Una petita joia, que arriba a l’ànima, injectada directament en vena

19/04/2017

Una petita joia, que arriba a l’ànima, injectada directament en vena

Emmarcat en el cicle de Llicència Poètica que ha programat la Sala Fènix, aquest dilluns hem pogut veure aquesta proposta de l’Òscar Intente que ens ha emocionat molt.

Una acurada tria de poemes, al voltant de la nostra raó de ser com a país, que va preparar l’actor Òscar Intente l’any 2002, un espectacle que ha recuperat quinze anys després, quan el procés cap a la independència es presenta com una possibilitat real, que ni tan sols s’entreveia en aquell moment.

Obres de poetes de tots els temps, Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Salvador Espriu, Ventura Gassol, Josep Maria de Sagarra, Marcel Riera, …..  que l’Òscar va escollir amb l’ajut del filòleg Jaume Aulet i establint, a partir de la selecció, un fil conductor que enllaça un poema amb l’altra sense respir. Obres de poetes que han mantingut la flama de l’esperança i no han deixat mai de lluitar per la nostra identitat i la nostra llengua.

Una posada en escena absolutament mil·limetrada, amb un començament a les fosques que de mica en mica i poema a poema ens porta a la llum i ens infon un alè d’esperança i les ganes de lluitar per aconseguir ser el que volem ser.

“Restem el que som i serem el que voldrem.”

Oscar Intente és només veu, només paraula que ens ha arribat directament al cor, tant per la selecció dels poemes, com per la manera en què ens els ha fet sentir, que no només escoltar. Absolutament genial. Imperdible.

Aquest proper dilluns 24 d’abril teòricament era l’última representació en aquest teatre, però Òscar ens han fet saber que la sala Fènix prorrogarà aquest espectacle durant tots els dilluns del mes de maig; a banda d’això, també es podrà veure a la propera fira Litterarum de Mora d’Ebre el dia 27 de maig.

No us la perdeu per res del món. Una petita joia, que arriba a l’ànima, injectada directament en vena. Nosaltres intentarem repetir un d’aquests dilluns.

Si voleu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Con este título y subtítulo situamos nuestra selección de poemas alrededor de la siempre precaria existencia de nuestro país. El pesado y constante ser o no ser, tan catalán.

Quizás todavía estamos aquí porque hemos creído, tocacojones, porque hemos resistido y también porque hemos tenido poetas.

Poetas que, junto al pueblo, han mantenido la esperanza, la lucha, la llama y, sobre todo, la lengua.

Porque, ya lo sabemos, sin la lengua no seríamos lo que somos.

Si es que somos…

Apenas decir versos catalanes, varios autores, desde el año de la pera hasta que no se sepa si es niño o niña…

Por encima del ruido de loros. Bastante llantos; palabra.

Entre el pueblo y los poetas, inventando palabras, ha sido posible que esto que denominamos Cataluña todavía sea una realidad terca, un sueño de libertad, un deseo de convivencia con los otros pueblos.

Hemos echado una mirada hacia atrás porque necesitamos encontrar el camino. Y hacerlo. Un camino.

Restamos lo que somos y seremos lo que querremos.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

Sé el primero en dejar tu valoración.