo hace con una gran sensibilidad y sin dar lecciones. Por otra parte, las excelentes interpretaciones de Laia Pellejà y Marc Pociello aportan la dosis de verdad y emotividad justas para conseguir un montaje comprometido y, al mismo tiempo, muy humano, que no deja a nadie indiferente. Totalmente […]

La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra […]

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges. Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten […]

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte. El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin. Crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser […]

Desde los tiempos de Animalario, el actor Alberto San Juan ha mostrado siempre un persistente interés en usar el teatro como vehículo de exposición de ideas políticas. A veces con propuestas más aleccionadoras y otros más ingeniosas, lo cierto es que su Teatro del Barrio está abriendo nuevos caminos como el emprendido, recientemente, con la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompañado aquí de Guillermo Toledo y un espléndido Luis Bermejo en el papel del monarca, El rey es, en este sentido, un ejercicio más clásico en su narrativa. La obra deconstruye la figura de Juan Carlos I a través de su vida y trayectoria como forma de describir el tipo de democracia que nuestros políticos han ido diseñando desde la […]

El hecho de que, cada vez más, encontremos en la cartelera musicales de creación propia de gran y pequeño formato con una amplia variedad de temas, desde los más épicos hasta los más friquis (como en este caso), es un síntoma de la buena salud del género en el teatro catalán. El problema con Tots som Anna Allen no es tanto por lo que es sino por lo que podría haber sido y desaprovecha. El controvertido caso de la actriz que se inventó una carrera en Hollywood daba pie a hacer una sátira mordaz sobre el despiadado mundo de la farándula en los tiempos de las redes sociales. En cambio, Pau Olivé y Joan Olivé, autor y director de la […]

El rey és la cinquena producció de Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Alberto San Juan va decidir investigar sobre la figura del rei i ha llegit tot tipus de llibres a favor i en contra. Està convençut que en aquesta obra s’ha tractat la figura del rei amb més respecte del que ho fa el mateix sistema que l’ha fet servir quan li ha calgut, que el va utilitzar per enfortir el règim franquista i li han donat la puntada de peu quan ha convingut, fent que abdiqués a favor del seu […]

Una altra representació teatral que obté la màxima valoració a «Voltar i Voltar». És una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecció, servilisme, conformisme, frustracions… Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat però cada una d’elles és intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, només dues d’elles intentaran fugir d’aquesta “pau”. La música de la ràdio i el ball són les úniques vàlvules de fugida emocional, els únics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure […]

Després de l’agradable experiència viscuda durant la nostra primera visita al Balneari Maldà, tornem per descobrir quina ens han preparat els de la Cia Els Pirates Teatre amb el tema de l’educació. És un repàs teatral i divertit en forma de cabaret, sobre el que ha suposat l’ensenyament durant aquests trenta anys. Esqueixos en forma d’humor, amb un cert aire d’absurditat, on no hi falta cap detall: música, cançons, coreografies i interpretacions d’allò més divertides, que durant una bona estona et fan mantenir un somriure d’orella a orella. Tot comença i acaba en una banqueta d’una sauna amb els cinc personatges vestits amb un barnús de color vermell. Només amb alguns canvis de vestuari i una taula que va i […]