Llibres per cremar: El dilema sobre el valor real de la cultura

Llibres per cremar
6/03/2018

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria.

El debut de la companyia es fa amb la peça «Les combustibles» d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora «COSMÈTICA DE L’ENEMIC» que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta.

Tres personatges estan sota un setge de guerra i tancats en un pis, s’enfrontaran a les idees, al fred i al triangle malaltís que s’estableix entre ells. L’autora proposa un dilema sobre el valor dels llibres, i la deshumanització que suposaria prescindir de la cultura.

Sota la direcció de Blanca Bardagil, els actors Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla, encarnen al professor, la Marina i el Daniel.

La veterania de Ramon Vila el fa abordar força bé el personatge cínic del professor, no passa el mateix amb la interpretació dels seus coprotagonistes, especialment pel que fa a l’actriu Paula Sunyer, ja que no ens hem acabat de creure el seu personatge d’estudiant i eix principal on bascula el triangle «amorós».

Un qüestionament filosòfic entre els tres personatges que debaten entre ells, prioritzant els autors que han de sobreviure a la crema. Quins llibres són més prescindibles?

Una dialèctica i una situació límit que els anirà deshumanitzant i on al final prevaldrà l’instint animal. Tots els preceptes civilitzats que compartim en temps de pau cauen quan una guerra esclata. Tothom canvia. Tot es perd. Només preval l’instint de supervivència.

Una senzilla posada en escena i una escenografia marcada pels llibres que limiten l’espai, una estufa que s’ha d’alimentar i unes cadires que aniran desapareixent al mateix temps que desapareixen els sentiments i la humanitat dels protagonistes.

Una proposta de la què esperàvem bastant més del que ens ha ofert, perquè malauradament ens ha decebut força, especialment pel que fa a les interpretacions força desiguals, que fins i tot les hem trobat fredes i distants, malgrat els crits que la direcció de la proposta no ha sabut o no ha volgut matisar, en un espai tan reduït com el d’El Maldà.

Pel que fa al text, potser, en no conèixer els autors ni els llibres de què parlaven, tampoc l’hem sentit proper i ens ha desconnectat més del que hauríem desitjat.

Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

← Volver a Llibres per cremar