Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique.
El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el «pecador» havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el «càstig» s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força.
Ens han agradat també molt les interpretacions de Julio Manrique i Manel Sans, que presenten les dues visions absolutament contraposades.
Una posada en escena dinàmica amb moments divertits i un ritme creixent tant en intensitat com en moviments, una escenografia magnífica de Max Glaenzel i les interpretacions de tot l’equip artístic ens ha permès gaudir d’una gran proposta. No es va acabar de fer el pes l’inici de la representació, amb la participació d’una petita part del públic durant els primers 20 minuts, donat que no ens ha resultat creïble i excessivament forçada.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gPp