Adossats → Teatre Romea

8/01/2018

Repte fallit

Diu la saviesa popular que els actors han d’interpretar personatges diferents a ells per a que el procés sigui un autèntic repte. Tenint en compte les obres que escriu, podríem afirmar que Ramon Madaula s’enfronta en Adossats a un repte de primera categoria.  I es que si com a personatge fictici encara la figura de l’artista obsessionat en les creacions incòmodes, transgressores, que impliquin a l’espectador i li generin preguntes, a la vida real és l’autor d’una comèdia en la que, d’entrada,  sembla –i només ho sembla- que hi ha una important falta de missatge.

No trobarem aquí una consciencia en la perspectiva de classes, doncs els “desgraciats” protagonistes “sobreviuen” amb un sou de 3000 euros mensuals. Tampoc hi reconeixerem el pacifisme ni l’animalisme –l’escopeta es converteix en el gran regal de Sant Jordi-. I el suïcidi o la soledat de les persones grans són també tractats amb una esfereïdora lleugeresa. Però potser el més preocupant i demolidor és (un cop més) l’absoluta falta de perspectiva feminista i tolerant amb la resta de cultures. I no només perquè les dones que hi apareixen són mers complements dels personatges masculins –vaja, que només serveixen per netejar el jardí i servir el menjar-, sinó perquè fins i tot s’arriba a culpabilitzar un personatge – dona, pobra i estrangera per a més inri- per plantejar-se la prostitució com a alternativa a la misèria de la seva família. “Si no [te daba el dinero], te ibas con otros”, afirma l’home amb indignació. Poca importància té que que aquest “irse con otros” signifiqui en paraules d’ella exercir en “trabajos poco honrosos”.

Així doncs, potser és millor que la “falta de missatge” quedi amagada entre bromes escatològiques, crits i actuacions sobreactuades des de la primera rèplica. Potser està bé que l’aixafi la vistosa casa escenogràfica que ocupa la platea del Romea. Que els riures del públic –que us asseguro que n’hi havien- l’ofeguin fins a no deixar-ne ni una engruna. Llàstima que tot això no ajudi a que la normalització de conductes racistes i misògines passi de llarg. Aquest és el que hauria d’haver estat el principal repte.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 17,00€

Comprar Entradas

Adossats

Adossats

Jordi Casanovas dirige Adossats, un texto escrito por Ramon Madaula que parte de la celebración del día de Sant Jordi por parte de una familia catalana de clase media. Con Jordi Bosch, Carles Canut y Ramon Madaula.

SINOPSIS

23 de abril. Sant Jordi. Una urbanización de casas adosadas en el Vallès Occidental. El día se alarga, empieza el buen tiempo. Los vecinos salen a arreglar el jardín, a hacer el huerto, a comer fuera. Una familia de clase media catalana se encuentra en el jardín de la casa de Jordi y Carmen. El padre de Jordi -l’avi- se llama Jordi; el hijo de Jordi -el nieto- también se llama Jordi. Tres generaciones de Jordis celebran juntos el día de nuestro patrón. Pero lo harán rodeados de rosas llenas de espinas, de dragones que sacan fuego, de caballeros que quizás no son tan valientes y de princesas que se reservan un fuerte carácter.

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Fotos + fotos

AdossatsAdossatsAdossatsAdossatsAdossats

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Jordi

    Doncs sí, a Catalunya dir-se Ramon Madula (aka Emma Vilarassau, Pere Arquillué, Júlio Manrique o David Selvas) té premi. Que Focus (la principal productora de Catalunya) et produeixi un text imfumable i a preu d’or. La meva puntuació 2/10.

    13/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Divertida comèdia amb grans actors.

    18/12/2017

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ramon Mandaula ha escrito una comedia agradable de ver. Sobre una familia que pasa un día de Sant Jordi en una urbanización cada adosadas. Una familia que parece unida, pero que poco a poco a lo largo de la velada se harán viendo las fisuras, las mentiras y los secretos entre todos sus miembros.
    Teatro entretenido, fácil de digerir, divertido y con una bonita escenografía. Tengo que destacar a Carles Canut que interpretando al abuelo de la familia ha sido e qué más carcajadas sinceras me ha arrancado.

    21/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Un humor intel·ligent, que arrenca la nostra riallada sense amagar els problemes de comunicació en la societat actual. Si voleu llegir més https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/01/26/adosssats/

    26/01/2018

Artículos relacionados