Recomendaciones

Emma Vilarasau deja de lado el registro más dramático al que nos tiene acostumbrados para lanzarse de lleno al Stand Up Comedy en esta comedia dramática de autoficción. Su personaje es una cómica al estilo de Joan Rivers – los que hayan visto la serie Hacks podrán sentirse identificados con su universo – que durante las dos horas que dura la obra alterna su faceta más pública en el escenario con su vida más privada en casa. Conforme avanza la historia los límites entre estos mundos se irán difuminando, al igual que lo hará el límite entre realidad y ficción, con un precioso monólogo final donde la actriz se quita la máscara y hace alarde de su gran empatía con […]

Angèlika és el nou espectacle, escrit i dirigit per Josep Galindo (direcció de La maternitat d’Elna i Monopoli); una producció original del Teatre Eòlia. Un espectacle de teatre còmic i dramàtic, ple de contradiccions ètiques, que reflexiona sobre la funció social de l’art i la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció. Un espectacle amb una gran recerca historicopolítica, que parla de corrupció (política i judicial). Parteix de l’antic mite grec d’Antígona, passant per l’època romana, egípcia… per parlar d’estafes, assassinats, fraus, lleis, suborns, casos que han quedat en un calaix, blanqueig, impunitat i corrupció del nostre país. Les principals protagonistes Agèlika (Mariona Esplugues) i Sofia (Carla Pueyo), dues germanes bessones que representen les dues cares d’un […]

El autor y director norteamericano Neil Labute vuelve a aparecer en nuestra cartelera. Y es curioso que hayamos tenido que esperar tanto, puesto que a principios de siglo llegó a ponerse muy de moda. De hecho, en el 2008 Julio Manrique se estrena como director con La forma de las coses, para repetir poco después con la exitosa y premiada Coses que dèiem avui. Unos años más tarde sería la compañía Sixto Paz la que se atrevería con Pretty. Eran obras que habían sido escritas alrededor del año 2000 y que conservaban un espíritu y una forma de hacer muy de la época. Ahora mismo no es que hayan pasado de moda ni estén desactualizadas, pero quizás muestran un tipo […]

La nova producció de Rhum&Cia és un pas endavant en la seva carrera teatral cap a un circ dramatúrgic o un teatre construït sota la carpa metafòrica del circ. En aquest cas, la troupe, capitanejada per Joan Arqué, aprofita l’any Picasso per fer-ne un espectacle que fa servir la figura del malagueny com a excusa per articular una proposta que, tot i recolzar-se sobre alguns elements de la vida del pintor, per damunt de tot desenvolupa els llenguatges propis de la companyia: el clown i la música. Algunes de les imatges més icòniques del pintor serveixen per composar un seguit de retaules visuals que se sustenten, principalment, en la música i en l’hàbil ús d’instruments que fa un destacat Xavi […]

L’adaptació teatral de la darrera novel·la publicada d’Almudena Grandes explica l’Espanya dels anys 50, en plena dictadura franquista, quan tot just comença a guarir-se les ferides obertes de la Guerra Civil. L’actualitat o interès de la novel·la (publicada l’any 2020, un any abans de la tràgica mort de l’escriptora) podria radicar en entendre l’essència del masclisme que encara avui sua la societat actual. Grandes ho explica amb dues històries: la de Germán (interpretat per Pablo Derqui), psiquiatra que va exiliar-se a Suïssa i que retorna a Espanya per fer-se càrrec d’un cas que el va colpir de nen; i la de Doña Aurora (Blanca Portillo), la dona que va acabar amb la vida de la pròpia filla per la seva […]

Va ser el 1999 quan en Manolo i en Genis, altrament coneguts com a Astrud, van publicar el seu primer àlbum Mi Fracaso Personal. Aquest s’obria amb el tall «Esto debería acabarse aquí«. Un trencament de parella que mai acabava reeixint perquè, per un motiu o altre, hi ha sempre un gust i una tendència a esdevenir sempre ser «lo peor». Sovint s’estableixen un seguit de relacions simbiòtiques de personatges inversemblants amb relacions inversemblants que, a mesura que coneixem millor, les seves veritables relacions interpersonals, les considerem encara més inversemblants. Així i tot, acabem fent un acte de fe i abracem aquesta idea sense tenir-les totes que aquesta relació sigui factible. Al banc, però, tot és possible dins de la […]

Angèlika de Josep Galindo és un espectacle de teatre que refléxiona sobre la capacitat de l’individu d’enfrontar-se al sistema i a la corrupció. Angèlika és la protagonista d’aquesta obra, una noia jove, reivindicativa que està vinculada als moviments antisistema. La seva germana Solia és tot el contrari, una persona prudent i amb seny. Ens expliquen una història o un conte, en una ciutat New Barcelona que podria ser com qualsevol altre. Ens parla de la corrupció, amb noms i cognoms que ens recorden a totes les notícies que hem anat escoltant i que sembla que sempre cauen en l’oblit tant pels ciutadans com pels votants dels partits que pertanyen. Ens parla de l’art, de la política, de la justícia, de […]

Què cantaran els treballadors del camp, quan el camp sigui un camp de plaques solar? Una central energètica, vaja, diguem-ho pel seu nom. A través de les seues cançons, ens arriba una part de la nostra història. Ens arriben les històries quotidianes que no solen transcendir per no ser considerades d’importància. El camp i la feina agrícola no tenen valor. Les històries de les persones que hi viuen i hi treballen tampoc. I el seu art, com són les cançons de batre, no estan entre els hits més escoltats. Aleshores tenim el terreny preparat perquè vinguen les grans empreses energètiques a fer el seu negoci. I el que passa en aquelles terres, en aquelles terres es queda. O no…? Gràcies […]

És al primer cant de L’Odissea que comença amb el mateix autor, Homer, invocant a la Musa per saber de l’experiència d’Odisseu en sortir de Troia després de deu anys de setge. La resposta, però, no es fa gaire esperar, i és el mateix Homer qui s’evidencia com un gran coneixedor de la raça i condició humana i com aquesta és capaç de tirar pilotes fora quan li convé i convoca una gran assemblea dels habitants de l’Olimp, dient-nos que: «Ai, els mortals ens culpen, als déus, de tantíssimes coses! / Diuen que som el motiu dels seus mals, mentre són ells mateixos, / per insensats i per boigs, els qui es busquen dolors sense mida». Homer ja va voler […]

¡Qué bien sienta una sesión de buena comedia teatral! Esa es la sensación que posiblemente se te quede tras ver la historia de Filumena Marturano. Bienvenida, bienvenido a este relato en el que te adentrarás en cuanto atravieses la puerta de la Biblioteca de Catalunya, perfectamente caracterizada para la ocasión. Este es un espacio que, a pesar de ser un edificio histórico y por lo tanto con poco margen para cambiar «piezas», la Perla 29 siempre sabe aprovechar de manera muy inteligente para sus montajes. Toma asiento, pues durante más de dos horas, y nada más te aposentes, va a comenzar la hilarante y a la vez tierna historia, contada en napolitano, catalán y castellano, de los motivos que llevan […]

Los relatos relacionados con hechos históricos en nuestro país nunca están de más, sobre todo cuando se utilizan a modo de mostrar las atrocidades que se han cometido en los capítulos más crudos de nuestra historia. Eso lo sabía muy bien la escritora Almudena Grandes, autora del texto original que podemos ver adaptado a escena por Anna Maria Ricart, dirigido por Carme Portaceli y protagonizado por un elenco encabezado por la enorme Blanca Portillo. Portaceli pone su sello particular a La Madre de Frankenstein, que, inspirada en hechos y personas reales, se ambienta en la España de los primeros años del Franquismo. En el centro psiquiátrico para mujeres de Ciempozuelos, donde reside recluida por parricidio Aurora Rodríguez Carballeira, el personaje […]

La madre de Frankenstein està basada en la novel·la homònima que Almudena Grandes va publicar l’any 2020. Es tracta del cinquè episodi d’una sèrie de novel·les, de la col·lecció Episodios de una guerra interminable, ambientades en l’Espanya de la dècada dels cinquanta, durant els primers 25 anys del franquisme, inspirada en fets i personatges reals. L’Anna Maria Ricart ha estat qui n’ha fet l’adaptació. Una tasca gens fàcil a causa de l’extensió i complexitat d’aquesta novel·la, que supera amb escreix les limitacions d’un text dramàtic. Així i tot, l’Anna Maria ha sabut plasmar i transmetre l’ànima, la força i la magnitud de la novel·la. Sota la magnífica direcció de Carme Portaceli, un elenc de primera per una peça tan exigent. […]

No entraré en mites i llegendes sobre el que sempre s’ha assegurat sobre les segones parts. Així que al gra: la segona part de l’obra ideada pels dramaturgs Joel Joan i Hèctor Claramunt són gairebé dues hores d’acció pura, ben travada, esquitxada de notes d’humor, que no decep gens per als que hi hem anat atrets per l’èxit de la primera part. Ara bé, si hi ha cap però per assenyalar-hi, sempre n’hi ha, és la introducció, que és excessivament llarga. Tant és així, que podríem dir que a «Escape room 2» li sobra mitja hora, però no la del final, sinó la del principi, que fa la impressió que als autors els calia justificar amb excés el perquè de […]

Eduardo De Filippo escribió este texto como una tragicomedia neorrealista situada en el Nápoles de posguerra. Fue su obra más famosa, y el personaje principal ha sido interpretado por algunas de las mejores actrices de cada momento: Katy Jurado, Sophia Loren (Matrimonio a la italiana), Joan Plowright, Judy Dench, Concha Velasco, María Asquerino o China Zorrilla, entre otras muchas. De hecho, el personaje de la ex-prostituta que lucha por ganarse un lugar en el mundo y por dar una seguridad a sus hijos es uno de los más entrañables y carismáticos de la dramaturgia italiana. No es ningún secreto que La Perla 29 ha tenido desde siempre una gran predilección por los autores italianos y todo el imaginario que los […]

Actualment han programat «Un concert a la Casa Blanca» al Teatre Gaudí.Va ser una de les obres que vaig poder programar al Casal Català del poble. Al ser l’any que es commemora el 50 aniversari de la mort de Pau Casals Pau Casals ofereix un concert a la Casa Blanca, convidat pel president J.F.Kennedy. És l’any 1961. Des de l’exili, Casals manté la seva creuada a favor de la pau al món i el retorn de la democràcia a Espanya. Mentrestant Kennedy és la gran esperança per evitar que la guerra freda esclati en una guerra real de conseqüències inabastables. Casals i Kennedy s’admiren. Però tenen idees ben diferents. El món penja d’un fil, i les tisores per tallar-lo estan […]