La Badabadoc ha tornat a encertar-la de nou, programant una petita joia. Una producció de la companyia de teatre argentina Timbre 4, LA IRA DE NARCISO, un text del dramaturg i director teatral franc-uruguaià Sergio Blanco, protagonitzat per Gerardo Otero i dirigida per Corina Fiorillo.
Sergio Blanco (Montevideo 1971) va viure la seva infantesa i adolescència en Montevideo i resideix actualment a París on es dedica a l’escriptura i direcció teatral. Les seves peces han estat distingides amb diversos premis i és l’autor de «TEBAS LAND» que podrem veure la setmana vinent al TNC.
Paral·lelament al seu treball de dramaturg i director, Blanco exerceix una intensa activitat acadèmica impartint seminaris i cursos com el que va oferir aquest estiu a la sala Beckett «La autoficción: decirse en escena».
Corina Fiorillo (1965) és argentina i viu entre Madrid i Buenos Aires sent una directora teatral reconeguda. Va iniciar-se en la música i va estudiar Ciències Exactes i Física fins que va arribar al món del teatre. També es dedica a la docència.
Gerardo Otero és actor i docent d’actuació, i aquest és el seu primer treball en solitari. Com ell mateix va comentar, en presentar l’obra, la sensació d’estar sol a l’escenari va ser en un principi horrible, trobava a faltar la mirada del company d’escena que et recolza. És un desafiament, és deixar sortir la vena narcisista de qualsevol actor que surt a escena per ser vist.
LA IRA DE NARCISO és un monòleg que relata l’estada de l’autor a la ciutat de Ljubljana on és convidat per dictar una conferència magistral sobre el cèlebre mite de Narcís. L’obra ens narra els últims preparatius d’aquesta conferència al mateix temps que ens explica les seves trobades sexuals amb un jove eslovè, Igor, que acaba de conèixer utilitzant una aplicació de telèfon mòbil de trobades gai…. les seves carreres esportives matinals pels boscos de la ciutat i les seves visites al Museu d’Història Natural.
L’habitació 228 és la seva. Descobreix unes taques de sang en la moqueta i les parets de l’habitació. Un crim violent ha tingut lloc en aquest mateix lloc i Sergio vol conèixer els detalls d’aquest assassinat.
El mecanisme de Sergio Blanco és posar-ho tot en dubte i crear una ficció, que als dos segons et diu que és mentida. I després assenyala el mateix com una veritat. L’anomenada autoficció. Un nou gènere teatral ??
Una obra que es belluga entre la realitat i la ficció i on Gerardo Otero és narrador, protagonista, tècnic de llum i so, i comença l’obra explicant-nos que ell està representant el paper de Sergio Blanco i que ens explicarà la història mirant-nos directament als ulls. Una obra on s’alternen la narració, la conferència i la confessió abordant temes com la soledat, la bellesa, la malaltia, la desesperança, la sexualitat, les addiccions, ….
LA IRA DE NARCISO és una proposta que t’atrapa, un relat on l’actor explica, als que ho escoltem, la història que ha viscut l’autor i que ha escrit perquè sigui interpretada per l’actor. Diverses capes de lectura que s’acumulen i ens condueixen cap a un final que ben bé pot ser un nou principi.
Gerardo Otero, ha fet una magnífica interpretació desdoblant-se en els dos personatges amb una presència escènica insuperable.
Excel·lent manipulador de la llum, les imatges i el so, i capaç de crear escenes d’una enorme emotivitat. Una interpretació a la que ha dotat de gran credibilitat amb un gran domini de l’espai i dels silencis. Un actor que ens ha enamorat. I que ens ha deixat amb un dubte, actuaba ?? o era ell mateix ??
Una proposta absolutament recomanable que es pot veure a la Badabadoc fins al dia 14 d’octubre.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ