Quan decideixes anar al Teatre Nacional de Catalunya saps que el que vas a veure, sovint, és una proposta que ha passat uns filtres que s’apropen més al teatre clàssic que no pas a una perfomance o al «teatre modern». Amb Blasted crec que aquesta condició no s’ha de tenir gaire present. Blasted és una aposta segura que trenca tots els esquemes establerts de la «filosofia TNC» amb la premissa que es tracta d’un text de Sarah Kane, i els qui en saben mínimament, entendran que Sarah Kane va ser una dramaturga que, amb els seus pocs anys de vida va escriure textos realment «anats de l’olla». De totes maneres, la direcció d’Alícia Gorina ens transporta, d’una manera poc habitual, a un viatge en el temps, on l’evolució dels dos personatges, Ian i Cate, es veu marcada pel passat que arrosseguen. Demostra, una vegada més, que el més supremacista i aparentment fort pot ser el més dèbil de l’escena. No per això es limitaran a deixar passar la seva vida per davant. Configurada per silencis que desesperen i jocs de llums que poden fer escapar algun aplaudiment abans d’hora, Blasted és una obra captivadora que a poc a poc, i després de pair-la, et fa reflexionar sobre l’alter ego i les ganes de venjança dels éssers humans.
¡Enlace copiado!