Recomendaciones

Segons ens comenten, el zaquizamí és aquell racó ple d’andròmines on van a parar els trastos vells i aquests tenen vida quan la llum s’apaga i es deixen sols. Un espectacle sense paraules on el moviment desprén tota la imaginació necessària. Ens trobem en les golfes d’una casa a la Sala Tallers del TNC. Quan s’apaga la llum, tots els objectes prenen vida i apareixen dels armaris, dels baguls o de les capses. Un espectacle infantil on la dansa i la música agafen el relleu. I no deixem de costat l’efectivitat de la llum i l’escenografia. De l’obra em quedo amb dos moments que m’han fascinat (i s’ha de dir que al nen que tenia al costat li ha passat […]

En un momento en el que la oferta de monólogos humorísticos es tan amplia, resulta reconfortante encontrar a un artista que marque la diferencia aportando alguna novedad al género y si, además, transmite algún tipo de mensaje, como es el caso, incluso mejor. El nuevo espectáculo del actor, cómico y dramaturgo Gabriel Córdoba es un divertidísimo viaje emocional a través de los sueños de un joven de pueblo que se traslada a vivir en la gran ciudad para convertirse en una gran estrella. Con una depurada técnica de Stand Up clásico, el show regala al espectador un gran abanico de chistes efectivos y situaciones hilarantes donde el genuino punto de vista del protagonista juega con los tópicos de la homosexualidad […]

Sabíem de la complexitat de la trama i de la particular habilitat de l’autor, Wadji Mouawad en simultaniejar en una mateixa escena diferents èpoques i llocs, o el mateix personatge en diferents edats …. Malgrat la preparació, i l’ajuda de l’esquema penjat a una de les parets de la biblioteca, hem de reconèixer que costa molt no perdre’s en l’intricat laberint d’històries sobreposades. BOSCOS forma part de la tetralogia La sang de les promeses de l’autor libanès Wadji Mouawad, i era l’única que faltava representar en un escenari a Barcelona, després d’Incendis (2012), Litoral (2013) i Cels (2014). Oriol Broggi és el director d’aquest text que ha traduït Cristina Genebat. Amb un gran repartiment, amb un text colpidor, oníric, fort, […]

Poner canciones y buen humor a un tema tan prosaico como es el mundo de los autónomos ya es toda una proeza. Andreu Rami y Álex Martínez Vidal lo han conseguido con este musical de pequeño formato que pretende entretener, pero que también pone el punto de crítica necesario en las carencias históricas que sufre este colectivo de trabajadores, uno de los más maltratados de toda Europa. La historia empieza en un futuro no muy lejano, en el que un individuo se queda en el paro y, en un momento de desesperación, decide convertirse en su propio empresario. Escenas como la de la visita a la Agencia Tributaria o la del encuentro con el gestor son realmente brillantes, y poco […]

No es habitual ver adaptaciones teatrales de novelas en nuestros escenarios. Si el autor del texto, además, es Dostoievski y quien lo lleva a escena, una compañía emergente, la cosa resulta todavía más insólita y, por lo tanto, interesante. En realidad, hace tiempo que los integrantes de la Ignífiga han demostrado un interés especial por adaptar textos de una gran complejidad, aportando una madurez y una inquietud artísticas al circuito independiente realmente dignas de elogio. Por este camino de vocación experimental, han pasado textos del holandés Peer Wittenbols, Chéjov o el escritor alemán Heinrich VonKleist, siempre bajo la dirección del brillando Pau Masaló. En el caso que nos ocupa, podemos observar algunos de los rasgos diferenciales del grupo que empiezan […]

Rigoletto es una de las piezas más clásicas y representadas del repertorio operístico. Sólo en el Liceu se ha visto 375 veces, convirtiéndose en la segunda obra más representada en la historia del teatro. La última versión fue en el 2005, un montaje igual de minimalista que el que ahora nos ocupa pero sin su grandeza visual y conceptual. Y es que Monique Wagemakers (directora de escena) y Micahel Levine (escenógrafo) parten de una gran tarima móvil y luminosa que va configurando los diferentes escenarios, sin prácticamente atrezzo pero con un vestuario rico, ambicioso y muy expresivo de la oscarizada Sandy Powell. Todo ello tiene un estilo que podría ser catalogado tanto de renacentista como de futurista. El diseño de […]

Ah! (Judit) s’emparenta ella mateixa amb Brossa i la seva tradició, i és clar, aquest fet genera unes expectatives determinades en l’espectador: d’una poètica determinada, de referències al teatre de fira brossià, a un teatre al marge, que fuig de les convencions del teatre literari… Certament, El Martell renuncia al naturalisme i proposa un text rapsòdic (Laia Alsina n’és l’autora), gairebé amb forma de salmòdia, sense personatges, els actors no tenen profunditat psicològica i no existeix un conflicte dramàtic que hagi de resoldre’s. Alsina se serveix del mim, la dansa, el gest… per crear situacions sorprenents que posin en evidència l’engany del oc teatral. La radicalitat formal de la proposta, però, no és coherent amb un missatge expressat de manera […]

Aquest és un dels gags (molt bo) que aquest xicot nascut en un poble de Murcia explica per explotar dos trets que ell destaca de la seva persona: nascut en un poblet del sud i homosexual, maricón, com diu ell. Sense embuts i fotent la directa, perquè el gènere s’ho mereix. Jo no sóc de monòlegs de riure, fins ara no m’he assabentat del que era una Stand Up Comedy, i per això em costa de valorar aquesta feina, Avui he rigut molt, però sóc incapaç de dir res més, i per això la valoro just en la meitat del aplaudiments. Quan d’una cosa no hi entens, val més no pontificar. Crítica completa » http://bit.ly/2ptc94l

“La suma i la resta” d’Evelyn Arévalo és l’obra que es pot veure aquests dies a la Sala Fènix. La pròpia Evelyn Arévalo s’encarrega de la direcció, i juntament amb Belén Bouso interpreten a les dues germanes protagonistes de la historia. “La suma i la resta” neix l’any 2006 quan l’Evelyn Arévalo en va escriure una primera versió (a partir dels personatges de les germanes Laura i Agnès), de la novel.la “La immortalitat” de Mila Kundena. Van haver de passar deu anys per poder-la veure dalt d’un escenari. I va ser la Sala Fènix, dins la programació de la temporada passada, qui va apostar per aquest projecte. Com és habitual de uns anys ençà, la Sala Fènix recupera algun treball […]

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions. Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata […]

En aquesta proposta i a través de les històries i preocupacions de 12 joves europeus, l’espectacle del Conde de Torrefiel pretén donar una visió de la societat contemporània, una societat que creuen perduda i sotmesa a una forma de feixisme quotidià; una reflexió sobre el nostre dia a dia i una pregunta sobre quan som realment lliures en els nostres pensaments i en les nostres accions. Amb un llenguatge a mig camí entre la dansa i el teatre, la proposta compta amb una estètica visual i textual que potser quan va ser estrenada ja fa uns anys podria considerar-se potent. Dotze històries explicades amb ironia, de persones que amb desitjos sexuals «primitius» lluiten per mantenir les aparences. La divergència constant […]

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l’inici del segle XX fins als nostres dies. Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d’identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia. Marta Calvó acompanya en l’escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui. En paraules […]

Una proposta que és una mena de còctel, que barreja el Teatre, amb la música i cançons en directe, i que en alguns moments també utilitza altres branques de les Arts Escèniques, com la dansa. Quatre actrius a la nostra vista «encotillades», fan un repàs per un món on es considerava (… i malauradament encara es considera) la dona molt inferior a l’home, i ho fa durant els últims 150 anys de la nostra societat. Un magnífic text d’Anna Maria Ricart, molt treballat, que parteix de la vida de la doctora Dolors Aleu, protagonitzat per aquestes quatre actrius que encarnen diferents papers, amb els seus diàlegs parlats, però també amb cançons que elles mateixes interpreten a diferents veus, sense trampa […]

De todos los temas que han servido, desde el inicio de la crisis, para inspirar piezas de teatro social, sátiras y comedias musicales, la difícil situación de los autónomos de este país todavía estaba pendiente de revisión. Con mucha gracia y originalidad, Álex Martínez Vidal y Andreu Rami han decidido ser los encargados de llevar a cabo esta misión con un resultado refrescante y muy divertido. Siguiendo la evolución de un protagonista que se queda en el paro y decide hacerse autónomo, la propuesta nos explica la historia con un formato de sketch muy efectivo, con buen ritmo y un buen puñado de ideas bastante ingeniosas. Especialmente, destacan la química humorística de los dos actores, los vídeos donde se parodia […]

Mouawad i Broggi caminen per la corda fluixa a Boscos, la mateixa per la que caminaven Max Ophuls o Stefan Zweig i que t’obliga a fer equilibris per no caure de quatre grapes en la carrincloneria o la inversemblança. I és cert que, en algun moment de la primera part, es frega perillosament el culebrot, però és un risc que més tard sabrem que cal córrer per tal que la història adquireixi la profunditat a què aspira. La Loup (Clara de Ramon) és una adolescent canadenca que mig a contracor inicia una recerca enrere en el temps acompanyada d’un paleontòleg per tal d’esbrinar quins són els seus orígens i potser desentranyar allò que gravita sobre les dones de la seva […]