Recomendaciones

Después de haber colaborado juntos a Bodas de sangre, Antonio Gades y Carlos Saura se atrevieron a montar una Carmen que combinaba el flamenco y la música tradicional española (pasodoble incluido) con la ópera de Bizet. El resultado fue un espectáculo fascinante y una película que promocionó con éxito el baile español en todo el mundo. Cerrarían la trilogía unos años más tarde con El amor brujo, pero sus coreografías ya constituían un gran patrimonio y eran interpretadas en infinidad de teatros y países. Ahora es la nueva Compañía Antonio Gades la que presenta de nuevo el montaje original con un buen número de jóvenes bailarines y cantantes. A pesar de que en el escenario no están ni Gades ni […]

Estàvem expectants per veure aquesta proposta que ja havien anunciat difícil per a l’espectador. Per a en Maeterlinck la mort i el destí són els dos grans misteris de la vida i ens fa descobrir la força de la tragèdia quotidiana i el que té de sorprenent el simple fet d’existir. Una obra plena de silencis, de paraules no pronunciades, que ens ha arribat. En realitat els espais, els decorats, els creen els personatges a mesura que parlen, que es mouen. L’important és el que no es diu. El SILENCI ho envolta tot… el silenci al qual no estem acostumats en la societat actual. Una obra que ens ha fet mantenir una situació constant d’angoixa pel que no estem veient, […]

Fer una obra de teatre que simuli un programa televisiu no és senzill. Les dinàmiques i els tempos de la tele i de l’escena són ben diferents. No obstant això, la companyia Dara torna a sorprendre’ns amb una dramatúrgia muntada amb molt d’ofici i que gràcies a totes les tècniques que desplega (analepsis, converses paral·leles, diàlegs creuats, trencaments de la quarta paret, multiplicitat d’espais, jocs metateatrals…) aconsegueix una peça sòlida, rítmica (ben dirigida) i amb bons acabats. I tot envernissat amb una capa d’humor que fa que en alguns moments llueixi de manera excepcional. L’ànima de l’obra en aquest cas és tant o més important que la seva forma externa. L’amor, la parella, allò que la societat espera de nosaltres, […]

Interior no es un montaje fácil pero es, sin duda, uno de aquellos que se hacen difíciles de olvidar. Con una puesta en escena sobria que genera un ambiente francamente opresivo, Hermann Bonnín nos sumerge en el texto de Maeterlinck, un texto que nos recuerda que es la muerte de los demás la que debemos temer, y no la nuestra. Cuatro actores casi estáticos y un magnífico ambiente sonoro que nos transporta a un espacio casi onírico completan una propuesta que emociona e incluso trastorna, una experiencia teatral intensa que vale la pena vivir en primera persona. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Hamletología es una de aquellas obras tan fascinantes como inclasificables. No esperéis oír en ella las palabras de Shakespeare, pero preparaos para escuchar todas las preguntas que nos plantea su immortal Hamlet. Sobre un escenario cargado de símbolos y sensaciones, ocho actores nos conducen por territorios oníricos, donde nos hacen reír, llorar y emocionarnos. La Compañía Laboratorio entiende el teatro como una liturgia mágica a la que todos estamos invitados, un teatro experimental abierto, amable y con un gran sentido del humor pensado para compartir y transmitir emociones. Muy recomendable. Más información en Somnis de teatre

Però genial. Un home fet merda en una sala d’espera. Que hi fa? I de què es queixa contínuament? Perquè crida contra tothom quan està sol? L’escolta algú? Doncs no, i quan la sala s’il·lumina més àmpliament ens adonem que l’únic que hi ha present és un cadàver damunt una taula de fer autòpsies. Colló! Però ell, que és el pare del mort no es pot aturar. Anirem entrant en el tema lentament, feixugament… tràgicament. Excel·lent adaptació i direcció d’un Jordi Prat i Coll magistral que ha portat a Oriol Genís a l’excel·lència. Val la pena no perdre-se-la. Fins el 17 d’abril. Crítica completa » http://bit.ly/23cWjtZ

Aquesta producció conté tots els elements que en principi poden augurar l’èxit, un tema interessant amb un component d’intriga on res no és el que sembla, un bon text ben estructurat, unes bones interpretacions dels tres actors i una bona posada en escena…. però ens ha fallat i d’una manera contundent l’audició de la sala, o en tot cas la suficient projecció de veu dels actors. La nostra valoració aquesta vegada és força baixa, provocada sobretot per la impossibilitat d’entendre correctament bona part del text; esperem sincerament que el problema d’audició que hem comentat, hagi estat corregit després de la nit de l’estrena, perquè creiem que el text i les interpretacions s’ho valen. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica […]

¿Queréis tener un postfunción interesante con los amigos? Id a ver MarsJoan. Os aseguro que la pregunta que plantea este montaje (qué harías si alguien que conoces te dijera que quiere ir a Marte y no volver nunca más) es una de aquellas para las cuales todo el mundo tiene una respuesta y una opinión. Con MarsJoan, la Companyia Dara propone una comedia actual y con un toque romántico que hace reír y hace pensar. Una historia ambientada cinco minutos en el futuro habitada por personajes entrañables y muy parecidos a nosotros, magníficamente interpretados por Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals e Isidre Montserrat. Después de iMe, MarsJoan es la confirmación que la Compañía Dara es una de aquellas que […]

Dansa d’agost lo tiene todo: un texto emotivo, un reparto entregado y generoso, una dirección delicada y una puesta en escena evocadora. Después de Traduccions -Translations, Ferran Utzet repite con el autor irlandés Brian Friel y nos regala un magnífico retrato de época en lo que cinco hermanas descubren que su forma de vida está desapareciendo. Un texto costumbrista y sencillo que se convierte en una gran historia de aquellas que, incluso, os harán derramar alguna lágrima (yo, al menos, lo hice). No os la perdáis por nada del mundo. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Després de l’ultima sessió dels ‘Oficis del Teatre’ on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic, teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle. Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per Lluís Pasqual, el primer Home i senyor és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, La Gran Il·lusió on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se. […]

Fa un parell de setmanes em va arribar a les mans una proposta que em va interessar moltíssim des del primer moment. La companyia Laboratorio Teatro presentava a Teatre Laboratori, la seva nova creació Hamletología; una adaptació lliure de Hamlet de William Shakespeare, que ha creat l’actriu i directora xilena Jessica Walker. Hamletología és un homenatge a Shakespeare, als seus personatges i a l’ofici d’actor. Es tracta de teatre experimental, meta teatre, que utilitza un llenguatge propi i directe. Un treball corporal i de dramatúrgia col·lectiva, que es crea a partir de la improvisació i la mateixa investigació. He de reconèixer que és la primera vegada que m’apropo a aquesta sala, i la primera vegada que veig un muntatge de […]

I segurament per culpa d’això no hi he entrat. Ja em va passar amb la Pols, del mateix autor. Alguna cosa no deu lligar entre nosaltres. Dintre de poc s’estrenarà al Lliure de Barcelona, i opinions més autoritzades que la meva segurament en faran valoracions que podreu consultar. Crítica completa » http://bit.ly/1RW0wwR

Si la meva valoració fos tan sols pel primer acte de la peça Home i senyor seria de ****. M’ho he passat genial i no he parat de riure. Tots quatre actors ho han brodat! Però tot i que la posada en escena, il·luminació, text i interpretacions han estat genials en La gran il·lusió, penso que en Jordi Bosch no ha estat del tot recolzat per algun dels actors, que no han aconseguit transmetre la part còmica de l’obra d’Eduardo de Filippo. La veritat que per ser una comèdia la gent hem rigut ben poc. La meva valoració és de ***, simplement perquè no he vist l’essència de Filippo, en aquest cas, per mi, el més important de l’obra. És […]

Fallecido el año pasado, el irlandés Brian Friel es uno de esos dramaturgos cuyas obra es menos conocida por el gran público de lo que se merecerían. Autor de Translations (1980) y la representada hace tres años en el Teatre Lliure Afterplay (2002), probablemente su discreta popularidad se deba a que su estilo recuerda mucho a otros escritores como Chéjov, Arthur Miller o Tennessee Williams que, por su grandeza, lo han eclipsado. Dansa d’agost es un drama luminoso, sencillo y naturalista que explica la historia de cinco hermanas, todas solteras, que luchan para superar la inestabilidad económica y emocional, tras el regreso de su hermano misionero que acaba de llegar de Uganda después de 25 años. Por el ambiente femenino […]

Seis bailarines profesionales y unos cuarenta de no profesionales afrontan este espectáculo de danza del argentino Sebastián García Ferro. El punto en común entre todos ellos es tener más de 45 años, aspecto que sirve de excusa y motor para un montaje que nos habla del paso del tiempo y de los golpes que hay que ir esquivando para llegar donde estás, metáfora que se explica muy bien con las pelotas de tenis. También da pie a reflexionar sobre unas generaciones que progresivamente son apartadas del foco central… Unas generaciones que, a pesar de venir de una época más tradicional, se ven obligadas a convivir en una sociedad donde impera la tecnología y la comunicación virtual. Colectividad en frente del […]