Recomendaciones

Fins i tot els estereotips cal actualitzar-los, de manera que, malgrat que encara estem molt lluny d’aconseguir la igualtat entre homes i dones, els tòpics sobre els gèneres vigents l’any 2017 tenen poc a veure amb els dels anys 90 (i encara menys amb els dels anys 70, per posar un exemple). Malauradament, els artífexs d’aquesta suposada adaptació de la comèdia Homes! de 1994 no ho han tingut en compte i han posat en peu un espectacle que neix vell i passat de moda, amb acudits i tòpics anacrònics i una posada en escena que no destaca per res. Totalment prescindible. Més informació a Somnis de teatre

Invisible s’endinsa en el terreny de la ciència ficció per proposar-nos la història de dos personatges que volen esborrar els seus records per començar una nova vida. A ritme de cançons pop amb cert aire dels vuitanta, una escenografia futurista i tres bones veus sobre l’escenari, Invisible és un musical amb una història original narrat amb bon ritme, pensat per distreure’ns i fer-nos passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Dirty Dancing és una d’aquelles pel·lícules que ha esdevingut un mite, i això és perquè l’argument i el muntatge són un delicat engranatge en el que totes les peces són importants. Malauradament, en el seu pas de la pantalla a l’escenari, les peces s’han fet malbé i la maquinària ja no rutlla. Unes coreografies poc vistoses, un ritme lent llastat pels canvis d’escenografia constants, un arranjament musical pobre i avorrit, l’absència d’orquestra i una evident manca de química entre els protagonistes són només alguns dels pecats capitals d’un muntatge que, a estones, més que homenatge, sembla paròdia. Molt decepcionant. Més informació a Somnis de teatre

Trencadora amb la idea de musical que ens ve al cap als qui no hi estem acostumats, pel petit format. Entrem en un espai asèptic, fred, despersonalitzat junt amb els tres personatges. Tres personatges ben diferents, amb característiques i energies molt dispars i tots ben treballats. Cadascún fa el seu viatge particular, un viatge que com a espectadors en un primer moment no imaginem. A nivell de guió hi ha girs i reflexions interessants i potents que, en la meua opinió, queden una mica amagats i perduts entre d’altres informacions i idees que no aporten tant. Potser per això se m’ha fet llarga en alguns moments, a pesar de que el ritme general i la precisó de moviments a l’espai […]

Sembla difícil veure el teatre ple i totalment entregat a l’obra quan a l’exterior el Barça es juga un partit més que important. Però La Calòrica tenía tot un equip guanyador. Tot comença amb un ERO, un fet molt més comú del que ens podem trobar en aquests moments. A partir d’aquesta premisa, ens expliquen la història de 4 companys de feina que veuen perillar la seva feina per culpa d’un ERO. Llavors decideixen deixar-ho tot i muntar la seva propia empresa. Amb una finalitat social, poder canviar el món. Però a vegades no és tan fàcil i som més mateialistes. A partir d’aquesta premissa, en Joan Yago ens construeix una comèdia que de mica en mica es va transformant. […]

Quan a la presentació de la temporada del Lliure vaig veure que la Carme Portaceli dirigiria Jane Eyre amb la Clara Segura i en Ramon Madaula, no vaig dubtar gens que aquesta seria una de les obres de la temporada. Mesos més trad, ens varen anunciar que ni la Segura ni en Madaula estarien en el repartiment. He de reconèixer que em vaig portar una certa decepció, però vaig mantenir l’entrada que havia comprat ja feia temps. No em vaig equivocar. Charlotte Brontë va escriure la novel·la Jane Eyre el 1847. És una lectura obligatòria a Anglaterra i explica les enormes dificultats en què es troba una òrfena de classe baixa per sobreviure i per formar-se en una societat més […]

“Homes, la comèdia musical” és una nova versió d’Homes de les T de Teatre que el mateix Sergi Belbel va dirigir fa més de trenta anys. Malauradament no m’ha acabat de convèncer. Pensar en “Homes,…” com una comèdia musical fresca i divertida per entretenir a tot tipus de públic, crec que ha estat un error. Penso que només un sector molt reduït de la sala ha trobat divertit els esquetxos i cites que s’han dit durant tot l’espectacle. No us vull enganyar, excepte algun esquetx m’ha fet riure, el noranta per cent de la proposta l’he trobat avorrida i molt carregada de tòpics. Les «diferències» entre l’home i la dona, que segons l’espectacle encara marquen el comportament de l’home i […]

Marc Chornet dirigeix la tragèdia amorosa de Yerma en una adaptació que ha fet ell mateix a quatre mans amb l’Anna Maria Ricart. Una versió contemporaneizada que vol constatar la vigència d’un text escrit en 1934, un parell d’anys abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. El plantejament inicial d’en Marc era el d’abordar Lorca des de la perspectiva d’una generació que ja ha nascut en la democràcia i que, per tant, no té records «viscuts» de l’època franquista. D’inici tenia la necessitat d’eliminar gran part de la càrrega simbòlica de l’època. Estava doncs davant d’un clàssic que s’havia de versionar i actualitzar. I així ho va enfrontar amb l’Anna Maria Ricart. Ha volgut conservar l’ambient rural i han […]

La buena fama de la compañía T de Teatre que, a pesar del tiempo y su evolución como grupo, todavía perdura tiene su inicio en el fenómeno teatral que supuso su espectáculo Homes! en 1994. El irónico análisis sobre la masculinidad hecha desde la voz y punto de vista de cinco mujeres resultó, entonces, una propuesta original, fresca y muy divertida que consiguió conectar de manera brutal e inolvidable con el gran público. El principal reto, pues, de esta nueva adaptación era el de aguantar la comparación con el buen recuerdo que todos tenemos de la primera versión. Competir con un recuerdo es una tarea difícil, puesto que la nostalgia tiende a idealizar aquello que nos hizo felices y, por […]

Ahora que los musicales ya son un género habitual de nuestro panorama teatral, resulta enriquecedor que, poco a poco, vayan apareciendo nuevas propuestas que llenen también el espacio de producciones medianas que reduzcan el abismo que existe entre el gran y el pequeño formato. Invisible es un montaje creado por Sílvia Navarro y Ernest Fuster con un interesante carácter futurista y pop que habla sobre los recuerdos y la influencia de estos en nuestra felicidad presente y futura. Con una composición musical de un nivel aceptable, la propuesta resulta entretenida y consigue algunos momentos tiernos. Desgraciadamente, también es un poco previsible y cae en trampas narrativas donde la propia historia se enreda, perdiendo coherencia y efectividad. También se echa de […]

Diumenge vaig anar al Teatre Gaudí a veure una comèdia d’Ever Blanchet. Sota la direcció d’Òscar Molina quatre actors de l’escena catalana. Pep Ferrer, Maria Clausó, Rosa Cadafalch i Ferran Lahoz interpreten a les dues parelles protagonistes de “Amics íntims” La Clara, el Crístian, l’Eulàlia i l’Òscar tenen una relació d’amistat des de fa molts anys. Ho comparteixen tot, penes, alegries, preocupacions, secrets,…són amics íntims. La seva relació és tan forta, que comparteixen totes les seves inquietuds, fins hi tot les més íntimes. Parlen de tot, dels fills, de la feina, de sexe,… Estan segurs que entre ells no hi ha secrets, que ho saben tot l’un dels altres. Un dia se n’adonen que no és així. Fins hi tot […]

El emprendimiento es el blanco de la nueva producción de La Calòrica. La compañía, siempre crítica y punzante con la sociedad, ya tocó el mundo laboral en Sobre el fenomen de les feines de merda, aunque en esta ocasión construye un espectáculo más convencional con una única historia. En ella, cuatro amigos deciden cambiar el (su) mundo a partir de la creación de su propio negocio. Como punto de partida tienen una idea innovadora y muchas ganas de luchar por sus sueños, elementos que, como se ve a lo largo de la función, no siempre son suficiente. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-fairfly/

VOLVER A WERTHER, partint de la visió de Goethe, revisita el mite de l’amor i la passió de l’època romàntica per excel·lència i el col·loca als nostres dies. El llibre es presenta en forma de cartes escrites per Werther al seu amic William (des del 4 de maig del 1771 fins al 6 de desembre del 1772) on li explica els seus pensaments més profunds i com ha hagut de marxar de la seva ciutat fugint d’un episodi trist de la seva vida. Ha vist morir Leonora, una noia que estava profundament enamorada d’ell i que no era corresposta, ja que ell estava emparellat amb la seva germana. A la proposta de l’Abel les noves tecnologies ocupen l’espai. Werther (Oriol […]

El problema que poden tenir les readaptacions d’obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d’HOMES. Ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual. Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l’any 1994. Una comèdia «musical» sobre els rols de gènere en la societat actual. Sergi Belbel repeteix aventura en l’apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l’any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és […]

THAÏS és una comèdia lírica en tres actes amb llibret de Louis Gallet i música de Jules Massenet. Basada en la novel·la homònima d’Anatole France es recolza en la llegenda cristiana de santa Taís, una prostituta egípcia que va ser convertida per Sant Pafnuci. Això la fa la santa patrona de les prostitutes penedides. Patrick Fournullier és el director musical d’aquesta proposta que compta amb Plácido Domingo en el paper de Athanaël i que, igual que en el concert que va dirigir a Los Angeles en 2012, comparteix escena amb la soprano Nino Machaidze en el paper de Thaïs. Plàcido Domingo va incorporar aquest paper en el seu repertori el mateix 2012, al Palau de les Arts de València, en […]