El musical «Scaramouche» està basat en la novel·la homònima de l’escriptor Rafael Sabatini (1875-1950), publicada en 1921, ambientada en la França revolucionaria del segle XVIII.
“Scaramouche” és una comèdia musical d’aventures, amor i revolució.
L’acció es situa a França. Any 1789. El poble francès passa gana , i a més està injustament castigat per una noblesa autoritària i dèspota . Scarasmouche és l’heroi que amagat sota una màscara, s’enfronta a l’aristocràcia francesa convertint-se en el defensor del poble .
Scaramoche és el símbol universal que representa l’esperança,la justícia i la llibertat.
Sóc una gran seguidora de Dagoll Dagom, una de les companyies més importants dins del teatre musical de casa nostre. He tingut la gran sort de haver poder vist molts dels seus musicals, i de tots en guardo un bon record (“La nit de Sant Joan”, “Mar i cel”, “Boscos endins”, “Cop de rock”,…).
Amb “Scaramouche” he tingut la sensació de que hi ha faltat alguna cosa. No m’ha arribat. L’he trobat superficial i antiquat. No m’ha transmès cap tipus d’emoció.
S’ha de reconèixer que es tracta d’un musical d’una gran qualitat : el combat d’espases és increïble !!!, de les millors lluites amb espasa que s’ha pogut veure dalt d’un escenari. Cal dir que totes aquestes lluites fa mesos que es van estar preparant, molts dels actors van rebre classes de la mà del prestigiós mestre d’esgrima Jesús Esperanza.
La música d’Albert Guinovart és extraordinària , el vestuari de Montse Amenós espectacular, les veus de tots els actors d’un gran nivell , l’escenografia d’Alfons Flores majestuosa, l’orquestració en directe tot un luxe,…,en fi… tot en el seu conjunt extraordinari.
Dons…, què m’ha passat?. No m’he cregut als personatges.
La veritat, m’esperava molt més de “Scaramouche”.