Recomendaciones

No hay ninguna duda, a estas alturas, que el envío de la Quinta del Biberón a la Batalla del Ebro fue un acto temerario, cruel e, incluso para algunos, ilegal. In memoriam intenta ser un recopilatorio de testigos, fruto de investigaciones propias y ajenas, que realmente pone énfasis en las penurias sufridas y en la injusticia cometida en aquel periodo de la guerra civil. Una injusticia que se llevó por delante a casi una generación de jóvenes. La obra quiere ser un homenaje, un réquiem y también un reconocimiento… que quizás llega tarde, pero que tenía que llegar tarde o temprano. El gran triunfo de Lluís Pasqual es haber revivido el periodo, haber plantado encima del escenario una verdad que […]

Una producció del Centro Dramático Nacional, que el Teatre Romea ha volgut portar a Barcelona, encara que sigui per només cinc representacions. Un text escrit per Javier Gomá (Bilbao, 1965), filòsof, escriptor i assagista, que va decidir explicar la dolorosa experiència de la pèrdua del seu pare i, de retruc parlar d’una part de la seva pròpia història, la seva primera infantesa de la qual ell no té massa records i els que té, és a través del seu pare. El mateix autor ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Aquest és el seu primer text dramàtic o millor dit un assaig portat al teatre. Fernando Cayo […]

Everybody needs a hat…on ens pot portar un barret? Espai Dual continua triomfant amb un espectacle que ja gira des de fa molt de temps i segueix esgotant entrades. La presentació ja ens posa en situació. Toca apagar els caps pensants i gaudir. De fet, no podem fer altra cosa, ja que des del minut u ens atrapen amb una proposta tan curiosa com divertida. Un ESPECTACLE a molts nivells, amb molta diversitat tan ben entrellaçada que crea una unitat molt rica. Tots els llenguatges cobren força gràcies a la combinació amb els altres: un gest pot dir molt, però quan s’acompanya en el moment precís de la manera precisa d’un so, cobra una altra dimensió. I així tot el […]

Després d’alguns clàssics com Txekhov i Ibsen, l’Oriol Tarrasón ens proposa una adaptació molt personal, d’una de les obres, després de “Hamlet”, que més m’agraden de Shakespeare, “Othello”, la segona gran tragèdia d’aquest dramaturg . I ho fa des de l’essència , des de l’instant precís on comença el conflicte de l’obra, amb un Iago ressentit repetint un i un altre cop: “odio al moro, odio al moro,…”,posant en evidència la seva gelosia, davant el fet de haver sigut Cassio l’escollit per Othello, i no pas ell, per ser l’ascendit. Just en aquest precís moment, Iago dolgut i amb molta fredor, prepara la seva venjança. Mitjançant la manipulació, provocarà en Othello, fins a límits inimaginables, la gelosia i la desconfiança […]

BLINK (parpelleig), és un text de l’escriptor i dramaturg britànic Phil Porter (1977) que parla d’una relació de parella a través d’una pantalla d’un monitor de bebè. Aquesta obra va estrenar-se el 2012 al Soho Theatre de Londres. Ara tenim l’oportunitat de veure-la a l’Àtic22 del Tantarantana fins al 24 de juny. Una peça traduïda per Pau Jimfer, dirigida per Joan Xancó, i interpretada per Jaume Forés i Mar Solà, integrants de la companyia La Carbonara Teatre. Segons llegim a la seva web, es tracta d’una companyia emergent focalitzada en les noves dramatúrgies. BLINK és una història d’amor de dues persones que són incapaços de comunicar-se cara a cara, una relació que s’estableix a partir del voyeurisme. Una història que […]

Dimecres 13 de juny s’ha presentat al Teatre Romea INCONSOLABLE de l’escriptor Javier Gomá. Un monòleg dramàtic amb un sentit d’humor particular que ens parla de la mort del pare. Amb un contundent “Ha muerto mi padre” comença aquest monòleg Ja des de l’inici de l’obra/monòleg ens volen trencar els límits del que succeeix a l’escenari i la realitat. Jugant amb el temps i l’espai ens va indicant el que succeeix en el dol d’un fill quan perd un pare. Parlem de la mort del pare, però també de la relació entre pare i fill, de les relacions Fernando Cayo entra saludant al públic fins arribar a l’escenari. Va agraint al públic per assistir al dol que està passant o […]

Ressenya de la segona jornada del Festival Píndoles, on ha continuat el bon ambient, la puntualitat i el bon rotllo entre els assistents i els organitzadors. Avui, excepte per algun cas concret, la majoria d’assistents ja semblàvem una gran família, tot i que el temps entre una obra i la següent no dona marge per grans converses. Excepte alguna obra que fluixejava una miqueta, en general molt bé. Crítica completa » https://bit.ly/2JWApas

Ahir vaig anar al Versus Glòries a veure el nou espectacle de màgia programat dins el cicle Artinaturals. És el torn de Joaquín Matas, un mag especialitzat en màgia d’a prop i participativa, que ens va deixar, literalment, a tot el públic amb la boca oberta i els ulls com a taronges. Feu-me cas i aneu de seguida a comprar les entrades!!! Si us plau. No us ho perdeu!!! Brutal!!! En Lluís i jo encara estem flipant . Va ser increïble!!!, sorprenent !!! De veritat, aquest home és un crack. Insisteixo, no us ho podeu perdre!!! És la primera vegada que surto d’un espectacle de màgia convençuda de que, el que he vist és màgia de veritat. Si aneu, veureu […]

Era tal vez la propuesta que más me llamaba la atención de la temporada del Lliure y expectativas cumplidas. Con el precedente de «Clean City» en el Grec17, historias reales contadas por los propios protagonistas, sin techo en este caso, a quien hacemos invisibles. El tratamiento es más original que el precedente. No nos cuentan su historia, qué los llevó a terminar durmiendo en la calle, qué dramas, errores o decisiones voluntarias han marcado su vida. Hablan de un amigo común y mediante retazos de la vida de éste, vamos conociendo a los protagonistas. Con humor, ternura y sin buscar hacer pena ni denuncia explícita de la situación que nos rodea, a través de este amigo, real o imaginado, acabamos […]

Creo que esta cita de Berto Romero es bastante fiel a como se podría brevemente resumir su nuevo espectáculo, ‘Mucha Tontería’. Después, ‘Berto, sigue cono nosotros’, el cómico vuelve con un show renovado y más «maduro» pero con la misma habilidad de cachondearse sobre los instintos más básicos y mundanos. Sin parar mofarse del público, empieza a explicar su experiencia sobre los escenarios durante su carrera profesional y también personal. Su familia, y en concreto lo que gira en torno a sus tres hijos, es objeto de gran parte de sus bromas a lo largo de la función. Y a pesar de que no deja de meterse con todo tipo de clichés como los vegetarianos, los calvos, el aspecto físico, […]

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d’una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa. Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d’un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d’atura que es diu «Pili». Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat […]

En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història. Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el que […]

Josep Maria Miró és un dels millors dramaturgs contemporanis de casa nostre, i un dels més reconeguts i estrenats a fora l’estranger. Si us haig de ser sincera, és un dels escriptors que més admiro i segueixo. M’encanta el seu estil , la seva manera d’enfocar i mostrar al públic els problemes que ens envolten. Els seus textos, lluny d’alliçonar a ningú, ens porten sempre a la reflexió. Ell tan sols ens mostra la realitat del món on vivim, un món ple de situacions misterioses i dramàtiques, fins hi tot provocadores. Sempre aconsegueix mantenir a l’espectador en alerta, expectant, i els seus finals sempre deixen una porta oberta a la imaginació i al dubte.Tan se val si va passar o […]

He vuelto después de un par de años a Lo Tuyo y El Mío. Afortunadamente, todo sigue igual. Igual de fantástico. La muy original propuesta es una filigrana que encaja perfectamente en casi todo momento y es que explicar una historia de amor y desamor contando únicamente con fragmentos de canciones muy conocidas tiene mucho de artesanía. Puede parecer muy fácil y aquí está, también, su mérito. La obra conecta enseguida y sin parar con el público, gracias en parte a apelar a la memoria musical colectiva, de Raphael a Shakira pasando por Paloma San Basilio, Sopa de Cabra, Olé Olé (lástima que no suene Camilo, puestos a pedir) y, también, con la inclusión de piezas recientes. Ahora bien, sin […]

“Si una història viu dins teu, tens la obligació de fer-la sortir” William Faulkner Hi ha una frase que de segur heu sentit més d’una vegada, i que diu “Al pot petit hi ha la bona confitura”. I és que moltes vegades això és el que passa amb la programació d’algunes sales petites, en les que s’arriben a descobrir veritables joies teatrals. Això és el que m’ha passat amb l’obra “human” que he pogut veure a La Vilella. Una perla teatral, que de poc em perdo. “human” és un muntatge teatral de Pepe Castejón, es tracta del seu tercer projecte com a dramaturg. Una proposta de Dactilar Teatro dirigida per Ana Mirtha Sariego, que ha sabut extreure de cada actor […]