Recomendaciones

Malgrat que la Biblioteca de Catalunya ens ha possiblitat viatjar a Italia en diverses de les seves obres, potser mai en ho han permés fer de forma tan immersiva com en aquesta ocasió (i qui hagi anat algun cop a aquest teatre ja sap com d’immersius poden ser). En aquest sentit, ens trobem amb tota una experiència teatral que va més enllà de l’obra que anem a veure i que dura des del moment que accedim a la sala fins que sortim. No donaré cap tipus de detall al respecte, ja que considero que és millor no aixafar la sorpresa a ningú i gaudir-ho. Centrant-nos en l’obra, puc dir que es tracta d’un divertiment que aconsegueix fer gaudir al públic […]

tick, tick … Boom!, explica la història autobiogràfica de Jonathan Larson (Jon en el text) que sembla tenir un futur prometedor, però poca sort. El jove novaiorquès es troba en un gran dilema prop de complir els 30 anys, preocupat per prendre la decisió correcta respecte a la seva carrera i a la seva vida. Jonathan Larson va escriure «Superbia» un musical futurista rock inspirat en el llibre «1984» d’Orwell, musical que tot i ser elogiat i haver guanyat algun premi, no es va arribar a representar mai en un escenari. La decepció del seu autor el va portar a escriure el musical que tenim l’ocasió de veure avui. Un musical que inicialment es va dir «30/90», després «Boho days» […]

Salvatge i tendra. Delicada i violenta. Intensitat poètica! Només amb la benvinguda, ja ens posen a un lloc en que desperten la nostra curiositat sobre el que ocorrerà els pròxims minuts en aquell espai. Un espai inquietant. Un espai que ja ens fa intuir que no viurem un història fàcil i de cotó rosa tot i ser d’amor. Té tant d’amor com d’odi. Un amor rosa molt obscur, quasi negre. I amb un sabor amarg sense perdre un rerefons dolç. L’argument està bé però és la trama la gran protagonista! El que em capta totalment és la manera d’explicar-nos el què ocorre. No és una obra fàcil, no només per la cruesa d’allò que conta, sinó perquè ens trobem en […]

No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Així de clar us ho dic! Tres veus que fan que t’enamoris dels musicals de Jonathan Larsson, si és que encara no ho estaves després de veure Rent. Felicitar els tres actors, però en concret a Xavi Duch per l’esforç que mostra durant l’hora i mitja que dura l’obra; pels seus canvis de registre en el transcurs de les cançons i per la complicitat que busca amb el públic que espera, impacient, allargar el braç per collir un regalet dolç. La companyia forma un trio molt ben compenetrat, fins i tot, a l’hora de salvar alguna distracció d’escena i que, juntament, amb el joc de llums fan que «Tick, tick…boom!» et faci descobrir com és d’important […]

L’actriu vilanovina Nur Aiza està representant al teatre Porta 4 l’obra “Autèntica”, una idea escrita i protagonitzada per ella mateixa. Nur Aiza és Mari Carmen, la protagonista d’aquesta història. Mari Carmen és “Auténtica”. «Autèntica» és una peça de teatre per a una sola actriu, un monòleg en forma de comèdia amb un rere fons dramàtic, una història de superació, la lluita constant d’una dona per aconseguir el seu somni. És caure i tornar-se a aixecar. És ser realment el que sembla o el que es diu que és. “Auténtica” és preguntar-se en un moment de la vida qui som realment i que volem ser. És reflexionar sobre l’autenticitat de nosaltres mateixos. És renunciar o seguir endavant malgrat que les nostres […]

Un espectacle construït per a provocar el riure en l’espectador, una paròdia de concert apte precisament per gent que no acostumada a assistir a les sales de concerts. Ezequiel Casamada, Miquel Cobos i Albert Mora són els tenors, Adrià Aguilera els acompanya al piano i descobrirem que també voldria cantar. Un concert de tres egos enormes que lluiten per aconseguir l’aplaudiment més sonor del públic. Cada un d’ells vol sobresortir per sobre dels altres dos. Jocs d’entrades i sortides, amb faristols que pugen i baixen, llums traïdores, canvis de partitures, …. un tipus de gag que nosaltres creiem, ja està massa explotat, però veient la reacció del públic, tenen el seu efecte. Situacions còmiques que provoquen en alguna espectadora riallades […]

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria. Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt […]

Jordi Bertran és un dels titellaires més reconeguts i prestigiosos del nostre país. La primera vegada que el vaig veure dalt d’un escenari, va ser en companyia d’en Miquel Gallardo, un altre gran titellaire al que admirava moltíssim, i que malauradament ens va deixar no fa gaire. L’espectacle era “L’Avar” de Molière, una proposta molt original, en la que els personatges eren aixetes de diversos models, tubs i ampolles. Al llarg dels seus quaranta anys damunt dels escenaris, en Jordi Bertran ha aconseguit nombrosos premis nacionals i internacionals, ha participat en els més importants festivals d’arts escèniques del món, ha fet gires per més d’una cinquantena de països, ha treballat en programes televisius , i ha estat premiat en nombroses […]

Hausson celebrar els 20 anys de màgia a La Seca Espai Brossa amb “Jugant amb la Màgia”, un espectacle on els jocs prenen el protagonisme i l’impossible es fa possible. L’any 1997 Joan Brossa, Hermann Bonín i Jesús Julve (Hausson) van inaugurar l’Espai Brossa, predecessora de l’actual La Seca Espai Brossa, des de aleshores la màgia ha tingut el seu propi espai en aquesta sala. De fet els DIMARTS MÀGICS, el cicle de màgia que es programa cada any a La Seca, porta a Barcelona a alguns dels millors mags del panorama internacional. Timon Krauser, Think Nguyen, Shawn Farquhar, Francis Tabary, Miguel Ángel Gea i Shoot Otawa són alguns noms dels mags que han passat per aquest espai en aquests […]

No resulta fácil hacer un espectáculo ambientado en Navidad y pensado para representarse durante estas fechas que no sea abiertamente anti-navideño o que, al contrario, destile cursilería o unas almibaradas buenas intenciones. Sorprendentemente, El llarg dinar de Nadal consigue huir de estos tópicos haciendo una propuesta muy interesante que reflexiona, con delicadeza y una sutil profundidad, sobre la familia, el paso del tiempo, la pérdida y, en general, la vida misma. El espectáculo representa, con una especial habilidad para generar elipsis, 90 comidas de Navidad de una familia a lo largo de 90 años. El trabajo interpretativo de todo el reparto es tan elegante, detallista, específico y coordinado que consiguen transmitir con agilidad el peso de todo aquello que se […]

Lo más interesante de plantear una historia protagonizada por tres mujeres (cosa que, lamentablemente, no es demasiado habitual) es que ofrece la posibilidad de representar diferentes tipos de personajes femeninos, combinarlos y contrastarlos entre ellos y no ante interlocutores masculinos, como pasa la mayoría a veces. Escrita por Amelia Bullmore y dirigida por Sílvia Munt (¡dos mujeres más!), Les noies de Mossbank Road es un emotivo retrato de la amistad y el paso del tiempo, desde la juventud hasta la madurez, repleto de perspectiva y profundidad. El montaje, en general, es ágil y divertido pero también hace unas incursiones dramáticas de una dureza sorprendente. Quizás estos cambios de tono son el principal riesgo del espectáculo. El hecho de pasar bruscamente […]

Si us agraden les comèdies d’embolics, entretingudes i molt divertides, L’hostalera és la vostra obra. Tot i que no té un argument especialment enrevessat de mentides i mitges veritats entre els diferents personatges, en la seva senzillesa i frescor radica la seva autèntica gràcia. No cal que l’argument sigui molt complicat, perquè els personatges estan construïts d’una manera molt intel·ligent. De la mateixa manera, els actors proporcionen unes interpretacions molt naturals i amenes. La posada en escena és fantàstica, convertint la sala de la Biblioteca de Catalunya en un gran menjador d’hostal, on els espectadors també són hostes. Senzilla i eficaç, ens transporta a Itàlia en forma i esperit. La música també és un element clau en aquesta qüestió. Música […]

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones […]

L’agitació inicial és fabulós. Primer amb un inici molt actiu i alhora divertit. Tenim diferents accions en els primers minuts que a més de ser petits sketsches per endinsar-nos en la seva història, ens agrada aquesta agilitat. Però ens pertorba veure aquestes 3 actrius com 3 jovenetes que no arriben als 20 anys. A poc a poc, i gràcies al seu bon treball això desapareix i fins i tot ens creiem que estem veient unes noietes que encara no han complert els 20 anys. Sílvia Munt ens porta una história d’amistat, de dones, de personalitats completament diferents però que es complementen entre elles. Aquesta amistat sobreviu amb el pas dels anys. Amb una posada en escena senzilla, uns elements per […]

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt. Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la […]