Teníem molta il·lusió per veure aquesta nova proposta, segon treball de llarga durada, de la Lali Ayguadé després de “KOKORO”, que vam poder veure també en el Mercat de les Flors, fa un parell d’anys.
Ens hem endut una gran decepció amb aquesta peça que té un gran component teatral. Estrenada al Temporada Alta, aquesta és la segona part de la seva trilogia sobre la transformació. Un espectacle que ens vol parlar del comportament de l’home davant la mort.
«La peça mostra el contrast entre el que sentim en el nostre interior i el que vam mostrar per fora quan algú mor«, ha explicat la ballarina i coreògrafa. D’aquí el títol ‘you’, que es pot entendre com vosaltres o tu en anglès, i ‘mi’, jo. En aquesta peça el moviment i els gestos flueixen en una posada en escena molt teatral.
I és potser aquesta posada en escena la «culpable» de què no hem connectat amb l’espectacle gairebé en cap moment, ja que no hem copsat el que ens volia transmetre; però creiem que encara que la posada en escena és important en aquest espectacle, el que més ens ha decebut ha estat la seva coreografia, que a la fi és el més important en un espectacle de dansa i el que veníem a veure, malgrat els moviments dels ballarins, tècnicament perfectes en algunes de les seves escenes.
Per a Ayguadé la mort és un punt de partida perfecte per reflexionar sobre la vida, valorar el pas del temps, preguntar-se sobre els desitjos i les pors més profundes.
El muntatge ens trasllada a una vetlla, darrere una cortina el difunt rodejat de flors, fora els intèrprets i nosaltres, que ens hauríem de sentir convidats a la cerimònia. En la composició d’aquesta peça ha participat el mateix equip creatiu de la primera i els mateixos ballarins, Anna Calsina, Nick Coustier i Diego Sinniger de Salas, als que s’ha afegit la ballarina francesa Marlène Rostaing.
La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé Farró, formada a l’Institut del Teatre i a l’escola PARTS de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmarke, ha treballat a companyies de grans coreògrafs com Akram Khan, Hofesh Shechter, Roberto Olivan o Marcos Morau / La Veronal.
El 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres. Ha participat com a actriu protagonista del curt TiMECODE, guardonat amb una Palma d’Or al festival de Cannes.
Llàstima que la seva nova proposta de IUanMI no ens ha agradat, perquè en una primera visió, nosaltres «salvaríem» potser com a molt 5 minuts de dansa. Amb la resta de la coreografia no hem estat capaços de connectar.
Sincerament, ens vam avorrir força i durant els 50 minuts vàrem mirar el rellotge un munt de vegades… i això poques vegades ens ha passat en un espectacle de dansa.
Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ