Daniel Veronese va dirigir-la en la seva estrena a Buenos Aires i en la seva representació a Madrid i ha decidit dirigir també aquesta versió en català adaptada i traduïda per Edu Pericas.
Tres parelles entren desordenadament en una sala de la consulta de la seva psiquiatra, ja que han estat convocats a una sessió de teràpia col·lectiva. No es coneixen entre ells i la primera sorpresa és que aquesta sessió es desenvoluparà sense l’assistència i tutela de la professional. És nit de divendres i per tant no hi ha pressa en acabar la sessió.
Tres parelles que tenen conflictes diferents i que es troben en moments diferents en les seves relacions, la formada per Esteve i Carla una parella relativament recent i que encara mostren signes del seu enamorament, la formada per Laura i Daniel que fa 19 anys que estan casats i tenen dos fills en comú, un d’ells adolescent, i la parella d’en Ferran i la Carme amb 9 anys de matrimoni i un fill encara petit.
Sota l’aparença d’un joc, la teràpia persegueix l’intercanvi d’experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. De mica en mica van agafant confiança i parlaran més obertament dels seus conflictes, i sortiran les veritats i les mentides.
La proposta és interessant pel joc escènic que provoca i ens ha fet riure en moltes escenes, ens ha agradat molt especialment la interpretació que fa Meritxell Huertas en el seu paper de Carmen, una dona apocada i acomplexada que anirà «despertant» al llarg de la teràpia. Sense parlar gaire la seva gestualitat és prou eloqüent.
Una posada en escena àgil que no deixa baixar el ritme d’atenció i que evoluciona cap a un final inesperat i sorprenent.
Ens ho hem passat molt bé i no dubtem pas en recomanar-la.
Si desitgeu veure l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ