Recomendaciones

El rey no debería existir. No me refiero a la figura del monarca (que también tengo una opinión) sino a la obra de Teatro del Barrio. Sin embargo, aunque no debería existir, resulta imprescindible, y eso es porque este país está fatal, y la cosa no es nueva. El teatro puede y debe ser político y El rey no duda en lanzarse de cabeza a la piscina y decir unas cuantas verdades bien dichas sobre la Transición sus protagonistas y, como no, sobre Juan Carlos I. Con poca escenografía, mucha imaginación y un gran sentido del humor, Luis Bermejo, Alberto San Juan y Guillermo Toledo se la juegan en cada frase y no dejan títere con cabeza. Como debe ser. […]

Abans neix a partir de Jo abans sortia més, un monòleg que Daniel J. Meyer havia escrit personalment per l’actriu Laia Pallejà. Part d’un projecte solidari per recollir roba per a gent necessitada, es va estar representant pel carrer i cases particulars. Ara la podeu veure representada en dos indrets de les Galeries Maldà. Abans és una obra que reflecteix la crua i dura realitat que viu moltíssima gent en aquests moments. Gent de qualsevol estatus social, com és en el cas de la protagonista d’aquesta història, la Laia, una noia d’uns 30 anys, que ha acabat vivint al carrer i remenant contenidors per poder sobreviure. Una noia amb una motxilla i un violí ens pregunta si pot mirar la […]

Un dels espectacles revelació de la cartellera madrilenya arriba a casa nostra en la seva producció original, comptant en aquesta ocasió amb un nou repartiment autòcton i amb petites picades d’ullet a Catalunya. Sens dubte, es tracta d’un espectacle lleuger i fàcil de digerir que aconsegueix el seu propòsit, el d’entretenir i captivar al públic a través de la comèdia romàntica. L’obra juga bé les cartes a l’hora de presentar els sis personatges, aportant dinamisme i frescor a l’espectacle. Així, les diferents històries interconnectades es van entrellaçant amb harmonia, despertant l’atenció del públic amb un estil modern i proper, tot aconseguint crear una atmosfera pròpia durant gran part de la funció. D’altra banda, el repartiment resulta en general força encertat, […]

Ahir vaig assistir a l’estrena de Dansa d’agost, una obra del dramaturg irlandès Brian Friel dirigida per Ferran Utzet. –Agost del 1936. Mentre a Europa bufen vents de guerra, a un petit poble de Donegal (Irlanda) la vida transcorre plàcidament a casa de les germanes Mundy. Cinc germanes, totes solteres d’entre 30 i 40 anys i de caràcters totalment diferents, viuen amb l’esperança d’un futur millor. –Per tal de preparar més a fons l’espectacle, la companyia va viatjar a Irlanda, a la terra de Brien Friel (Glenties); fins i tot van buscar la casa de les germanes Mundy. –Aquesta obra reflecteix molt bé la situació d’una època; la repressió d’un món rural, que és incapaç d’adaptar-se a la modernitat. –Els […]

Seguramente se tienen que haber sufrido las escuelas de los cuarenta y cincuenta para disfrutar mejor este espectáculo de Anexa y Tanttaka Teatroa. Aún así, yo que las veo como una cosa lejana y que las conozco por referencias paternas he reído de los chistes y de los profesores caricaturescos que iban desfilando ante mis ojos. No sé hasta qué punto el montaje es heredero de la versión para niños, pero sí puedo decir que la educación -o cómo dice el programa de mano, (des)educación- que recibían las niñas era radicalmente diferente. Si a ellos se les educaba para el trabajo y para el éxito profesional, a ellas se las educaba para la obediencia, las tareas del hogar y la […]

Es la primera vez que voy a ver un espectáculo para bebés, con mi hijo de 12 meses. Siempre he creído que la formación de públicos, y sobre todo la de los más pequeños, tiene que pasar por la participación activa del espectador. Para entender el hecho escénico, primero hay que vivir y entender el teatro por dentro. El papel del espectador pasivo, sentado en la butaca, a oscuras y en silencio, ya vendrá más adelante. Primero hay que disfrutar el teatro de primera mano e, incluso, tomarse el privilegio, por ser muy joven, de pasear tranquilamente a cuatro patas por el escenario. Mi hijo conectó desde el minuto 0. Y experimentó, por primera vez, los elementos más importantes del […]

La comedia romántica, un género muy agradecido por el gran público tiene, no obstante, una tradición más cinematográfica que no teatral. Esta tendencia, sin embargo, podría estar cambiando si tenemos en cuenta el éxito de espectáculos recientes como Smiley o Losers que usaban las constantes más identificables de este tipo de historias en favor de una muy saludable comercialidad. Amores minúsculos tiene la principal virtud de transmitir positividad y buen rollo a través de las vidas de unos personajes cercanos a la treintena. Sorprende este espíritu vitalista (y se agradece), precisamente, tratándose del retrato de una generación que se siente maltratada por la falta de oportunidades como consecuencia de la crisis económica. Por una vez en mucho tiempo, los protagonistas […]

Que ens han obsequiat amb aquest El Rey parlant d’un no ningú, un inútil, un home acabat que pel que sembla ja no serveix a ningú, ni per a les seves amants, però en la desfilada l’han acompanyat una galeria de mòmies que van fer i desfer en aquest país desgraciat que és Espanya. El trio Bermejo, San Juan i Toledo ho han brodat i no han deixat allò que en castellà en diuen títere con cabeza. Boníssima posada en escena i il·luminació (que m’ha recordat Urtain). Crítica completa » http://bit.ly/1p5wh9y

He podido disfrutar de este espectáculo en Can Gasol (Mataró), y sabiendo que vuelven al Maldà, voy rápido a recomendarlo ! Shaking Shakespeare es un ecléctico concierto teatralizado que coge Shakespeare como premisa, y juega de una manera fresca y original su imaginario y sus múltiples referencias, que van de Verdi al musical West Side Story (la versión yanki de Romeo y Julieta) o el Rey León (la factoría Disney animalizó -más- al príncipe Hamlet) . Bernat Cot, encarnando al bardo inglés, es un estupendo emcee que hila los números de este divertimento donde destacan las apariciones del tenor Josep Fadó (es especialmente graciosa la soltura de este reputado cantante de ópera en un contexto de pequeño formato), el humor […]

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit. Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta. Les actuacions han estat totes de gran qualitat, i és de destacar que 9 actors interpreten 36 papers. Un vestuari acurat sense ser ostentós perfila correctament cada un dels personatges. Aquest és l’enllaç de la nostra […]

Falstaff es uno de los grandes personajes de Shakespeare y uno de los principales reclamos de las obras en las que aparece: las dos partes de Enric IV, Enric V (sólo aparece como referencia) y Las alegres comadres de Windsor. En esta adaptación, al igual que hizo Orson Welles en la célebre Campanadas a medianoche, se han cogido partes de Richard II y de los dos Henrys para contextualizar las aventuras del famoso vividor junto al Príncipe Hal. Son dos horas y media de buen teatro, en las que la magnífica y ágil dirección de Konrad Zchiedrich nos lleva del palacio a la taberna y de los bosques al campo de batalla. Mínimos elementos para conseguir lo máximo: captar el […]

Aquest diumenge vaig anar a veure la comèdia Amores minúsculos sense saber gaire el que veuria –a vegades és millor per no tenir gaires expectatives. L’únic que en sabia és que va ser tot un èxit a la cartellera de Madrid. I la sorpresa va ser majúscula. Una obra fresca, que enganxa als joves (i no tan joves). Una posada en escena molt atractiva que juga amb els papers i estereotips dels joves en unes històries encreuades que fan que el públic rigui i comenti cada minut allò que succeeix. No és d’estranyar: diuen que pots fer fotos sense flash i menjar crispetes! És un producte que no enganya, saps el que vas a veure i t’ho pots passar molt […]

Estem davant una obra en què res no és el que sembla i on ens endinsem en el terreny del thriller amb dos protagonistes, en Sergi (Xavi Sáez), que és metge forense i es prepara per iniciar l’autòpsia de la Raquel (Míriam Marcet), que aparentment s’ha suïcidat amb una sobredosi de barbitúrics. Apareix davant nostre un dels temes més punyents de la nostra societat actual: l’amor possessiu que porta a la violència de gènere. Davant nostre van sortint les veritables personalitats dels dos personatges, una diferència abismal d’entendre la vida, els separa. Un diàleg entre tots dos personatges que a moments és molt previsible i a moments inversemblant però que en general sustenta el clímax de suspens de l’obra i […]

Ningú et coneix com jo és un thriller psicològic escrit i dirigit per Roger Peña. La veritat és que quan vaig llegir la sinopsi de l’obra, de seguida vaig tenir molt d’interès en anar-la a veure. “Et proposem un gran joc psicològic, on res és el que sembla. Una sala d’anatomia forense, un home i una dona. Un thriller psicològic…”, en fi, que els misteris i thrillers m’agraden molt i de cap cap el Borràs! Dons bé, tot i que la idea i el plantejament de l’obra és bastant bona, l’espectacle no acaba de ser del tot rodó. Comença d’una manera molt poc creïble, i tot i que a mitja funció es comença a fer més interessant, no acaba d’enganxar… […]

El professor Bernhardi és un drama publicat el 1912 del dramaturg vienès Arthur Schnitzler. Es va estrenar aquell mateix any al Kleines Theater de Berlín, donada la seva prohibició a Àustria, on no es va poder representar fins després de la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’un retrat de les debilitats morals de la societat vienesa d’aquella època, amb ressons autobiogràfics. Schnitzler va néixer en una família de metges jueus. La seva joventut va transcórrer entre la medicina i el teatre, cosa que queda del tot reflectida en aquesta obra. Una obra que ens parla de política i religió, tocant de ben a prop el tema de l’antisemitisme i el sionisme, i de l’hostilitat entre el judaisme i el cristianisme. […]