Cirque Alfonse està format per les famílies Carabinier i Lépine i alguns dels seus amics i pren el nom de Saint-Alphones-Rodríguez, el municipi de la regió de Lanaudière, al Quebec, d’on són originaries les famílies.
Van iniciar el seu recorregut artístic amb l’espectacle «Timber» l’any 2011 inspirat en el món dels llenyataires del Quebec. «Barbu» en 2014 s’inspirava en els carnavals quebequesos del segle XIX, i ara a TABARNAK s’inspiren en la vida comunitària centrada en la parròquia del seu poble, que era un lloc de trobada.
Una companyia que basa totes les seves propostes en la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà, en el folklore quebequès. Però sempre oferint una visió contemporània del circ. I ara ens han convidat a entrar a la seva església on han preparat una autèntica festa de circ i música.
Una companyia que ens ofereix un espectacle on el que més importa és el treball del cos, i la interrelació amb la resta de membres a través del treball físic. I ho fan ajudats d’elements simples com els fuets, les cordes, una politja, uns bancs … en un treball d’equilibri i força.
Mostren una gran empatia amb el públic, ja que des del minut zero ens conviden a participar de la festa on els números s’aniran succeint sense pausa i on la música, també arrelada a les tradicions, juga un paper fonamental. Una transmissió de positivisme i alegria constant, amb una frescor i vitalitat envejables.
Sis artistes i tres músics omplen l’escenari amb una festa de circ i música que pren la forma d’una celebració del cel i l’infern, una mena de Via Crucis musical en el que l’orgue de l’església esdevé el centre de la festa.
La percussió potent i les veus han fet la resta. Les acrobàcies capgiren l’església de cap a peus. Els Alfonse ens donen la seva visió del sagrat i del profà i ens mostren la seva versió desenfrenada d’una missa solemne.
Una proposta que ens ha fet gaudir molt des del primer moment i on ens han transmès alegria tot fent uns exercicis d’una gran precisió i força física com si no fessin cap esforç. Un espectacle que no té ni un sol moment d’impàs i on tots els números estan perfectament sincronitzats amb la música de David Simard i la il·luminació de Nicolas Descôteaux.
Hem de reconèixer que nosaltres hem vist números de circ molt millors i arriscats que els que hem arribat a veure en aquest espectacle. Recordem sense anar més lluny el Festival Internacional de Circ Elefant d’Or que aquest passat febrer vàrem veure a Girona, però creiem que en cap cas és comparable, perquè en aquell cas veiem números aïllats, si efectivament… gairebé perfectes, però efectuats per diferents formacions, números que per la seva intensitat eren de curta durada, com no podia ser d’altra manera.
Però és que en aquest cas de TABARNAK-CIRQUE ALFONSE, el que valorem per sobre te tot, és que aquí els intèrprets han estat sempre els mateixos, en un espectacle d’una durada llarga de 90 minuts, on els 6 acròbates no han parat ni un segon i han tocat tots els pals possibles, amb una perfecció envejable, que en alguns casos ha vorejat l’excel·lència.
Una posada en escena que per nosaltres ha estat màgica, on a més d’acrobàcies hem tingut música en directe, han cantat, han ballat, fins i tot s’han submergit i ens han fet riure un munt de vegades; creiem que amb tot això, han aconseguit realitzar un espectacle rodó sense fissures, amb unes pauses entre números que també posseïen una dramatúrgia pensada per cada una d’elles, mentre canviaven els estris del següent número acrobàtic.
Creiem que aquesta és una de les escassíssimes vegades, en les que veiem un espectacle de circ d’aquesta enorme qualitat humana i artística, on amb tan sols 6 acròbates i 3 músics ens han fet gaudir de valent. En alguns moments ens ha recordat a un altre espectacle de circ, per nosaltres també màgic, com aquell Udul de Los Galindos, que vàrem poder veure a la Fira de Tàrrega.
A les salutacions han aparegut a escena els tres nens de la companyia que amb la seva espontaneïtat ens han fet riure. Impressionant el nadó que es manté dret i rígid únicament subjectat pels peus.
Ha estat un dels espectacles que hem gaudit més, d’aquesta edició del Festival Grec.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ