Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes.
Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació.
El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat al cinema l’any 2000.
EL LLIBERTÍ, ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.
Denis Diderot (1685-1759), escriptor i filòsof, un personatge lliure per expressar les seves idees, i lliure per canviar d’opinió, per contradir-se, per començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.
Basat en una situació real: una vetllada de pintura entre Diderot (Abel Folk) i Madame Therbouche (Àngels Gonyalons). L’ambició de Diderot era escriure un tractat sobre la filosofia moral. Al final de la seva carrera, va confessar el seu fracàs: no havia aconseguit trobar la Moral.
En aquesta sessió de pintura, Madame Therbouche, comença a qüestionar-li la seva superioritat intel·lectual i espiritual. La seva dona (Annabel Totusaus), mitjançant les seves pròpies armes li demostrarà que el dubte és molt més suggestiu que la certesa.
La seva filla (Clara Moraleda) aplicarà a la seva vida els dictàmens que ha assimilat d’un pare il·lustrat i una joveneta (Elena Tarrats) completarà la legió d’idees que impossibilitaran la labor «teòric-pràctic» de Denis Diderot. I entre tantes entrades I sortides, la figura del Baronnet (Jan Forrellat) preocupat per l’article que Diderot no és capaç d’escriure.
Diderot, un seductor seduït, que es veu atrapat en un remolí d’esdeveniments que s’encadenen sense treva, deixant-lo marejat, desbordat i més ple de dubtes que mai però, tanmateix, conservant sempre, i fins i tot augmentant, la lucidesa i la bona fe.
Una proposta que ens ha convençut, on les contradiccions que veiem a l’escenari poden extrapolar-se fora d’ell, unes interpretacions que ens han agradat molt.
S’han recuperat l’escenografia i el vestuari de Montse Amenós que es van fer servir al muntatge original.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ