Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges.
Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten és realment frenètic, tant en les seves danses com en el seu peculiar tipus de percussió, sobre les fustes, ampolles de vidre i també a vegades amb els peus, o utilitzant les mans sobre el seu propi cos.
Vàrem gaudir de valent, malgrat que no ens agrada massa la visió que la Sala Barts ofereix als seus espectadors, que és deguda a la nul·la inclinació de la seva platea.
Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gLQ