A l’Àtic 22 del Tantarantana hem pogut veure aquest espectacle de la Companyia ÉsGrata amb dramatúrgia de María Porras i dirigit per Eduard Tudela.
En entrar a la sala, una dona embarassada (Laia Alberch) dorm en un sofà. A l’altra banda de l’habitació una planta solitària. Unes projeccions audiovisuals ens informen de l’existència d’una organització que va guanyant adeptes de manera espectacular.
La dona embarassada es diu EMA i desperta després de dormir durant cinc mesos, està en un centre d’embarassades destinades a repoblar la Terra. Una altra dona, també embarassada (Georgina Latre) viu les seves darreres hores, ja que un cop hagi tingut la criatura, serà eliminada, ella pertany a la civilització que cal erradicar. Els hi fa companyia i vigila, un dels membres de l’organització (Javier López).
És un conte de ciència-ficció on es reflecteixen les ganes de destruir-ho tot per tornar a construir-ho tot de nou. La confiança en una societat que tot i estar enverinada encara té l’esperança que en algun moment triarà la comprensió i l’amor en lloc de la por i l’odi. Un conte que ens parla de l’extinció de la nostra civilització que està sent substituïda per una altra, gràcies o a causa d’una misteriosa organització.
Una història surrealista amb una dramatúrgia irregular, amb moments realment engrescadors i comprensibles, i d’altres moments desconcertants i difícils d’entendre, malgrat que creiem que la idea inicial és atraient.
Unes interpretacions que també han estat irregulars, convincents a estones i absolutament inversemblants en altres moments. Millor i més creïbles elles. Una posada en escena marcada, al nostre entendre, per una innecessària quantitat d’entrades i sortides per les portes laterals.
Una proposta que ens ha desconcertat i a la que caldria, al nostre entendre, una revisió, especialment en el que es refereix a la direcció de la proposta i de la seva posada en escena.
La nostra valoració és de 4 sobre 10
Si voleu llegir la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ