“Les Criades” es un clàssic francès del S.XX, escrit l’any 1947 pel dramaturg Jean Genet, mentre aquest encara estava a la presó. L’obra descriu el submón de las serventes, un submón que guardaria paral·lelismes amb el del propi Genet.
Escrita en un període en que estava molt present la lluita de classes, Genet es va inspirar en un fet real que va passar l’any 1933 conegut com “El cas de les germanes Papin”.
Gràcies al seu ampli ventall de possibilitades interpretatives i de direcció, “Les Criades” és una de les obres més representades en els escenaris. La versió que es pot veure a La Seca és una adaptació escrita i dirigida per la dramaturga Genoveva Pellicer.
“Les Criades” és una obra teatral que consta només d’un acte. Tota l’acció transcorre dins l’habitació de la senyora. L’espai és un lloc luxós, ple d’elements simbòlics (flors, miralls, joies i robes luxoses).
Les protagonistes són tres: les dues criades (les germanes Clara i Solange) i la senyora (representada en aquesta versió per un maniquí).
El text és realment extraordinari, d’aquells que t’enganxen des d’un bon començament. Un text punyent, dur, ple d’odi, amargor i rancúnia. Un text que destil·la frases plenes d’humiliacions, crueltat, despotisme, enveja i menyspreu.
Les interpretacions de l’Elisenda Bautista i la Meritxell Pellicer com les germanes Claire i Solange, són magnífiques. En elles podem veure tan l’amor i admiració, com l’enveja i odi cap a la senyora. Els mateixos sentiments que es tenen entre elles mateixes, s’estimen per la seva condició de germanes, però s’odien perquè es veuen reflectides, l’una amb l’altre, dins la seva pròpia misèria. “La mugre no quiere a la mugre”
El registre de veu i la interpretació estan molt aconseguides. El joc d’interpretació és magnífic. L’intercanvi de papers, assumint diferents personatge està molt treballat, així podem veure de vegades a Clara fent de senyora, de Solange o d’ella mateixa; i a Solange fent de senyora, de Clara i d’ella mateixa. És com un joc de miralls en el que es descriu el tracte de la senyora envers les criades, i de com ho perceben elles.
L’obra és una crítica sobre la marginació de les classes socials menys afavorides. És la denuncia de la falsedat dels valors socials i polítics. Un viatge delirant a la cara oculta de l’ésser humà.
Genet ens parla de límits i de fronteres socials. Per un costat veiem als poderosos que viuen en la mentirà, i per un altre els criats que viuen entre l’odi i la fascinació.
A “Les criades” podem veure la rebel·lió dels desafavorits contra la societat. Opressors versus oprimits a través dels ulls de les criades.
És un joc entre el jo y els altres. Un joc entre la realitat i la ficció.
No us la perdeu, és una obra imprescindible !!!
Per acabar de gaudir del tot, us recomano la lectura d’aquesta obra de teatre. El text és brutal !!!