Perquè tot i alguns defectes, segons la meva valoració, és una obra molt interessant que els coneixedors de Txèhov apreciaran amb escreix. Tosar potser s’ha passat un pèl en l’extensió i la introducció d’elements no del tot teatrals, però ha exercit de director impecable, com ens té acostumats i l’Imma Colomer, en un paper que és un bombó, ha estat immensa i ha fet que se’n humitegessin els ulls. Els fons musicals de piano en directe, un encert. Aneu-la a veure, potser no és perfecte, però com va fer dir Billy Wilder al seu personatge «ningú no és perfecte» i, redéu, tenia molta raó.
Crítica completa » http://bit.ly/1TxfQxF