«Calli home, calli, que això és Brossa. Quin acudit parlar de coses tan classicones…» perquè sí, estem davant una peça teatral de Joan Brossa, entre absurda i surrealista i, és clar, el «pàjaru» ha substituït l’argument per la situació; la història són els dos petit burgesos dels anys seixanta, matrimoni, que un diumenge a la tarda, com és habitual, reben la visita de «l’amic» un altra petit burgès que representa que és entès en moltes coses i a qui la dona admira i afalaga. L’escena de les papallones li acaben de donar el toc de poesia visual, i no explico res més. Bona direcció i bones actuacions. El públic entusiasmat. Aneu-hi; val la pena, a més de teatre de Brossa se’n veu poc.
Crítica completa » http://bit.ly/2pQRjNs