Recomendaciones

Però més per la posada en escena que pel que ens explica, que al final és una especulació en format sci-fi, i el que s’ho creu, s’ho creu i als que se’ns en fot, se’ns en fot. El que he trobat sòrdid és l’actuació d’una nena de deu o onze anys en un paper galdós, res explícit, però galdós. L’obra no és com per tirar coets, la direcció i actuacions bones, l’escenografia correcte i les projeccions, videommaping, o el que fos, excel·lents. Llàstima que la gàbia del muntatge ha perjudicat l’audició (em sembla que ha sigut per culpa d’això). Crítica completa » http://bit.ly/2dYyW0A

Teníem moooooooltes ganes de poder veure la nova proposta de La Cubana, GENTE BIEN; i és que som uns fidels seguidors del seu treball, des d’aquell mític «Cómeme el coco, negro». Ells mateixos es preguntaven si sabrien fer un «Musical», perquè tal com van explicar a l’esbojarrada roda de premsa, s’han vist obligats a fer-ho per tal de subsistir… i és que en aquests temps que corre, en el món de la faràndula, l’únic que funciona són els Musicals… i no s’ho han pensat dues vegades… s’han llançat al buit…. i la veritat és que els ha sortit prou bé. Ara presenten aquesta versió de GENTE BIEN, basada en el text de Santiago Rusiñol, però passada pel tamís de La […]

Les criades de Jean Genet, dirigida per Genoveva Pellicer, és una reposició que s’estarà a la sala Leopoldo Fregoli de La Seca fins al dia 30 d’octubre. No la vam poder veure quan la van programar, fa dues temporades, amb un gran èxit de públic. Dues germanes, Claire i Solange, treballen com a criades per a una dama de l’alta burgesia francesa. Quan la senyora està absent, elles juguen a interpretar el paper de la dama, una d’elles, Claire, fa de senyora i l’altra, Solange, de Claire, la criada personal que l’ajuda a vestir-se, pentinar-se, enjoiar-se….. i van intercanviant els papers per tal de passar l’estona. Elisenda Bautista és Claire i Meritxell Sabaté és Solange i la seva entrega és […]

No se puede negar la capacidad que tiene Dagoll Dagom de convertir cada obra suya en un acontecimiento, aunque detrás haya siempre un riesgo implícito muy elevado. Scaramouche no es ninguna excepción, puesto que la producción que la soporta no es poca cosa para una compañía privada: dieciocho actores en escena, once músicos en directo cada noche, infinidad de cambios de vestuario y una escenografía digna de los musicales más lujosos. Además, la música es de Albert Guinovart, uno de los grandes cómplices de la compañía y autor de las páginas musicales más recordadas de la escena catalana (Mar i Cel, Flor de nit, Gaudí o La vampira del Raval). Con esta obra también ha conseguido una buena partitura, a […]

Una comèdia de costums amb embolic familiar i semàntic. En definitiva tenim un joc entre l’Enric Cambray i Ricard Farré ; i ens proposen jugar-hi i passar-ho de conya de dilluns a dijous al Maldà. Amb una actualització de personatges d’un clàssic i un joc força divertit és el repte que han volgut portar a escena aquest parell. Tenim una proposta arriscada i se’n surten sense problemes. Revissió del clàssic de Molière amb un aire fresc en l’adaptació que segur que agradarà al públic assistent. Han possat al dia els personatges de l’obra i a més, amb el repte de portar tots els personatges a escena (tant masculins com els femenins) amb unicament dos actors. A més …

Ens feia molta il·lusió veure aquesta nova adaptació de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet que ens va impactar molt quan la vam veure, al Lliure de Gràcia, ara farà 13 anyets de res. Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l’aniversari del seu fill. Des del balcó contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l’edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. Però un imprevist, una més que evitable distracció, sacsejarà la vida d’aquest matrimoni i res ja no tornarà a ser igual. Amb el propòsit de fer un homenatge al seu amic Pepitu (Josep Mª Benet i Jornet), que pateix la malaltia d’Alzheimer volien des de la seva […]

En l’edició del TNT de l’any passat, es va presentar com a projecte inicial a «Caravana de Tràilers» i va ser l’escollida pel públic. Ara es presenta després d’un any de feina i de desenvolupament. El mes d’abril de 2015 es va produir un dels naufragis més greus de la història del Mediterrani on gairebé un miler de persones van morir ofegades a les costes de Lampedusa. La classe política europea de seguida va posar el crit al cel, aparentment indignada per l’esdeveniment fatal que van titllar de “tragèdia humana”, però al cap de pocs dies la notícia ja havia caigut a l’oblit i no es van prendre mesures ni es van veure canvis reals. MOS MAIORUM neix de la […]

També aquesta proposta ens interessava força, perquè acabem de tornar d’un viatge molt interessant per bona part de la geografia Colombiana, i hem pogut veure encara en algunes persones l’estranyesa de què anéssim com a turistes a conèixer el seu país …. ¿que hacen vds. aqui ?… ¿de verdad que han venido solo para conocer Colombia ?. Ja no tenen segurament la por d’abans i el país és molt més segur del que sembla; estan esperançats en què la pau per fi arribarà al seu país i que la cocaïna deixarà de ser un flagell en l’economia i en la vida del dia a dia del país…i que malbarata absolutament tot. D’això ens parla aquesta proposta…. del món ocult de […]

Sous la plage, és una performance interpretada per Mohammad Bitari, periodista refugiat d’origen sirià- palestí, que ens interroga sobre els discursos i les paradoxes generades al voltant de les revoltes àrabs i l’actual crisi migratòria. Una proposta que en principi ens interessava moltíssim, perquè l’Imma i jo vàrem estar a Síria poc temps abans de començar la guerra i en aquell moment res no ens feia pensar en els esdeveniments esgarrifosos que vindrien d’immediat. El que ha passat des de llavors és terrible i el pitjor és que Europa s’ho ha mirat amb ulls clucs, com si no anés amb ella, com si els milers de persones que han estat massacrats no fossin persones humanes…. i a sobre ha posat […]

L’Almeria teatre obre temporada i ho fa de forma potent amb un text de Josep Maria Benet i Jornet. Es tracta d’una peça que parteix d’una idea brillant, la qual proposa com una realitat totalment objectiva pot arribar a ser percebuda de manera antagònica des de dues percepcions diferents, sense que nosaltres com a espectadors siguem capaços de distingir l’autèntica. Així, podem observar els motius que poden portar als dos personatges a tenir la seva particular visió dels fets, i de la qual indefugiblement un dels dos està equivocat, fent-nos transitar entre ambdues percepcions al llarg de l’obra per intentar aclarir qui és capaç dels dos de discernir la realitat davant d’un fet fatídic com el que pressumptament ha passat. […]

Aquesta proposta és la que jo particularment més desitjava veure, de les nou a les que vàrem poder assistir en aquesta edició del TNT, i és que tenia veritables ganes de veure a la meva amiga «Semo» actuant de nou, després de no fer-ho en aquests 12 darrers anys. Semolina Tomic, és la directora artística i la fundadora de l’actual Antic Teatre. Un cop de puny, directament al cor i a l’estómac. Quan entrem a la Sala, gairebé vaig haver de saltar per sobre de la Semo, que estava de bocaterrosa al terra de l’espai escènic i em vaig trobar amb la graderia plena de guitarres elèctriques…. no sabia que fer, si asseure a terra o fer-ho en el petit […]

Va ser un dels espectacles que vaig escollir del Festival TNT, perquè fa uns anys i dins de RADICALS, vaig poder assistir a un espectacle, «FINGIR» on participava David Franch, que em va impactar força, precisament per saber integrar als espectadors dins de la seva proposta. En aquesta ocasió potser no em va arribar amb la mateixa intensitat aquelles bones vibracions que desprenia aquell espectacle, malgrat que van haver moments molt reeixits, que ens van mostrar els petits i grans plaers de les coses senzilles….. el fet de trepitjar suaument amb la punta dels dits del peu una estora, el sentir i veure com es belluguen els teus cabells amb l’ajuda d’aire forçat d’uns ventiladors, les carícies d’una altra persona […]

Ahir vaig anar a la prèvia de “L’habitació del nen”, una obra de Josep Mª Benet i Jornet, que s’estrena avui dilluns a l’Almeria Teatre. Sota la direcció de Victor Alvaro, els actors Santi Ricard i Savina Figueras ens interpreten a una parella jova, en Guifré Bagés fa el paper del fill de tots dos, un nen de nou anys. L’obra que es va estrenar sota la direcció de Sergi Belbel al Teatre Lliure de Gràcia durant l’hivern del 2003, va rebre el Premi Max a la millor obra catalana de l’any. “L’habitació del nen” és una obra inquietant, una tragèdia, un thriller psicològic. Una història on l’emoció i el misteri ens acompanyen durant tota la representació. El text és […]

L’Anna acaba de perdre a la seva mare. Jo vaig perdre el meu pare en les mateixes circumstàncies que l’Anna. La pèrdua suposa un seguit d’alteracions en l’equilibri emocional, especialment quan és degut a una pèrdua per accident o una malaltia terminal. Anomenades com “les cinc fases del dol”, van ser presentades per primera vegada per la psiquiatra Suïssa-Americana, Elisabeth Kübler- Ross en el seu llibre “On death and dying” en 1969. La vivència del dol es viu amb més o menys intensitat depenent del tipus de mort, de la relació que hi havia amb la persona desapareguda, del nostre entorn i de la pròpia autonomia emocional de cadascun de nosaltres. En el meu cas les cinc fases de dol […]

Rodrigo García experimenta en la recerca d’un llenguatge personal i prova constantment de superar les formes de teatre tradicional. El seu enfocament es basa en canviar el text en favor d’una escena poètica que completa amb actors, imatges, materials lleugers i música. Des de la dècada del 2000, fa una denúncia explícita de les societats occidentals. A 4, la història tracta d’una acumulació de campanes, de caps de coiots, de moviments en roba plena de sabó, de tocadiscs que toquen la quarta simfonia de Beethoven, de galls, de nenes de 9 anys, d’una mica de literatura, de cucs atrapats per plantes carnívores, de samurais, de partits de tennis contra una pintura de Courbet, de dibuixos animats, de reflexions sobre el […]