L’Àngel Llàcer i el Manu Guix ho tornen a fer i aquesta vegada al ritme de l’infal·lible i el magnífic Alan Menken. La tienda de los horrores demostra funcionar a la perfecció gràcies a una posada en escena impactant acompanyada d’una banda sonora que fa lluir als personatges mentre narren una història sense grans drames però amb molta bogeria.
Els grans musicals destaquen per la rapidesa i la versatilitat dels canvis d’escenari en directe i, en aquest cas, La tienda de los horrores manca d’aquest recurs. No obstant això, respecte a la creació artística, l’obra musical disposa d’un equip tècnic prou especialitzat que amb un decorat fixe aconsegueix la funcionalitat de l’escenari durant tot el seu transcurs. L’obra consta d’un petit però eficaç repartiment destacable per l’actuació i la veu de la Diana Roig i en Marc Pociello. El directe d’en Manu Guix al piano és, sense cap mena de dubte, el millor de l’obra donat que és capaç de transportar a l’espectador dins d’una pel·lícula d’animació. Per últim, però no menys important, l’humor sarcàstic ens arriba de la mà d’en José Corbacho que aconsegueix fer sentir el públic com una peça indispensable de l’espectacle.
Definitivament, La tienda de los horrores compte amb tots els ingredients necessaris per fer gaudir als espectadors d’un viatge a un món surrealista entre rialles, excentricitat i música, molta música.