Recomendaciones

Les tres germanes és una les obres clàssiques del teatre rus més representades de l’escriptor Txèkhov. Escrita en el 1900, va ser representada per primera vegada el 1901. Després de Shakespeare, Txèkhov és considerat el dramaturg més popular als països angloparlants. Es tracta d’una obra naturista, amb la que es pretén copsar la realitat social d’una manera totalment objectiva amb un aire bastant pessimista. La decadència de la classe social privilegiada de Rússia i la cerca del seu significat en el món modern. Les tres germanes. Deconstructing Txèkhov és una adaptació de l’obra original, que va fer el dramaturg i director teatral José Sanchis Sinisterra (fundador del Teatro Fronterizo) a finals del 2012, per encàrrec de la Sala Atrium. Aquests […]

Junto con La Calórica, Sixto Paz o À trois Teatre, entre otras, la Ignífuga es, probablemente, una de las jóvenes compañías de Barcelona que tienen un futuro más prometedor e interesante. Después de las notables Fam oculta y La norma de l’extinció, nos proponen ahora esta original deconstrucción de la idea de revolución tomando como material de partida una novela de Heinrich von Kleist. La obra es una curiosa mezcla entre teatro documental, ensayo político y sátira humorística con un ritmo ágil y un uso muy efectivo del audiovisual. Su director, Pau Masaló, vuelve a demostrar su talento especial para abordar temas muy profundos sin caer en la pedantería. En este caso, no obstante, en comparación con sus anteriores trabajos, […]

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]

Amb les entrades exhaurides abans de l’estrena, ha iniciat el seu recorregut aquesta adaptació del clàssic de Molière, Don Joan, dirigit per David Selvas i protagonitzat per Julio Manrique. El canvi més gran d’aquesta adaptació és, sens dubte, el final. A l’obra original Molière acaba castigant Don Joan enviant-lo a l’infern. I és que a l’època en què va ser escrita, era gairebé obligatori per la cultura que imperava, que en casos com aquest, al final de l’obra, el «pecador» havia de rebre el càstig per les seves malifetes. Aquí no se li envia pas als inferns i el «càstig» s’ha reinterpretat d’una manera molt sorprenent, que a nosaltres ens ha agradat força. Ens han agradat també molt les interpretacions […]

El grup musical SPLAC, format pels germans Pau i Joan Olivé, han decidit iniciar-se en el món del teatre, creant un espectacle musical amb aquesta narració de la falsa història d’Anna Allen. L’any passat la història d’Anna Allen va commocionar el país. Es creia que l’actriu catalana havia treballat a Hollywood, al costat d’actors de fama mundial, i de cop i volta es va descobrir que tot era fals. El director ha indicat que tothom pot identificar-se amb Anna Allen i que la seva obra gira entorn de la facilitat de manipular informació a través de les xarxes socials i sobre la necessitat d’aparentar alguna cosa que no s’és. Un bon espectacle que ens ha sorprès favorablement, per la qualitat […]

Martin Crimp es uno de los autores dramáticos más importantes y reconocidos de los últimos treinta años, aunque siempre se ha movido entre el terreno experimental y la renovación del lenguaje teatral. Obras como The country, Attempts on her life o Cruel and tender son auténticos referentes para compañías que desean explorar la forma y que tienen interés en trabajar, como en el caso de Pinter, todo el subtexto que los personajes no muestran. Hace varios años que la Sala Beckett nos descubrió al autor con un pequeño ciclo, pero ahora es el Teatre Gaudí el que nos acerca una de sus piezas más emblemáticas. El camp quiere sugerir y formular preguntas, más que dar respuestas. Crimp, al igual que […]

Nova adaptació d’una obra d’Offenbach, La vie parisienne, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització. Hem passat una bona estona. Aquest és l’enllaç de la nostra crònica sencera: http://wp.me/p19AHZ-gOj

Del buen momento del musical autóctono en nuestra cartelera, no hace falta volver a hablar porque ya se ha comentado suficientes veces la cantidad de oferta de espectáculos originales que se presentan ahora comparado con años atrás. La mayoría de formato pequeño, nuevos compositores y directores catalanes han demostrado que la diversidad temática con las melodías correspondientes de nuestra tierra no tiene mucho que envidiar en Broadway en términos de creatividad. Ahora bien, tenemos todavía pendiente hacer un gran musical que esté a la altura internacional. Sin ir más lejos, el emblemático Mar i cel no aguantaría el tipo si lo comparamos, por ejemplo, con Los miserables, con el cual tiene más de una similitud. Fang i setge es una […]

Este es el punto de partida de Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que puede llegar a dar vértigo. ¿Qué pasaría si nuestra vida, que creemos tan segura, desapareciera? ¿Cómo nos enfrentaríamos a este hecho? Abans da dos respuestas, las de dos hermanos que pierden a los padres y la estabilidad económica, y toman caminos muy diferentes. Abans no es una obra fácil. Hace preguntas complicadas y da respuestas incómodas, pero lo hace con una gran sensibilidad y sin dar lecciones. Por otra parte, las excelentes interpretaciones de Laia Pellejà y Marc Pociello aportan la dosis de verdad y emotividad justas para conseguir un montaje comprometido y, al mismo tiempo, muy humano, que no deja a nadie indiferente. Totalmente […]

La Biblioteca de Catalunya és una sala amb un encant especial i sempre és una sorpresa veure com la trobarem en cada un dels grans muntatges que ens ofereix La Perla 29. En aquest cas, s’ha fet un excel·lent treball d’escenografia i ja només per poder contemplar la sala val la pena pagar l’entrada. Tot i això, l’experiència teatral només ha fet que començar i aquesta continua amb el gaudiment de l’obra representada. En aquest sentit, la notòria posada en escena de Ferran Utzet esdevé un gran encert, traient el màxim de suc d’unes esplèndides actrius i aconseguint que en el muntatge es respiri en tot moment el sentiment de nostàlgia que es vol transmetre. Així, l’atmosfera que respira l’obra […]

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”. Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el […]

Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges. Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten […]

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte. El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin. Crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser […]

Desde los tiempos de Animalario, el actor Alberto San Juan ha mostrado siempre un persistente interés en usar el teatro como vehículo de exposición de ideas políticas. A veces con propuestas más aleccionadoras y otros más ingeniosas, lo cierto es que su Teatro del Barrio está abriendo nuevos caminos como el emprendido, recientemente, con la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompañado aquí de Guillermo Toledo y un espléndido Luis Bermejo en el papel del monarca, El rey es, en este sentido, un ejercicio más clásico en su narrativa. La obra deconstruye la figura de Juan Carlos I a través de su vida y trayectoria como forma de describir el tipo de democracia que nuestros políticos han ido diseñando desde la […]