A “Només una vegada” ens preguntem on són els nostres límits, en quin moment considerem què hi ha o no violència de gènere. A l’obra surt una pregunta que penso que és molt significativa, quina era la teva finalitat?, què volies aconseguir?. En la resposta està la clau.
Marta Buchaca ha escrit i dirigit una obra sobre la violència de gènere. Un text extraordinari, molt ben estructurat, on l’acció ens manté intrigats durant tota la representació fins al final. Un final sorprenent. Un text que vol trencar amb les etiquetes, sobre el perfil de qui pot ser víctima o agressor, independentment del seu estatus social o nivell intel·lectual. Un text que et fa reflexionar sobre els rols socials que encara hi ha entre sexes, i les conviccions de cadascun de nosaltres sobre què considerem violència o no. Un text valent i necessari , perquè malauradament encara avui en dia, hi ha milers de dones que són víctimes de la seva parella. Necessari perquè encara avui en dia, moltes d’elles busquen una justificació davant l’agressió i justifiquen al seu agressor. No és no, i una agressió és una agressió, tan si és física com verbal. Hauríem de preguntar-nos, i saber distingir, entre el que és o no normal.
Molt bona interpretació de l’Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana.
Només una vegada, ja és violència masclista. Ni una sola vegada.
Nota:
Ahir va ser l’últim dia de representació a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, però tindreu una nova oportunitat a l’octubre a la Sala Petita del TNC.
Feu-me cas i apunteu-vos-ho a l’agenda (18/10/18 al 04/11/18)
IMPRESCINDIBLE !!!