Recomendaciones

No me toques el cuento ens mostra com quatre princeses es rebel·len i exigeixen explicar l’altra cara del conte. Això que no s’explica perquè, al capdavall, no és tan bonic com diuen… Un espectacle escrit i dirigit per Olivia Lara. Aquest cop he anat a veure aquesta obra sense tenir cap referència del que anava a veure. I el primer que m’he trobat, amb una grata sorpresa, és el teatre Poliorama ple de gom a gom i totalment entregat a l’obra (jo mateix he entrat i rigut sense parar). L’obra és d’argument fàcil. La narradora dels diferents contes comencen a explicar de nou els famosos contes Disney amb les seves princeses. “Erase una vez ….” però aquest cop les protagonistes […]

Al contrari! es un homenaje más al teatro y a todo aquello que normalmente no se ve de todas sus facetas: escenográfica, textual, dramatúrgica o actoral. A su vez es una denuncia por las carencias, recortes y problemas que sufre la gente del mundo de la cultura en general. Lluïsa Cunillé escribe un texto imaginativo que penetra en los oscuros rincones del poder, la prevaricación o las críticas de la oposición. La dirección de Albert Arribas ha hutilizado de manera maravillosa los recursos teatrales con los que expresa las dificultades, la falta de presupuesto y la voluntad política para mantener un teatro como símbolo de la cultura de una ciudad. Ha sacado mucho provecho de dos espléndidas actrices que transitan […]

Vicky Luengo llena el escenario. Unas tablas más bien sobrias, blancas, cuadriculadas, asépticas. Lo llena con su voz y su cuerpo, con su intensidad, su verdad. Y eso provoca que en la mente del espectador se articule un tribunal, un despacho de abogados, una sala de un hospital. Todo, gracias a su portento y a una muy buena dirección de Juan Carlos Fisher que no da puntada sin hilo. En esta Prima Facie, como si de una ópera se tratase, Vicky Luengo se convierte en una extraordinaria Prima Donna porque no podemos pasar por alto el trabajo de voz que ha realizado. No da una sola nota cantada pero da la nota sin duda. Asume 100 minutos de atención distribuyéndolos […]

La companyia 23 presenten un menú degustació i musical, per temes coneguts de la nostra cultura a La cançó de sempre. Estrenada el setembre de 2023 al Teatre Eòlia, per alumnes de la mateixa escola que ens convida a viatjar per la nostra ciutat. Tot va sorgir d’un taller de final de carrera d’aquests alumnes de l’escola Eòlia. Es tracta d’un treball col.lectiu on tots els seus integrants hi han participat. “La cançó de sempre” és un viatge per Barcelona de la Rambla de les flors, pels carrers de Gràcia, per les llums del Paral·lel, pel barri xino de principis de segle. Tot amb diferents estils de música com la rumba, cuplet, els poemes que van recitant, les cançons de […]

En el imaginario colectivo tenemos varias canciones y trozos de obras donde se menciona a este noble animal, experiencias que resuenan en nuestro recuerdo. Álvaro Tato tiene el don de aunar diferentes textos ofreciendo un fuerte hilo conector y captando la atención del espectador a través de la historia. Un todo que se convierte en algo más que la suma de las partes. Esto es, como si de un proceso de fotosíntesis se tratara, aúna diferentes materias inorgánicas -o fragmentos textuales- y los convierte en una historia en su conjunto dando a luz a personajes asombrosos. En este caso, un burro humanizado que nos cuenta sus andaduras haciéndonos reflexionar sobre este periplo en el que somos su compañero de viaje. […]

Si alguien se ha preguntado en alguna ocasión que significaba la “I” del colectivo LGTBI, en esta obra encontrará muchas respuestas. Quizás no todas, pero es que la Intersexualidad no es una noción sencilla de entender a la primera. Y no lo es porque durante muchos siglos la sociedad ha intentado taparlo, estigmatizarlo e incluso modificarlo a favor de las convenciones de género. Este espectáculo creado por Laura Vila Kremer, Raquel Loscos y Víctor Ramírez Tur quiere denunciar en primera persona las prácticas que se han llevado a cabo con personas intersexuales, explicando muy bien que quiere decir el término y también narrando experiencias no demasiadas lejanas –ni en el tiempo ni en el espacio- que nos dejan bien perplejos. […]

El col·lectiu Que no salga de aquí presenta Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra de teatre documental que parla d’intersexualitat i posa vivències personals sobre l’escenari. Amb un muntatge que tot i indicaria de teatre documental, és més un teatre testimonial. Tant per part de Laura Vila com de la resta de testimonis que veiem en els audiovisuals. Un espectacle que parla de la intersexualitat en primera persona, explicant el que han passat, amb ganes d’explicar i visualitzar-se com individus i una forma d’indicar que no són casos únics, no són monstres com moltes vegades ens han volgut explicar. Amb un discurs contundent parla d’un tema molt tabú en la societat i en la comunitat LGTIBQ+. […]

Estrenada el setembre de 2023 al Teatre Eòlia, on obria temporada teatral, La cançó de sempre és un espectacle musical de la Companyia 23 i Albert Mora, que ens convida a viatjar per la nostra ciutat. Barcelona, lloc d’inspiració de molts artistes que li han acabat dedicant un poema, una obra de teatre, una pintura o una cançó. Serrat, Peret, Gato Pérez, Núria Feliu, Freddie Mercury, Montserrat Caballé, Rusiñol, Segarra, Mercè Rodoreda, Maria Eulàlia Capmany i tantes, i tantes d’altres, que amb els seus escrits, poemes i cançons, que parlen de nosaltres, ens ajuden a descobrir o redescobrir qui som i d’on venim, quines són les nostres arrels, i com era o ha estat la nostra ciutat al llarg dels […]

Los mitos se cargan de verdades y mentiras con el paso del tiempo, con versiones de la realidad. En cada transmisión de la leyenda se van añadiendo detalles o desvirtuando aquellos más repetidos, haciendo que la transformación de las palabras convierta en un momento un hecho definido en tan solo un susurro de aquello que fue. En esta obra, a manera de teatro documental, se expone un supuesto mito que al largo de las décadas históricas se ha ido moldeando según la sociedad y sus moralidades. Se habla de la intersexualidad en primera persona con una voluntad clara de visualización y quitar estigmas. El espectáculo provoca un despertar absoluto ante una realidad de la cual no se sabe casi nada, […]

Corta el Cable Rojo és un espectacle d’improvisació més divertit, arriscat, original i modern. Interpretat per Ruben Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas, que actuen acompanyats de música en directe i agosarades projeccions. Un espectacle que porta més de deu temporades a Madrid i ara el podem veure al Teatre Apolo de Barcelona. Una paraula per definir l’obra? Doncs improvisació. En cada història curta que van realitzant a partir de frases, apunts i informació que el públic va indicant per realitzar un muntatge divertit. Amb tot aconsegueixen establir una relació entre els actors/còmics i el públic. A partir de diferents sketches creen una gran complicitat amb el públic a partir del més disparatat i encara podem anar a més. Quan vaig […]

La Sala Atrium ha inaugurat temporada teatral amb Al contrari!, un text de la dramaturga Lluïsa Cunillé, dirigida per Albert Arribas i interpretada per Antònia Jaume i Berta Giraut. Al contrari!, és una joia teatral, començant pel text que és una autèntica meravella, i no en diem dels diàlegs, que tot i que hi desprenen molta ironia, el seu missatge és molt directe. El teatre de la Lluïsa Cunillé pot agradar o no, però s’ha de reconèixer que el seu univers teatral és únic, irrepetible, fascinant, sorprenent, ple de creativitat i del tot interessant. La seva capacitat imaginativa i creativa és enorme, i sens dubte queda reflectida en aquesta peça teatral, que de pas sigui dit, ningú s’hauria de perdre. […]

Mai un títol havia fet tanta justícia al contingut d’una obra. Al contrari! és un ja una declaració d’intencions a la que l’autora, Lluïsa Cunillé, ens té acostumats: res és el que sembla sinó tot el contrari. Ens trobem en la meitat de la nit, entre el son i la vetlla, amb la directora d’un teatre (Antònia Jaume) que prepara, en la més precarietat escènica i sense pressupost, una ambiciosa proposta per programar tres obres d’Ibsen. Un Ibsen admirat, magnificat, platònic, quasi com un fantasma. D’això estem parlant, no? Però la directora, no està pas sola; té visita. I quines visites! Un seguici d’interaccions –totes elles interpretades per Berta Giraut– a través de les quals, podrem conèixer la veritable realitat […]

Aquest cop tornem a pujar a l’Àtic 22, l’altra sala del Teatre Tantarantana. A veure si entrem en el joc que ens presenta la companyia La Salamandra, i mai millor dit. Una producció de Tantarantana com a Fàbrica de creació i Cia La Salamandra dins del Projecte de Suport a la Creació El Cicló. La Salamandra presenta Isekai: història d’un segrest un espectacle immersiu sobre un món virtual-fantàstic quan ja no tenim l’oportunitat d’un futur en aquest món real. Un text de ciència-ficció escrit i dirigit per Loredana Volpe. Tot és un joc, on hi ha un punt d’estil d’anime japonès i d’aventures on s’han de superar les proves. Només per aquest joc inclusiu i que t’has d’imaginar estar en […]

Proyecto Don Juan o la seducción del siervo es proposa explorar el tema de les noves masculinitats a partir de la figura del Don Joan. Un text de Mar Gómez Glez a partir del clàssic El burlador de Sevilla y convidado de piedra. Tornem a Dau al Sec i ens estrenem en aquest 2024 amb aquesta obra. Juga amb el text clàssic i trencant la quarta paret parlant sovint amb el públic i sortint dels seus personatges. Tot per parlar de la societat actual i de la nova masculinitat envers el Don Juan totalment arquetip que s’aprofita de les dones . Els actors protagonistes són Pep Muñoz en el paper de Don Juan i Santi Monreal com el servent Catalinón […]

Max Frisch es uno de los dramaturgos suizos en lengua alemana más conocidos en su país, pero en Cataluña se le ha leído poco y se le ha representado menos. Por lo tanto, este montaje viene a ser un reconocimiento y a la vez un homenaje a un autor al que le gustaba hablar de la identidad, la responsabilidad y el compromiso político y social. En Andorra, una obra del 1961, se habla justamente de todo esto, y se hace en el marco de un país inventado (nada que ver con el principado pirenaico) en medio de un conflicto bélico que bien podría ser la segunda guerra mundial. Aun así, la supuesta neutralidad de la que se habla y la […]