«Sopa de pollastre amb ordi» és un projecte diferent del que s’acostuma a veure a la Biblioteca, sempre amb l’expectació de saber com estarà col·locat l’escenari i les respectives grades. Amb una petita estança buida al centre de l’espai, envoltada pels seients del públic, Ferran Utzet proposa un text que si no fos pels referents històrics que apareixen com ara la manifestació feixista de l’East End, semblaria que és un text actual, tenint en compte els dies que vivim. I és que apareixen molts referents ideològics i sobretot el canvi de pensaments i punts de vista de les persones, una mirada retrospectiva que deixa entreveure el canvi generacional al qual se sotmeten els sentiments personals i com poden arribar a canviar amb el pas del temps. Es pot considerar un text ideal per representar actualment i reforçar els nostres pensaments polítics, ja que mostra els dos costats de la moneda; llençar la tovallola o reafirmar-se en la teva personalitat i anar fins al final, per molt que les circumstàncies socials del teu entorn variïn.
El director té a disposició un gran repartiment amb noms coneguts com Lluís Villanueva, Míriam Alamany i Pol López, el que jo denomino com el Messi del teatre, aquell Déu terrenal que d’aquí a uns anys podrem dir als nostres néts: «Jo el vaig veure actuar». Aquella persona que tot ho fa fàcil, sigui el paper que sigui. Acompanyat de Ricard Farré que ja ens va enamorar a «Les dones sàvies» la temporada passada. L’amanida no seria perfecta sense el gran treball escenogràfic i el joc que es produeix amb els elements que apareixen. D’aquesta manera dóna un cop de mà a visualitzar el gran treball que tenen els regidors que sempre queden amagats entre el repartiment i rere les bambalines. Així també, destacar els petits detalls sonors que ajuden a ambientar molt millor l’estànça particular: picades a la finestra, l’aixeta d’aigua, soroll de plats i gots sobre la taula… Així doncs, una aposta atrevida, diferent però mantenint les tradicions teatrals i apte per a tots els públics.