Sempre m’han agradat les històries d’intriga i misteri.
Si no recordo malament, el primer thriller teatral que vaig veure va ser L’habitació de Verònica d’Ira Levin al Club Capitol. Em va agradar tant, que hi vaig tornar de nou a la setmana següent.
És curiós que mentre el gènere del thriller està ben present en la literatura i en el cinema, és força estrany trobar-ne en l’àmbit teatral del nostre país.
És cert que si ens parem a buscar, en trobem uns quants: Foscor de Jan Vilanova, Estripar la terra o El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró, Els rapinyaires de Roc Esquius, Soterrani de Bernet i Jornet, El bosc, Sandra, Els ocells o La tortuga de Califòrnia (obra amb la qual va debutar com autora Daniela Freixas el 2015 a La Seca dins el Festival Grec).
De fet, Daniela Feixas és l’autora resident d’aquesta temporada a la sala Beckett i Malamort és el seu darrer text.Un text que tot i que no és autobiogràfic, neix d’una vivència molt personal.
Malamort ens parla de secrets i revelacions, però sobretot de la por. Por a la soledat, por a la pèrdua.
És un thriller psicològic de suspens, inquietant, que enganxa de principi a fi. Amb una trama que es va desengranant de mica en mica, dosificant la informació i creant intriga.
És una obra plena de metàfores i flashbacks, amb una història central de la qual en sorgeixen altres històries.
A banda de les pors, a Malamort es toquen altres temes, tal com la mort, la violència, l’abús o les creences.
El títol de l’obra en si ja és una metàfora. Tota la trama s’esdevé en un poble petit de muntanya rodejat de boscos; el que en diem un poble de mala mort, expressió que fem sevir per designar els llocs apartats, situats al mig de la muntanya i mancats de les comoditats de la vida moderna. Un poble habitat per gent de mentalitat tancada, aïllada, solitària i una mica desconfiada, com els protagonistes d’aquesta obra: en Ton (Josep Julien) el pare de la Laura (Abril Julien) i de l’Àlex (Marc Soler), i la Judit (Marta Marco), una agent rural.
El format és molt cinematogràfic. Amb una posada en escena fosca i uns recursos escènics molt efectius, com la boira i el moviment de les plantes.
El text està molt ben construït.
Com a bon thriller, està ple de fets estranys, crea expectació i sorprèn amb un desenllaç inesperat.
Pel que fa a les actuacions, només puc dir coses bones. Tots ho fan genial.
Què us en puc dir de la Marta Marco?, sempre extraordinària, immensa. Entrega total en qualsevol paper a interpretar.
En Josep Julien sensacional, soberbi, magnífic!
La gran descoberta, l’actriu Abril Julien, brutal!Ganes de tonar-la a veure en nous muntatges.Pel que fa a en Marc Soler, a banda de conèixer-lo personalment, cosa que de vegades, si més no en el meu cas, em crea un problema a l’hora de fer una recomanació, sobretot si és negativa, he de dir que, a part de ser un magnífic ballarí, ha demostrat que és un gran actor teatral. Bravo! Ganes de veure com creixes a cada nou paper a interpretar.
Una escenografia molt naturista signada per Anna Tantull, un espai sonor brutal creat per Judit Farrés, una il.luminació dissenyada per Sylvia Kuchinow i les coreografies i moviment de Núria Legarda completen la resta d’aquest gran equip.
Molt recomanable!